dijous, 25 de novembre del 2010

L'ORDINADOR COM A METÀFORA 3 I 4

Respecte a la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, ens queden encara dues metàfores per comentar:

Ordinador com a simulador: Crayon Physics
L'ordinador funcionaria com un laboratori, en un entorn tancat, amb uns elements molt concrets. Es basa també en l'aprenentatge per descoberta: el nen no rep explicacions, sinó que interactua i descobreix. Per exemple, el nen va deduint experimentalment les lleis de la física. Pot ser útil perquè és més econòmic que un laboratori real.

Ordinador com a eina: MsKids fineArtist, Broderbund Software, Kid PixStudio Deluxe.
Sempre hi ha un llindar que cal travessar perquè realment sigui més fàcil fer les coses per ordinador que a mà, cal dominar el programa. Es pot donar accés a un programa i 
  • convidar a explorar-lo lliurement, però llavors no saps què han après i es poden perdre moltes coses.
  • ensenyar a fer servir el programa de manera totalment guiada, però l'aprenentatge es converteix en una cosa totalment passiva.
Entre aquests dos extrems hem de tornar a la idea de la descoberta guiada, que és el punt ideal. Convidar-los a buscar la manera de fer el que es va proposant. Així ells busquen, però tu t'assegures que descobreixen el que consideres important.

PROGRAMARI EDUCATIU: SCRATCH

Ordinador com a alumne: Scratch
L'Scratch és un programa similar al Logo, de què parlàvem en el post anterior de programari educatiu, al presentar la metàfora de l'ordinador com a alumne. Els nens d'infantil directament no podrien treballar-hi, però hi ha nens de primària que inventen jocs i els pugen a la xarxa.

Aprén més sobre aquest projecte

L'Scratch permet fer una història i publicar-la a la xarxa. Entre el gat i l'abella que tenim aquí, hem fet un diàleg: en prémer la bandera verda el gat pregunta. I l'abella ha de respondre, com? Prova i descobreix.

Fent servir el programa per inventar jocs, els nens van descobrint què han de afegir perquè el personatge faci o digui el que ells volen, combinant ordres, temps, angles, simetries,... Un diàleg tan simple com el que hem penjat en aquest bloc, demana tot una sèrie de decisions i passes a seguir en un ordre determinat que s'han de tenir clares. I el programa permet fer coses molt diferents i complexes. Val la pena veure els projectes creats pels nens. Hi ha uns muntatges musicals que déu n'hi do!

El nen treballa amb el programa des del seu ordinador i quan acaba pot compartir el projecte a Internet. Només cal prémer comparteix, des del programa Scratch, comparteix aquest projecte a Internet. La primera vegada que es faci caldrà anar a crea compte, per accedir a la web d'Scratch, i registra, crear un compte nou. Les següents vegades, per publicar, només caldrà entrar el nom d'usuari (abarriosr) i la contrasenya (la de gmail) i ja accedirem des de la xarxa. Des d'aquí el podem incrustar (aplet), de la mateixa manera que incrustem altres coses. És així com l'hem pogut incloure en aquest bloc.

divendres, 19 de novembre del 2010

DOS BONS COMUNICADORS MOLT DIFERENTS: Tonucci i Mèlich

Amb una setmana de diferència, hem tingut a Blanquerna dos grans comunicadors d'estils molt diferents. Penso que un element essencial de tots dos és la passió pel que defensen, el domini total del tema del discurs, dels seus objectius. Tots dos tenen clar a qui es dirigeixen, i el discurs té en compte els interessos, coneixements i edat de l'auditori. Coincideixen en una estructura de desenvolupament del discurs més aviat inductiu, molt clar en Tonucci, i d'una manera més "juganera" en Mèlich.

Tonucci, tot ell, es mostra més formal i mesurat. Respecta el protocol de la conferència. Davant l'ovació que rep en entrar a l'auditori, es limita a somriure i, quan arriba a la pissarra, dibuixa la nena de FRATO saludant a l'auditori, i seu. Des del primer moment exposa el que defensarà: cal escoltar els nens perquè el món funcioni millor. I ho concreta a partir d'un món conegut per nosaltres i una experiència viscuda per ell, tendint a desenvolupar el discurs a partir de les frases dels nens. Conclou amb la frase d'un premi Nobel d'economia que confirma la seva tesi.

Mèlich no és formal. Les seves distàncies són curtes i ho demostra trencant el protocol de la conferència: es manté assegut mentre el presenten, però, només començar el discurs, s'aixeca i va parlant mentre camina i es mou expressivament entre el públic, mirant a cadascun individualment, tal com predica. És sorprenent. Comença preguntant què és l'ètica, per acabar dient que no es pot definir. Però pel camí ens ha donat moltes pistes, l'ha mirat des de molts angles, ens l'ha fet sentir de prop. I ens la mostra en Sarabanda. Genial.

Aquí us adjunto les notes preses. Llàstima no tenir la conferència d'en Mèlich en vídeo.

La ciutat dels nens, de Francesco Tonucci:

i  
Els marges de la moral, de Joan Carles Mèlich:

dilluns, 15 de novembre del 2010

RECITACIÓ I MÚSICA: Georgina Cardona i Pep Poblet

A classe vam veure aquest vídeo resum de l'actuació de Georgina Cardona i Pep Poblet, titulada "Amor, amor, catàstrofe" i em va semblar bé. M'agradava la diferència d'intensitat i actitud que hi havia entre poemes diferents:



Si ho feien bé i el que anàvem a veure era un recitatiu de Maragall, segur que valdria la pena.

Però no. Algun tipus d'afectació d'ella o una cantarella-tic que no lligava gens amb els poemes, els uniformava, tot em sonava igual. Ja des de la presentació em pesava molt una falta de naturalitat, una falta de frescor, que va dominar tota la recitació:


Crec que hi havia un problema bàsic de sintonia entre l'actriu i el poeta. Una poesia vital, alegre, fresca, optimista,... expressada amb tristesa i afectació... Em costava de seguir-la. M'havia de forçar a escoltar. Penso que una recitació ha de servir per transmetre l'emoció del poema amb més intensitat que el que aconseguiria la lectura personal en veu baixa i Georgina Cardona, segons la meva sensibilitat, no ho aconseguia.

Ovidi Montllor, recitant Salvat-Papasseit, amb Toti Soler a la guitarra, sí que em fa l'efecte de fer el ple del poema. Aquí teniu la seva veu:

divendres, 12 de novembre del 2010

DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ DIGITAL

Aquí us deixo les notes de l'entrevista a Guillermo Orozco que vam veure l'últim dia teòric de Gran Grup a COED:

Audiència
La imatge té un codi universal. Però hi ha diferents maneres de mirar. Hi ha intencions que no veiem a simple vista: moviments de càmara, angles de visió (mostrar la gent d'una manifestació, captada des de sota o des de sobre, transmet una realitat diferent, per subtil que sigui la distància). Hem d'entendre que tot són punts de vista diferents que demanen entrenar la mirada, entendre com s'està representant l'escena. No és la realitat, sinó la tria de qui grava: el que aquella persona vol mostrar. Cal saber-ho per posar distància i ser crític.

Educació en mitjans.
Calen diferents actors per aconseguir aquesta educació: la família, l'escola, els mitjans de comunicació. Els protagonistes són l'escola i la família, perquè són els que tenen el poder sobre el que veuen nens i adolescents. Són dos institucions socials amb la responsabilitat d'educar. El que fem o deixem de fer incideix en aquesta interacció amb les pantalles. El que fem a casa, influirà. L'escola ha de saber què li interessa de la tecnologia i ha de saber interaccionar amb la família. El mitjans de comunicació també estan educant, és l'efecte que estan tenint en l'audiència, per molt que ho neguin. Són útils, experiments de preses falses o processos de producció il·lustratius per tal de demostrar o insistir en la representació.

Contribució en processos d'innovació educativa a través de l'educació en mitjans.
Vídeo a l'aula i altres tecnologies... Cal també la perspectiva pedagògica, que és bàsica. Tot el que ve en imatge és un complement a la paraula, no se li reconeix valor en ell mateix. Tot el que és virtual és de segona mà. Falta la consciència que es tracta d'una nova epistemologia. No és només l'instrument, sinó la reflexió epistemològica i pedagògica. Permet crear coneixement d'una manera diferent.

Integració en l'educació tan tradicional.
Cal desenvolupar una alfabetització visual, digital,... que permeti treure el màxim profit d'aquests mitjans. L'autodidactisme mai no és suficient. Calen experts en el tema. Les noves generacions estan més obertes, millor dispostes, però s'han d'educar. Cal tenir clares les competències a desenvolupar. L'educació audiovisual ha entrat de puntetes. Què ha de passar? Hi hem de creure i ho hem de portar a l'aula.

Tot text té una intencionalitat i el digital té moltes subtileses que se'ns escapen. Hem de prendre consciència d'aquestes subtileses. Per exemple, en època de campanya, com es transmet el missatge electoral: VOTEU-ME? És interessant mirar els canals pro-partits.

Els anuncis tenen molta substància. Golf:

Seguretat, confiança... Grans valors humans.


Galerias Preciados: L'anunci que vam passar a classe era a una escola. El moment de sortir els nens de classe, d'un lloc fosc amb una llum que va augmentant a mida que s'apropen a la porta de sortida. Els nens fan malifetes, són indisciplinats, però amb la llum càlida, la música de vals, la càmara lenta que es centra en el detall, augmentant-hi la magnificiència de tot plegat,... tot s'enalteix i glorifica. En la mateix línia, la càmara grava des d'abaix, exaltant les figures dels nens...
L'anunci que tenim a continuació és un altre anunci de Galeries, que també he trobat molt bo:

Galeries desperta passions que passen per sobre del més important. Les dones que compren a Galeries són molt estimades, de bon estatus, eficients, amb bon gust, amb classe... la llum, els tons gris perla i marró càlid, la pulidesa i l'ordre que es transmet a la llar, en l'elegància dels homes...


I de Seat Altea, en record de l'anunci del monstre, però per mostrar-ne un altre d'autoemocion:

Que juga amb referències simbòliques: el cotxe com a arca de Noé amb els animals de dos en dos i la pluja. Una pluja que desapareix de sobte per donar pas a un dia assoleiat quan apareix la família, i els pares comprensius i amorosos...

Sobre la publicitat de Nadal i la seva evolució amb la societat, hi ha un vídeo a un post del bloc de l'Edu3.cat que recull una mostra històrica que ens parla dels valors, ideologies, tipus de societat econòmica,... de cada moment.


Al bloc de GITIC trobem un post sobre el llenguatge audiovisual que és interessant i que ens deriva, a través d'enllaços, a un aprofundiment en el tema.

dijous, 11 de novembre del 2010

PROGRAMARI EDUCATIU: JCLIC

Ús educatiu de la tecnologia a l'escola. Al bloc de GITIC se'ns descriu la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, a través de quatre metàfores. En aquest post, parlarem de dues de les metàfores formulades per l'autor:
  1. Entendre l'ordinador com si fos un mestre: l'ordinador explica coses: com a mestres podríem crear un programa que ensenyés coses al nen. I l'ordinador avalua: que el programa comprovi també si han entès el que s'ha explicat; el nen no podrà seguir endavant fins que no ho hagi entès. Amb l'ordinador, per tant, cada nen podrà avançar segons el seu ritme d'aprenentatge. L'ordinador, però no pot substituir la figura del mestre, perquè l'ordinador instrueix, no educa i, per tant, és insuficient per a la formació global del nen.
  2. L'ordinador entès com a alumne. El nen dóna ordres a l'ordinador i aquest va responent. Si es tracta de muntar un trencaclosques, el nen va dient quina peça col·locar i l'ordinador li dirà això funciona o no. El nen no rep informació, sinó que la genera, experimentant. En aquest cas el nen aprèn amb l'ordinador, no de l'ordinador. Papert va crear un llenguatge de programació per nens (1988-89), que es diu Logo, en què el nen dóna ordres a l'ordinador i aquest fa directament el que diu,  a través d'un objecte gràfic que és una tortuga. D'aquesta manera el nen adquireix les seves estratègies de resolució de problemes. Papert defensava una metodologia d'aprenentatge per descoberta, en què el nen havia d'anar avançant a través de la prova i l'error. El Logo, que es va fer servir molt la dècada dels '90, va ajudar al constructivisme: el nen actua amb l'entorn per construir coneixement. El procés dóna un resultat d'aprenentatge molt més d'arrel, molt més significatiu perquè ve de la seva experimentació. A l'Escola Aula el Logo s'ha utilitzat moltíssim per desenvolupar aquestes estratègies de resolució de problemes. Posteriorment aquest model extrem d'aprenentatge totalment autònom també va entrar en crisi, i el que es defensa ara és una descoberta guiada, on el mestre segueix de prop el procés d'aprenentatge del nen i, quan cal, li planteja preguntes que li permeten avançar en el seu procés d'aprenentatge.

Ordinador com a mestre: JClic

El JClic és un programa que permet al mestre crear activitats. És un programa gratuït i a través de la XTEC qualsevol mestre pot publicar el material creat per compartir-lo i accedir al que han creat els altres mestres. Podem accedir a una web i fer les activitats en xarxa, sense baixar el JClic o descarregar les activitats i el programa a un ordinador (si cal poder treballar sense connexió a Internet). El JClic permet reproduir activitats preparades i el JClic author permet crear-ne de noves un cop instal·lat el programa. No tots els mestres que fan activitats les poden penjar perquè hi ha un filtratge de la XTEC. El JClic reports també es pot instal·lar i permet seguir tot el procés del nen, sempre que tot es guardi al servidor.

Des de la web clic.xtec.cat, triem la llengua i accedim a la Biblioteca d'activitats, cerca d'activitats.

Provem una activitat de P3 que es diu Juguem amb els colors. No acaba d'estar ben pensada del tot, perquè el nen no pot funcionar autònomament: les preguntes estan plantejades en forma de text escrit i els nens encara no saben llegir. Hauria de ser un àudio o en esquema exemple.

Busquem una activitat que es diu TEQ (temps, espai i quantitat) que està molt bé: d'entrada, està pensat per nens de 3 a 5 anys i per tant si un nen de 4 anys va sobrat podrà passar a fer els de 5 anys, i d'aquesta manera cadascú pot avançar al seu ritme i ningú no s'avorreix. Són activitats variades. No es penalitza l'error (això pedagògicament és important): aprenem de l'error, l'error et deixa tornar a provar fins que te'n surts.

Hi ha aplicacions que permeten veure el número d'intents a la mestra, la qual cosa permet veure ritmes d'aprenentatge i fer una tria d'activitats més adequades a cada nen.

A la pàgina del JClic, on erem, ens descarreguem el JClic author. I creem un projecte de prova: Vocals. Accedim a fitxer, nou projecte i anem muntant el que més ens interessa per l'aprenentatge que volem aconseguir. En la prova que hem fet, hem inserit una imatge (cullera): el primer exercici era fer la tria de les vocals de la imatge i el segon, ordenar les vocals en l'ordre a, e, i, o, u. El programa consta de pestanyes de mediateca, on carregarem les imatges, àudio, vídeo,... el que ens calgui; d'activitats, on hi ha la llista dels diferents tipus d'activitats: puzzles, sopa de lletres,...; i de seqüències, on ordenem les activitats i diem quan s'ha de passar a la següent.

divendres, 5 de novembre del 2010

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC: LA VEU I EL GUIÓ

Comentem avui dos elements clau de les notes sobre la lectura de Com parlar bé en públic, de Rubió i Puigpelat, la veu i el guió del discurs.

LA VEU:
  1. Capten més l'atenció els elements no lingüístics que els lingüístics. És per això que hem de donar importància a observar com ens comuniquem amb els altres: quins són els meus tics lingüístics?, parlo ràpid?, em moc massa? Controlar com diem les coses és bàsic per arribar a la gent.
  2. El com ho diem va relacionat amb l'actitud: afable, empàtica, confosa, enrabiada,... Cal recordar que a través del somriure transmetem una actitud de seguretat, confiança i simpatia.
  3. En tot aquest joc d'elements no lingüístics, la veu té un paper clau (v. Gasull, C.; Godall, P.; Martorell, M. (2004). La veu. Orientacions pràctiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona). La veu diu moltes coses de la persona que parla, al marge de les paraules concretes. Què és la veu per un mestre?
    • És el suport de la comunicació i una eina de treball (vehicle i referent). Per un mestre, la veu és l'instrument per comunicar-se amb els nens i en ells, el percentatge d'atenció a la melodia de la veu del mestre és molt més alt que el percentatge d'atenció al que el mestre està dient (en una proporció molt més alta que en els adults). El nen té despert el sentit de l'oïda des d'abans del naixement i després continua tenint una gran importància en la seva relació emocional amb l'entorn. Quan siguem les seves mestres, la nostra veu serà el seu referent, a través d'ella li transmetrem afecte, confiança, compassió, seguretat,...
    • És l'expressió del ser. La veu permet dir com som. A través de la veu som capaços de fer-nos una idea global de la persona que parla: qui no s'ha enamorat mai d'una veu?
    • És un instrument fràgil, per la qual cosa no hem de fer res que la pugui malmetre. Cal evitar els crits, els espais amb mala sonoritat. Cal aprendre a respirar adequadament i facilitar la sortida d'aire de la laringe mantenint les posicions més adequades: esquena recta ben vertical i alineada amb el cap, tant quan estem drets com asseguts, i cames lleugerament flexionades, evitant tensions, quan estem drets. La zona cervical està connectada amb la laringe i per això afecta molt la veu: si abaixem el cap, tapem la boca amb la mà o masteguem xiclet estem dificultant la sortida d'aire.

Aprofito aquest període d'eleccions per mostrar la importància del llenguatge no verbal en política, les eleccions i el llenguatge del cos, vist des d'un article de La Vanguardia sobre les abraçades dels polítics després dels resultats electorals.


EL GUIÓ:

El guió és imprescindible per a qualsevol exposició. Demana tota una preparació bàsica: t'obliga a tenir clares les idees principals, i l'ordre que demanen per defensar el tema de la manera més adequada. L'estructura del text d'introducció, desenvolupament i conclusió que comentàvem al post La composició del text, en el discurs ho podríem concretar en un Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Aquesta estructura de deixar molt clar des del primer moment què es vol defensar i insistir-hi al final és bàsic en oral perquè el discurs és efímer. El nivell d'atenció del públic fluctua. La màxima intensitat es concentra al principi i al final. Al mig, minva. Per tant la informació bàsica del que volem dir ha d'estar continguda en aquests moments de màxima atenció del públic, si volem que el que diem es recordi.

Introducció
"Allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és un element clau que elabora una imatge de nosaltres com a oradors. És evident que no podem començar un discurs disculpant-nos o mostrant desinterès pel tema que tractarem. Si som capaços de captar l'atenció del públic, ens sentirem més segurs i això és la base de la calma. Les deu primeres paraules que direm, les hem de tenir molt ben preparades per aconseguir un determinat efecte.

Anoto aquí un llistat de tipus de fórmules introductòries que pot ser útil:
  • Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
  • Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
  • Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
  • Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
  • Anècdota breu: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema.

Desenvolupament
Cal seleccionar i ordenar les idees en funció de l'objectiu del discurs. Si es tracta d'informar, muntarem una estructura descriptiva i cronològica (segons les fases). Si es tracta de convèncer, es pot muntar una estructura inductiva: passem d'una anècdota a una teoria. A partir de l'exemple, la ment de qui escolta ja està orientada. Al guió va bé posar-hi exemples i dades.


Conclusió
Una bona conclusió sempre és d'agrair i tindrà un efecte determinant en la fixació de continguts. Les seves funcions bàsiques, a més de donar un tancament, són donar una visió global del missatge, sintetitzant les idees principals, i deixar una bona impressió en el públic.

Anoto fórmules de tancament:
  • Resumir els punts principals. Important en discursos expositius.
  • Convidar a l'acció.
  • Anunciar un esdeveniment futur.
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments (pena, desitjos...).

I, per acabar, insistir en la importància de la naturalitat de la llengua del discurs oral, la importància de no memoritzar prosa escrita, per evitar l'artificiositat. Cal expressar les idees amb una llengua neutra, precisa i accessible, evitant col·loquialismes i tecnicismes massa especialitzats, i si cal fer servir termes més especialitzats o abstractes, serà necessari definir-los. I sobretot, no perdre de vista, que el conjunt del discurs ha d'estar ben cohesionat a fi d'assolir un màxim d'eficàcia.

Entre la lectura del llibre Com parlar bé en públic i aquesta classe, les ganes de posar en pràctica els consells i el repte de ser capaç de comunicar eficaçment el que m'agradaria, van desplaçant, a poc a poc, el pànic a l'exposició.

09.01.2011: Us enllaço al meu mapa conceptual de COED.

    dijous, 4 de novembre del 2010

    CREACIÓ DE PÀGINES WEB: SITES de Google

    Un altre servei de Google és Google Sites (Llocs web de Google), un servei per crear pàgines web. Pot crear-les a través de XTEC o presentacions...:

    Entra i crea un lloc nou (anabarrios27), entra el codi que es demana i pitja creeu un lloc. Anant als botons de la zona superior dreta, edita la pàgina d'inici, definint títol, text, afegint imatges o incrustant qualsevol element que interessi entrant a través de l'edició d'html, com fem amb el bloc (fem la prova amb un prezi). Finalment desa els canvis.

    I a continuació crea una pàgina, prement el botó corresponent de la zona superior dreta que hem comentat. Li donem nom (presentació), deixem marcat posa la pàgina en el nivell superior, que vol dir que està al mateix nivell que la pàgina d'inici, no és un subapartat, pitgem crea una pàgina i, en entrar, ja estem en edició. Insereix una presentació de Google, selecciona, ho deixes tal qual i desa. Desa ara l'edició de la pàgina.

    Torna a crear una pàgina (document) però ara com un subapartat de la pàgina anterior i ara inserirem un document de Google.

    Torna a crear una pàgina (mapa), al mateix nivell de la d'inici, i ara insereix un mapa de Google maps. Escriu l'adreça que t'interessa, selecciona i desa.

    Per endreçar la barra lateral com a nosaltres ens vagi millor, i no per ordre alfabètic (per defecte), premem edita barra lateral, ubicat a la barra lateral. Dintre de Disseny del lloc, entrem a la zona de Barra lateral, Navegació, edita. Desactivem l'organització automàtica i sitiuem les pàgines al nostre gust. Des d'aquí també podem afegir noves pàgines com les que hem fet o pàgines existents a partir d'una URL, afegeix un URL i entrem el nom que volem que es mostri (XTEC) i l'adreça URL (www.xtec.cat). La creem situant-nos en una pàgina que estigui al mateix nivell que la que volem crear. Desem els canvis.

    Des de la barra lateral entrem a Temes, triem, visualitzem i desem els canvis. Pitja després a la part superior de la barra lateral: torna al lloc.

    Des del botó més accions de la zona superior dreta de la pantalla, podem fer una visualització de la pàgina com a visitant, d'on copiarem l'adreça URL fins el nom del lloc (anabarrios27). I aquí teniu la meva web de prova. Des de més accions també podem compartir la web per editar a través de les adreces de gmail, com fem amb els documents de Google. Des d'aquest botó també podem subscriure'ns als canvis de la pàgina, de manera que rebríem una notificació al Google reader, cada cop que hi hagués canvis.

    EL VÍDEO EDUCATIU I EL VÍDEO COM A SUPORT A L'ORAL

    El vídeo pot ser una eina molt útil en educació, tant per captar l'atenció com per mostrar les idees d'una manera concreta i clara, com per aprofundir en determinats temes... Però s'ha de saber utilitzar de la manera més adequada en cada moment.

    Un exemple claríssim d'això, el tenim si comparem el vídeo que us vaig penjar l'altre dia de Ken Robinson al post de Competència Comunicativa, amb el vídeo, també de Ken Robinson, que us pengem a continuació:



    Així com el vídeo de l'altre post era clarament adequat per ser vist en grup a classe, aquest no. En aquest vídeo hi ha un bombardeig d'idees en un discurs paral·lel visual i oral. Aquest tipus de vídeo necessita una visió individualitzada: cadascú l'ha de veure al seu ritme, a casa, aturant-lo quan sigui necessari i fent anotacions, prenent apunts. Els vídeos educatius demanen aquest canvi d'actitud, passar de receptor passiu a actiu, davant la informació audiovisual.

    En una exposició oral en què es fa servir el vídeo com a suport, cal reduir el ritme de les idees per tal que puguin ser assimilades en aquell moment, al ritme que marca l'audiovisual. Complementar el que s'exposa amb dibuixos és molt eficaç, sempre que es controli el ritme de complementarietat.

    El vídeo que hem penjat aquí està traduït al català a través de Dotsub. Aprofito aquest tema per derivar-vos al nostre bloc col·laboratiu sobre el Vídeo a la Xarxa, entrada de Dotsub.

    I si el que us interessa és crear els vostres vídeos a partir de fragments de vídeos de Youtube, al bloc de GITIC se'ns explica com descarregar-los i convertir-los a un format adequat per compondre el vídeo final amb el Movie Maker.