Comentem avui dos elements clau de les
notes sobre la lectura de Com parlar bé en públic, de Rubió i Puigpelat, la veu i el guió del discurs.
LA VEU:
- Capten més l'atenció els elements no lingüístics que els lingüístics. És per això que hem de donar importància a observar com ens comuniquem amb els altres: quins són els meus tics lingüístics?, parlo ràpid?, em moc massa? Controlar com diem les coses és bàsic per arribar a la gent.
- El com ho diem va relacionat amb l'actitud: afable, empàtica, confosa, enrabiada,... Cal recordar que a través del somriure transmetem una actitud de seguretat, confiança i simpatia.
- En tot aquest joc d'elements no lingüístics, la veu té un paper clau (v. Gasull, C.; Godall, P.; Martorell, M. (2004). La veu. Orientacions pràctiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona). La veu diu moltes coses de la persona que parla, al marge de les paraules concretes. Què és la veu per un mestre?
- És el suport de la comunicació i una eina de treball (vehicle i referent). Per un mestre, la veu és l'instrument per comunicar-se amb els nens i en ells, el percentatge d'atenció a la melodia de la veu del mestre és molt més alt que el percentatge d'atenció al que el mestre està dient (en una proporció molt més alta que en els adults). El nen té despert el sentit de l'oïda des d'abans del naixement i després continua tenint una gran importància en la seva relació emocional amb l'entorn. Quan siguem les seves mestres, la nostra veu serà el seu referent, a través d'ella li transmetrem afecte, confiança, compassió, seguretat,...
- És l'expressió del ser. La veu permet dir com som. A través de la veu som capaços de fer-nos una idea global de la persona que parla: qui no s'ha enamorat mai d'una veu?
- És un instrument fràgil, per la qual cosa no hem de fer res que la pugui malmetre. Cal evitar els crits, els espais amb mala sonoritat. Cal aprendre a respirar adequadament i facilitar la sortida d'aire de la laringe mantenint les posicions més adequades: esquena recta ben vertical i alineada amb el cap, tant quan estem drets com asseguts, i cames lleugerament flexionades, evitant tensions, quan estem drets. La zona cervical està connectada amb la laringe i per això afecta molt la veu: si abaixem el cap, tapem la boca amb la mà o masteguem xiclet estem dificultant la sortida d'aire.
Aprofito aquest període d'eleccions per mostrar la importància del llenguatge no verbal en política, les eleccions i el llenguatge del cos, vist des d'un
article de La Vanguardia sobre les abraçades dels polítics després dels resultats electorals.
EL GUIÓ:
El guió és imprescindible per a qualsevol exposició. Demana tota una preparació bàsica: t'obliga a tenir clares les idees principals, i l'ordre que demanen per defensar el tema de la manera més adequada. L'estructura del text d'
introducció, desenvolupament i conclusió que comentàvem al post
La composició del text, en el discurs ho podríem concretar en un
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.
Aquesta estructura de deixar molt clar des del primer moment què es vol defensar i insistir-hi al final és bàsic en oral perquè el discurs és efímer. El nivell d'atenció del públic fluctua. La màxima intensitat es concentra al principi i al final. Al mig, minva. Per tant la informació bàsica del que volem dir ha d'estar continguda en aquests moments de màxima atenció del públic, si volem que el que diem es recordi.
Introducció
"Allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és un element clau que elabora una imatge de nosaltres com a oradors. És evident que no podem començar un discurs disculpant-nos o mostrant desinterès pel tema que tractarem. Si som capaços de captar l'atenció del públic, ens sentirem més segurs i això és la base de la calma. Les deu primeres paraules que direm, les hem de tenir molt ben preparades per aconseguir un determinat efecte.
Anoto aquí un llistat de tipus de
fórmules introductòries que pot ser útil:
- Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
- Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
- Preguntes: una manera d'anticipar-se.
- Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
- Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
- Anècdota breu: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema.
Desenvolupament
Cal seleccionar i ordenar les idees en funció de l'objectiu del discurs.
Si es tracta d'informar, muntarem una
estructura descriptiva i cronològica (segons les fases).
Si es tracta de convèncer, es pot muntar una
estructura inductiva: passem d'una anècdota a una teoria. A partir de l'exemple, la ment de qui escolta ja està orientada. Al guió va bé posar-hi exemples i dades.
Conclusió
Una bona conclusió sempre és d'agrair i tindrà un efecte determinant en la fixació de continguts. Les seves funcions bàsiques, a més de donar un tancament, són donar una visió global del missatge, sintetitzant les idees principals, i deixar una bona impressió en el públic.
Anoto
fórmules de tancament:
- Resumir els punts principals. Important en discursos expositius.
- Convidar a l'acció.
- Anunciar un esdeveniment futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments (pena, desitjos...).
I, per acabar, insistir en la
importància de la naturalitat de la llengua del discurs oral, la importància de no memoritzar prosa escrita, per evitar l'artificiositat. Cal expressar les idees amb una
llengua neutra, precisa i accessible, evitant col·loquialismes i tecnicismes massa especialitzats, i si cal fer servir termes més especialitzats o abstractes, serà necessari definir-los. I sobretot, no perdre de vista, que el conjunt del discurs ha d'estar
ben cohesionat a fi d'assolir un màxim d'eficàcia.
Entre la lectura del llibre
Com parlar bé en públic i aquesta classe, les ganes de posar en pràctica els consells i el repte de ser capaç de comunicar eficaçment el que m'agradaria, van desplaçant, a poc a poc, el pànic a l'exposició.
09.01.2011: Us enllaço al meu
mapa conceptual de COED.
