CREACIÓ I GESTIÓ DE FORMULARIS

A través de Documents de google, podem crear formularis i publicar-los:

Només ens cal entrar a crea. En obrir-se el desplegable sel·leccionem formulari i se'ns obrirà la següent finestra, en la qual hi posarem el títol, un text o informació addicional o ajuda (opcional), i la primera pregunta (indicant el tipus de pregunta i si és imprescindible que es respongui):

PANTALLA 1

Un cop tenim això, pitgem Fet. I ja ens queda definida la primera pregunta. Si la volem tornar a editar, duplicar (si a la següent pregunta només calgués fer una variació de la primera) o eliminar només ens cal, un cop hem aturat el ratolí sobre el requadre de la pregunta, pitjar el llapis, els dos quadrats o la paperera, respectivament.

Si no, pitgem el llapis de la pregunta de prova 2 per entrar la següent pregunta, tal com hem entrat la primera.

Per afegir més preguntes haurem de prémer el botó superior esquerre del formulari: +Afegeix un element i ja triarem directament el tipus de pregunta, és a dir, si la pregunta demana resposta de text, de selecció múltiple, de quadres de verificació, d'escollir d'una llista, d'una escala, d'una quadrícula,...

En el formulari realitzat a classe i que teniu a continuació, la primera i segona preguntes ("cognom" i "nom" eren de text. La tercera ("Quines eines utilitzes?") demana la possibilitat de triar més d'una resposta, per tant, cal afegir un element que permeti la selecció múltiple. Les tres últimes es podrien respondre a través d'una llista (mai, de vegades, sovint, diàriament) o, com s'ha definit finalment, a través d'una escala. Val la pena destacar que aquestes tres últimes preguntes, en que només varia un element, s'han fet duplicant i modificant només la paraula que varia.

Acabades les preguntes, es tria quin serà l'aspecte del formulari que es vol enviar, mitjançant el botó Tema situat a la part superior del document. I un cop decidit això, es pot accedir al formulari definitiu pitjant la seva url, indicada a la part inferior del document, després del text Podeu veure el formulari publicat aquí (vegi's PANTALLA 1).

Des del document de configuració del formulari, podríem enviar el formulari per correu electrònic a les persones que ens interessi o, accedint a més accions, podem obtenir el codi per incrustar-lo en un bloc, com hem fet aquí.

M'interessa recordar que a l'hora d'incrustar un formulari en un bloc pot ser necessari disminuir la seva amplada (o altura) i que això ho hem de fer des del codi html, variant els valors de width (o height). Un cop forma part del bloc, podem recollir les opinions de tots els nostres seguidors, que ens seran útils per millorar el bloc o per adequar-lo més a les seves necessitats, per exemple.

Una altra opció és fer un enllaç a l'adreça url des de grups de fòrum o debat, com hem fet al fòrum de GITIC (indicant "blank" perquè el formulari s'obri en una finestra nova), que pot ser útil per recollir dades diferenciades de determinats grups socials, d'edat, d'estudis,...

Un cop guardat un formulari, s'associa automàticament a un full de càlcul. Aquest full de càlcul és el que s'obre automàticament en accedir al document de formulari guardat a Documents de google i és on s'aniran recollint totes les dades dels formularis enviats. Des de la pestanya formulari es pot accedir a un resum de resultats molt clar visualment. És també des d'aquesta pestanya que s'accedeix al document d'edició del formulari, en cas que fos necessari (cosa poc recomanable un cop enviat, perquè demana anar amb compte amb els canvis per no distorsionar la recollida de dades).

És una font ràpida i eficaç de recollida de dades perquè, al donar els resultats en un full de càlcul, ja tens la informació classificada i ho tens molt fàcil per fer les combinacions comparatives que t'interessin per les gràfiques de resultats. Aquí teniu un exemple del que dic a partir dels resultats d'una enquesta molt senzilleta que vam passar pel treball de territori (resultats al full 1), vam poder crear, combinant les informacions parcials, les gràfiques que teniu del full 2 al full 8.

LLENGUATGE I LLENGUA

Les cent llengües de l'infant

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta-nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li'n roben noranta-nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

                                   Loris Malaguzzi

Mirem de trobar una definició de llenguatge i una de llengua o competència comunicativa, partint del text de Jesús Tuson (TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova, p. 45-50):

El llenguatge és el mitjà de comunicació específicament humà, estructurat a través d'un sistema de sons. Però no és només un mitjà de comunicació. Un autobús, un cotxe o la ràdio ho són. El llenguatge va associat a la identitat; serveix per dir com és i pensa la persona. El llenguatge permet el discurs abstracte: sense referents físics. Gràcies al llenguatge representem el que pensem, el que som, i no només ens serveix per comunicar-nos, sinó que és també un mitjà de reflexió.

Gràcies al llenguatge ordenem i classifiquem les percepcions que tenim de la realitat. Qualsevol ordenació demana una reducció, com veiem clarament amb l'exemple de la simplificació de la infinita gama de colors, reduida als 7 colors que coneixem. Aquesta reducció i organització de la realitat és el que fa possible la comunicació entre els éssers humans assimilant les percepcions, convertint les realitats concretes en abstraccions. L'estructura del nostre pensament va totalment lligada a aquestes abstraccions.

Ordenem i reduïm les percepcions del món que ens envolta. Sabem que els esquimals tenen 7 paraules diferents per referir-se a la neu, mentre nosaltres amb una de sola en tenim prou, i si ens cal fer alguna distinció, l'adjectivem. I ordenem i reduïm les percepcions del nostre grup social: el llenguatge és un element de cohesió i socialització.

El llenguatge és un pilar bàsic per a la memòria tant individual (formació de la identitat) com col.lectiva: tractats científics, cançons, contes, mites i llegendes... contribueixen a que l'home quan neix no hagi de començar de zero, perquè el seu poble li transmet, a través de tots ells, els seus coneixements.

És també el mitjà més extens, perquè qualsevol altre mitjà de comunicació es pot traduir en llenguatge. Tot i que els altres sistemes toquen fibres diferents, el verbal és el que abasta més tots els altres instruments de comunicació.

En l'article de TUSON, J. (2001). Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Ed. Empúries, l'autor argumenta la superioritat dels recursos expressius del llenguatge sobre els de la imatge, i en un altre article (TUSON, J. Històries naturals de la paraula. Barcelona: Ed. Empúries) sobre l'origen del llenguatge en l'Homo sapiens, argumenta els avantatges de la comunicació verbal sobre la gestual. Parla de l'Homo sapiens com algú que està constantment treballant amb les mans: per ell seria una nosa haver d'expressar-se gesticulant mentre havia de pescar, caçar, recol·lectar, pintar... Parla de les seves llargues nits de foscor, on una comunicació gestual era invisible. Parla del seu cervell i les seves cordes vocals, amb una adequació total a la necessitat de distingir sons diferents per a estructurar la comunicació.

La llengua és el sistema de signes i símbols propis d'una comunitat lingüística. Un sistema és un conjunt en el qual els elements es relacionen entre si. El sistema lingüístic està compost de cinc nivells:

• Fonètic: so articulat.
• Morfològic: forma de les paraules (ex. casa, cases). No es refereix al significat de les paraules sinó als seus components. Aquest nivell estableix l'ordre del sistema, que és el que capta un nen quan està aprenent a parlar. Fins fa cosa de 20 anys encara es pensava que els nens aprenien a parlar per imitació, però això no explicava les incorreccions habituals en nens d'aquesta edat. Ara sabem que els nens capten el sistema i l'apliquen d'acord amb la seva deducció, veiem que tendeixen a regularitzar-ho tot: quan un nen petit fa una incorrecció morfològica és per fidelitat a aquest sistema que ell ha deduït, i és a partir de les correccions dels adults que va ajustant el sistema, incorporant les irregularitats,...
• Sintàctic: ordre de les paraules. Aquest és el nivell al qual els lingüistes donen més importància, dóna les pautes de com s'uneixen les paraules. L'ordre influeix en el sentit del missatge.
• Lèxic i semàntic: significat de les paraules.

Aquests quatre nivells constitueixen la gramàtica o competència lingüística. Però ens queda encara un cinquè nivell:

• La pragmàtica (o competència sociolingüística): ús que es fa de la llengua (mirada, gest, sentit de l'humor,...)

Aquests cinc nivells constitueixen, per tant, el que anomenen llengua o competència comunicativa, i quan diem llengua, ho diem en sentit general, sense pensar en quin és el canal (oral, escrita o digital).

Dintre d'una llengua hi trobem una sèrie de variants que podem dividir en dos grups:

• varietat lingüística que depèn del lloc d'origen, que dóna lloc als diferents dialectes d'una llengua.
• varietat social, constituïda pels diferents registres: maneres de parlar diferents en funció de la situació comunicativa o de la relació social.

Tota llengua es pot definir com a tal si conté els cinc nivells esmentats, independentment del nombre de parlants, independentment de si té estat i independentment de si té llengua escrita.

No hi ha llengües fàcils i llengües difícils. Una llengua ens costa més d'aprendre com més allunyada està de l'estructura de la nostra llengua materna. Això és així perquè durant el primer any de vida deduïm, com hem comentat abans, les regles de la nostra primera llengua i, a partir del segon any, anem avançant en la nostra estructura. El que fa que una llengua ens sembli difícil és aprendre-la quan el mecanisme de deducció s'ha aturat, perquè ja l'aprenem partint del nostre sistema lingüístic.

Sempre he pensat que el perill més gran d'una llengua de pocs parlants i sense estat, és la proximitat en estructura de la llengua dominant i d'estat, perquè sense ni adonar-te, com que la llengua de l'estat domina els mitjans de comunicació i et va arribant per tot arreu, va imposant la seva estructura sobre la pròpia i pot acabar convertint el que era una llengua en una varietat dialectal. En aquest sentit, el català i el gallec correrien més perill d'assimilació que el basc.

Per què podria passar això? Si amb un any de vida ja hem interioritzat l'estructura de la nostra llengua, sembla que una segona llengua, per propera que sigui en estructura, ja no ha de modificar la nostra, sinó que és aquella segona llengua la que queda afectada per la primera. Però quina és la primera llengua en un país bilingüe? Quina estructura deduïm el nostre primer any de vida?

La majoria de nens processen les dues llengües alhora en aquest període (encara que sempre hi hagi una preponderància d'una de les dues), ¿fan una divisió clara d'estructures quan estan tan a prop una de l'altra? Afegint-se a això que molts dels adults que els parlen ho fan amb un català après tenint com a base el castellà, sembla que el límit entre les dues estructures acaba quedant menys clar del que seria necessari per evitar el perill d'assimilació.

És cert que les llengües evolucionen i que és necessari que ho facin d'acord amb els canvis que es van produint en una comunitat: cal un nou lèxic per designar nous descobriments o invents o per descriure noves maneres de funcionar...i si una determinada paraula ja hi és en una altra llengua i encara no en la nostra, la necessitat en justifica l'ús (vegi's article de l'Avui del 7 d'octubre). O puc entendre una evolució de la llengua cap a una economia lingüística, per ser el màxim d'eficaç amb el mínim d'esforç. El que és injustificable és l'empobriment de la llengua, o la substitució d'estructures que li són pròpies per pura desídia.

Per això és trist que tenint com a equivalent del "romper" castellà, una sèrie de paraules amb matisos diferents: trencar, estripar, esparracar, esquinçar, esbotzar, espatllar,... tendim a fer servir trencar en tots els casos, perquè en castellà aquests matisos no hi són; o que podent diferenciar gaire de molt en una frase, o gens de res, gaire i gens es deixin de fer servir perquè en castellà no hi ha res equivalent; o que, i això afecta més clarament a l'estructura de la llengua, havent-hi uns pronoms febles, que donen fluïdesa i tenen una funció clarificadora en la frase perquè ajuden a desfer possibles ambigüitats, es deixin de fer servir perquè en castellà no es fan servir...

De llengües vives al món, n'hi ha entre 3000 i 4000, i només uns 200 estats; tindríem per tant unes 15 o 16 llengües per estat, cadascuna amb la seva reducció particular de la realitat, amb el seu sistema propi d'abstraccions i, per tant, amb la seva visió, com a grup, del món. Si no hi donem importància, moltes llengües aniran morint i amb elles tota la saviesa acumulada del seu poble.

UN BON COMUNICADOR

Un bon comunicador és en primer lloc un bon transmissor d'informació. Però com s'aconsegueix això? Quines qualitats tenen aquells a qui considerem bons comunicadors?

En trobem al món de la cançó, de la pintura, periodistes, escriptors, polítics, esportistes, mims...

Ens interessa el que ens diuen i ens agrada com ens ho diuen. Poden fer que ens interessi el que no ens deia res abans de sentir-los. Ens emocionen, ens fan riure, ens desperten admiració, ens atrapen...

Amb quins adjectius se'ns associen aquests bons comunicadors?

En destaquem qualitats personals: sinceritat, proximitat, carisma, saviesa, optimisme o realisme, valentia, elegància, empatia, sentit de l'humor, capacitat d'emocionar, de motivar,... i atributs expressius:  claredat, coherència, rigor, objectivitat, domini del llenguatge, fluidesa, adequació de l'entonació, del ritme, del volum de veu, tranquilitat en la mirada, expressivitat del llenguatge corporal...

Totes aquestes característiques, incloent-hi el que hi posem com a qualitats personals, són conseqüències del domini del llenguatge, i per tant són susceptibles de ser apreses. Existeixen tècniques que ens poden ajudar a ser tots uns bons comunicadors.

Aquesta és la meva confiança.

LA COMUNICACIÓ I JO

Comunicar implica, per l'emissor, observar la realitat, gestionar-la i transmetre-la. En aquest procés, la realitat agafa, en cadascun de nosaltres, un caire diferent en funció del nostre bagatge, de com pensem, de com sentim,... de com sóc jo.

La primera impressió rebuda d'un mateix objecte observat, dóna uns resultats molt variats segons l'ull que mira, i cadascuna d'aquestes visions ens està donant informació sobre l'observador:

1- Recipient cònic

2- Objecte de disseny

3- Gerro d'aigua

4- Ampolla mig buida

5- Ampolla mig plena

6- Ampolla d'aigua

7- Pot de vidre

8- Aigua tancada

9- Objecte fràgil

Simplement mirant, sense adonar-me'n, selecciono la informació i la jutjo. Tot procés comunicatiu està afectat per mi, no només el que expresso, sinó també el que sento i veig. Conèixer-me a mi mateix és bàsic per entendre els altres i per tenir una visió menys limitada de la realitat. De la mateixa manera, escoltar el què diu una persona i el com ho diu ens dóna molta informació sobre les seves idees i valors: no és el mateix dir "ho has fet molt bé" que dir "ets un campió". La valoració de la competitivitat és evident a la segona afirmació.

El llenguatge està ple d'aquests continguts implícits i per això la tria que fem entre la infinitud de maneres de dir les coses, està parlant de mi mateix i m'està parlant de tu. En la nostra relació comunicativa ens escoltem i llegim entre línies, ens interessem i ens posem en la pell de l'altre, la qual cosa ens porta a fer preguntes per aprofundir en el coneixement del nostre interlocutor.

WEB 2.0. UNA MICA D'HISTÒRIA.

L'any 1995 comença a existir la WWW (World Wide Web: teranyina mundial). Era un web on poquíssimes persones publicaven i també poques eren les que llegien.

Així va ser fins l'any 2005, en què van aparèixer una sèrie d'eines (tipus fotolog -http://www.fotolog.com/-) que feien molt fàcil publicar a la xarxa. A partir d'aquell moment tothom pot crear continguts i tothom els llegeix.

Això és la web 2.0: és l'entorn al voltant del qual tothom pot produir a més de consumir. En aquest vídeo de Youtube del 2007 se'ns explica aquesta revolució enfocant-la cap a la revolució publicitària, però transmet una idea clara sobre el tema general:

Crear un bloc és realment molt fàcil tant amb Blogger de Google com amb Wordpress. Amb aquesta eina, qualsevol persona que té alguna cosa a compartir, ho pot fer immediatament. Els grups de gent que comparteixen interessos s'auto-alimenten, el coneixement deixa de ser exclusivitat de determinats sectors. Accedir a consultes sobre temes legals o de gestió empresarial demanava, abans de la web 2.0, la cerca d'un professional de confiança; ara la resposta es pot trobar a Internet, amb l'accés als articles que hi fan referència, amb pros i contres i contrastos amb d'altres articles, indicació dels possibles problemes d'interpretació... Deixes de dependre del bon criteri de la persona en qui havies de dipositar la confiança cega, perquè hi tens un bon nombre de professionals i de persones que ja hi han passat per circumstàncies semblants, al teu servei i al de tothom que hi té interès.

Això, en el camp de l'educació, ha ajudat a incrementar el diàleg en fòrums i debats entre mestres que en els seus blocs publiquen noves experiències que funcionen... i que ens transmeten la seva experiència en el canvi de direcció que estem vivint en l'era de la informació i les noves tecnologies.

Adjunto, a tall d'exemple, la presentació que la mestra Anna Pérez va utilitzar, en la seva conferència aquí a Blanquerna, sobre web 2.0 i blocs. És una presentació feta amb slideshare, amb algunes diapositives massa denses de text per ser un suport de l'oral, però que per a la informació resum que ens interessa deixar aquí ja ens va bé. Per veure el funcionament dels blocs de la seva escola sí que val la pena veure el vídeo de la conferència. De fet és molt interessant sentir com va començar el seu bloc i com va anar guanyant sentit en direccions inesperades per ella.

Blocseducacio_Blanquerna

View more presentations from annaravalnet.


Al bloc de l'assignatura, trobareu informació sobre wikis, una eina col·laborativa també molt important que hi trobareu comentada i comparada amb els blocs. 

Una última cosa sobre blocs: Hi ha una pàgina web molt interessant: Ayuda para blogs que dóna informació útil per anar millorant els nostres blocs. La llàstima és que l'autor ja no pot fer publicacions amb regularitat.

DOCUMENTS DE GOOGLE

Documents de Google ens permet la creació de documents, fulls de càlcul (amb recollida de dades a través de formularis), dibuixos i presentacions,... en línia: es guarden com a cloud computing a la xarxa i, des de qualsevol ordinador, hi pots accedir sempre que vulguis amb el teu identificador personal.

També permet la publicació d'aquests arxius a la xarxa, perquè tothom hi pugui accedir (comparteix / publica al web), o bé compartir-los amb determinades persones, per treballar en grup (comparteix / configuració d'ús compartit). En relació amb el treball compartit, conté una opció: historial de revisions (dins de la pestanya fitxer) que et permet revisar tots els canvis, tornar a una versió antiga... També et permet afegir comentaris (insereix / comentari) per discutir el contingut, i, si els components del grup es connecten alhora, la comunicació per xat.

Al bloc de Gestió de la Informació i TIC, tenim un post sobre el treball col·laboratiu i el suport TIC i una sèrie de recursos molt interessants: un monogràfic de la revista UOC Papers sobre treball en equip, informació i ajuda sobre els Documents de google i un vídeo molt amè sobre els avantatges del treball col·laboratiu amb aquesta eina respecte la complicació del traspàs d'informació que representa treballar amb Office i correus electrònics. En un altre post sobre els Documents de Google hi ha una presentació feta precisament amb aquesta eina on explica el seu funcionament i avantatges.

Documents de Google, amb una interfície propera a l'Office, cosa que facilita la capacitat de transferència (capacitat d'aplicar coneixements d'un programa a un altre), et permet també guardar còpia dels documents (baixa com a) en word, pdf o txt, si fos necessari. Conté a més una eina de traducció automàtica que pot ser útil per a tenir una idea aproximada del contingut de documents que ens arribin en una llengua que no dominem.

Enllaç a document de Google publicat.

Document de google inserit al blog:



Sincerament, aquesta carrera em feia patir pel temps que demanava el treball col·laboratiu (perquè al quedar presencialment per fer un treball, vulguis que no, molt de temps se'n va en relació social), però poder treballar col·laborativament a través de la xarxa ens ha permès anar al gra. Dóna una flexibilitat molt gran perquè es pot fer de manera asincrònica i sense el perill que mentrestant un altre estigui modificant el mateix. Si es reparteix la feina entre els col·laboradors, en tot moment el que es va fent està a la vista dels altres i tothom té la visió de conjunt. Parles amb el grup de coses concretes amb textos o enllaços que pots mostrar i comentar... A nosaltres els problemes ens han sorgit quan hem mirat de funcionar sincrònicament fent servir el xat i depenent de la resposta de l'altre, perquè potser l'altre té el document obert però està treballant en una altra aplicació i aquest xat no l'avisa de la comunicació... Però penso que la manera de treballar a distància ha de tendir bàsicament a aquesta asincronia per ser més eficient.

CAMINS TIC

Els programes informàtics estan pensats per tal que l'usuari pugui utilitzar-los d'una manera intuitiva. Tothom es veu capaç de fer servir un programa d'edició de textos i obtenir-ne un resultat acceptable (si es mira imprès).

Ara bé, el com ha arribat a aquell resultat és millor no preguntar-ho: ens hem enfadat amb la màquina perquè no ens feia cas, hem canviat idees de composició perquè no ni havia manera..., hem deixat de respirar perquè no se'ns mogués res quan hem aconseguit quadrar les coses...

Per això quan, de tant en tant, algú et fa descobrir una drecera plena d'avantatges, sents que ja estàs més a prop de dominar aquesta selva que amaga els depurats camins TIC. Cal aprendre a treballar de la manera més eficient possible, automatitzant el que es pugui, preseleccionant les fonts abans d'iniciar les cerques...

Ara ja sabem fer un índex d'una manera digna i sobretot pràctica. Però, per acabar de fer-ho bé, ens caldrà tenir tot el document (portada, índex i contingut) en un sol arxiu i poder numerar les pàgines des de la tercera, excloent-ne la portada i l'índex. Per fer-ho, haurem de dividir el document en dues seccions. Amb Word d'Office 2007, tenint el cursor en el punt de tall del document, aniríem a:

diseño de página - saltos - salto de sección (página siguiente)

Un cop dividit, a la segona secció marquem el peu de pàgina, el desvinculem de la secció anterior (clicant vincular a la anterior perquè per defecte hi està vinculat), indiquem número de página - final página  i triem format. Ja tenim el document numerat de la pàgina 3 en endavant.

Dóna gust poder tenir la informació guardada i endreçada en un sol document, l'índex del qual et permet l'accés directe (perquè funciona com un hipervincle) a la part del treball que t'interessi mirar en un moment donat. D'altra banda, tot el que sigui automatització de la feina més mecànica d'un treball ajuda a centrar l'atenció en la part important.