RECITACIONS

Recitar un poema, compartir en veu alta una tria emotiva que has fet en silenci, no és fàcil. Perquè t'importa que arribi als altres amb la mateixa força que t'ha arribat a tu.

EXPOSICIONS "TERRITORI"

Aquestes exposicions orals en parella, d'uns 8 minuts de durada, amb suport TIC, ens han demanat posar en joc tot el que hem après aquest quadrimestre en aquest Mòdul 1: estructurar un discurs sobre un tema lliure molt concret perquè teníem la limitació del temps, amb un suport Prezi al darrera que no ens havia de fer perdre temps ni eclipsar-nos, sinó que havia de captar l'atenció de la gent a través d'imatges o textos sintètics, a través de vídeos o àudios interaccionant amb nosaltres, que havia de clarificar idees a través de Cmaps o mostrar resultats gràfics de recollides de dades fetes amb els formularis de Google Docs.

La tria de parella i territori va ser sobtada, però, L'Alba i jo, de seguida ens vam il·lusionar per un tema, la por. Després d'una pluja d'idees, que van quedar anotades en un primer Prezi, vam decidir parlar de LA POR A TRAVÉS DELS CONTES i vam apuntar les primeres idees.

A mida que anàvem definint les idees del discurs, anaven venint exemples i contes molt adequats a idees que volíem transmetre, però que vam acabar excloent per la limitació de temps. S'anava modificant la introducció, vam haver de canviar el conte final perquè era massa llarg i, amb el canvi, en vam trobar un de més bo! Vam eliminar alguna idea que vèiem poc clara.... Assajant, vam definir el traspàs a l'altra a través d'una pregunta, que convertia l'exposició en una mena de diàleg que ens donava ales... Vam haver de reduir la informació de les gràfiques de les enquestes a mínims per no excedir-nos massa i vam assajar molt per guanyar seguretat i reduir el temps de dubte... comptant que els nervis ens ho posarien més difícil... Abans de començar vam desfer nusos, vam fer tres respiracions profundes amb els ulls tancats..., i vosaltres us vau convertir en un públic molt agraït. Gràcies.

Aquest és el nostre Prezi definitiu. M'hauria agradat afegir un àudio, però l'havia de muntar i el temps corre!
Enllaço amb el resultat final del nostre document google de treball, que permet veure l'historial de revisions, que és part de la feina preparatòria en comú. L'altra part era la que anava evolucionant al Prezi, de la qual no ens queda la història del procés. Llàstima.

UN TERRITORI MENTAL: "La por a través dels contes" on Prezi

Un dels contes que em va saber greu no ensenyar és L'elefant encadenat: una paràbola tradicional explicada per Jorge Bucay i il·lustrada per Gusti, que parla d'aquelles pors infantils no superades, tot i que ja no tenen sentit perquè hem canviat. Volia muntar un vídeo amb la narració i les imatges, però... de moment, aquí teniu l'àudio:

elefant encadenat

LECTURES EN VEU ALTA

Breus comentaris sobre els resultats de les lectures.

• L'entonació al llegir en general és bona. El volum de veu falla més i és fonamental per atrapar l'oient. El dia que em tocava llegir, els nervis em tenien desconcentrada i no acabava de seguir les lectures que s'anaven fent, fins que va començar una lectura que, simplement pel volum de veu, ja em va atrapar. El contingut no m'interessava especialment, però les pauses, els èmfasis i les modulacions de veu em van mantenir atenta fins al final.

• Quan falla la vocalització del lector, la desconnexió del públic és immediata per interessant que sigui el text.

• Penso que es notava qui havia triat un text amb carinyu i qui no. L'interès que tens pel que comuniques no és intranscendent. No sé si és aquesta la raó, però vaig haver de canviar el meu prejudici negatiu dels contes de l'Estivill (qui va llegir el conte, ho va fer de cor).

• De la meva lectura... Vaig triar un conte de Slawomir Mrozek que m'havia fet riure la primera vegada de llegir-lo i que ara, al tornar-lo a llegir (en silenci) em va fer el mateix efecte. Al llegir-lo en veu alta, però, alguna cosa se m'espatllava. No era igual d'efectiu. Pot tenir relació amb la diferència de canal de recepció? Quan llegeixes per tu, estàs tenint una visió global, el cop d'efecte t'arriba tot ell. I al llegir-ho en veu alta el que funciona és l'oïda, estàs pendent de l'ordre seqüencial de la veu, arriba més fragmentat i l'efecte es redueix. Té sentit? Tot i això, sembla que va agradar. Hi ha qui em va demanar l'autor i el títol del llibre... És un autor agraït.

 

REDES i EDUARD PUNSET

Apunts del reportatge sobre  Mark Prensky al programa Redes d'Eduard Punset:

Els ordinadors i els videojocs no són tan dolents com ens pensem. La majoria dels que pensen així, no són aficionats als videojocs i, per tant, no ho coneixen directament. Es creuen el que diu la premsa, que destaca només els problemes. I, tot i que els problemes existeixen, són molt més grans els avantatges.

Els videojocs atrapen molt a tothom a través de la imatge. Tot el que és imatge té aquest poder. Els videojocs absorbeixen perquè ens impliquen apassionadament. Són conflicte, competició, repte i oposició, però tenen regles, i per tant estructura i disciplina, i objectius. Ens mostren les conseqüències dels nostres actes. Són interactius i ens ensenyen a cooperar, aguditzen el nostre enginy i, quan ens toquen l’emoció, ens garanteixen el recordar. Hi ha estudis que demostren que els crescuts amb videojocs són millors professionals. Amb els videojocs assumeixes riscos, aprens a actuar a partir d’un feedback,...

Per què passen tantes hores amb els videojocs? Perquè és l’època que viuen. Moltes de les coses que els interessa passen en pantalles. Hi havia un temps en que els nens passaven hores llegint i la gent es preocupava. Ara volen que llegeixin, però el que enganxa són les pantalles. Llegir comporta una història prèvia. Un vídeojoc comporta uns problemes a resoldre, una interacció.

Les pantalles impliquen no poder mantenir l’atenció? Prensky pensa que no. Pensa que el tema és que tenen més capacitat de dividir l’atenció. No cal estar centrats en una sola cosa. Les coses no demanen la nostra atenció exclusiva, exceptuant les urgències. Els nens no tenen dèficit d’atenció, simplement decideixen no estar atents, no escoltar. No els interessem. Aquests nens davant d’una pel·lícula de tres hores poden no tenir cap problema d’atenció. El problema és mantenir l’atenció a una classe feta a la manera antiga. De fet, els aficionats a videojocs tenen més concentració visual i millor visió perifèrica. 

Amb la tecnologia els alumnes poden estar fent coses diferents en una mateixa aula, i tots estar aprenent. Cal un nou projecte educatiu que permeti l’ús de la tecnologia en la individualitat, en les intel·ligències diverses.

Podem incidir, transformar l’estructura cerebral dels nens mitjançant una nova educació. Però hem de pensar que als 6, 7 anys ja s’ha perdut la gran oportunitat. El joc et pemet aquell marge de llibertat en què ningú et mira, llibertat per crear i llibertat per equivocar-te. El nen no ha de ser observat ni controlat quan juga. Els nois han d’aprendre sols. Cal convertir-se en entrenador, guia i company. Els preparem per un futur desconegut i ens cal ajudar-los a descobrir les seves passions. 

Us enllaço, però, amb el bloc d'Aníbal de la Torre, creador del "complex de Mark Prensky", i amb els comentaris dels docents que el segueixen.

CURRÍCULUM TIC A EDUCACIÓ INFANTIL

Si entrem al Currículum d'Educació infantil per veure on es fa referència a les TIC, trobem:

En el segon cicle d'Educació Infantil, dins l'àrea de comunicació i llenguatges és on per primer cop es fa esment de l'educació en/amb les noves tecnologies:

Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la

comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la

comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques

escolars.

En relació amb les capacitats que haurà de desenvolupar el nen:

2. Aprendre a pensar i a comunicar:

Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de

diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,

corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i

coneixements...

L'infant haurà de ser capaç de:

· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i

situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Que als objectius queda reflectit així:

9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per

mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el

procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques

bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

En el detall de les àrees, quan es parla de descoberta de l'entorn, en la part d'observació:

Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el

dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

I en la part d'experimentació i interpretació:

· Ús d'instruments d'observació directa i indirecta per a la realització d'exploracions i

d'experiències, tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la

recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l'ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació.

· Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de

diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzarla

en els diferents models.

I en la de raonament i representació:

Identificació d'informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació, i

expressió de la pròpia opinió.

A comunicació i llenguatges, al primer apartat d'observar, escoltar i experimentar:

· Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries,

audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i

llegir.

· Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura,

collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant

l'alfabet visual: punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i

llum.

· Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat

d'ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics.

· Iniciació als usos socials de la lectura i l'escriptura. Exploració de materials de

l'entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que

contenen text escrit.

A l'apartat de parlar, expressar i comunicar:

· Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les

produccions artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.

· Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.

· Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a

través del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i

audiovisuals.

· Utilització d'instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de

comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.

A l'apartat d'interpretar, representar i crear:

· Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a

objectes de diversió, de creació i d'aprenentatge a través de jocs lingüístics i

expressius.

· Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se,

estar bé.

· Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la

fotografia, el vídeo i l'ordinador a través dels programes oberts d'edició de textos,

gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar

amb editors gràfics i multimèdia.

Als criteris d'avaluació es destaca a l'últim punt:

10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear

en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i

audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

COMPETÈNCIES DIGITALS DEL MESTRE

Què cal que sàpiga com a mestre en relació amb la tecnologia? Al blog de GITIC està molt ben explicitat el que aquí apuntarem:

Els nens han de ser competents en la matèria: tenir habilitat per resoldre una tasca concreta en un moment donat. A infantil existeix la competència digital. Ara es parla d'alfabetització digital. Els nens han de poder aprendre aquest llenguatge.

Competències dels mestres: ús de la tecnologia per treballar en equip, per fer-la servir. Saber com ensenyar aquesta tecnologia als nens. Ser capaç d'afavorir l'aprenentatge a través de la tecnologia. Tenir la voluntat d'usar uns coneixements al ritme de la tecnologia.

Tenim dos documents de referència:

Normes UNESCO

• Nocions bàsiques. Usar maquinari i programari,...
• Aprofundiment. Organitzar el treball a partir de propostes i ajudar a treballar. Les interfícies cada cop són més fàcils d'usar. L'entorn de treball es va simplificant.
• Creació de coneixement. Hem de crear coneixement comunitari basat en l'ús de les TIC. Blogosfera. A l'Scratch també es donarà això. Hem de ser capaços de participar en aquestes comunitats de coneixement per anar-nos actualitzant. Hi ha una teoria pedagògica que es diu connectivisme, basada en aquesta participació.

Normes de la ISTE

Normes nacionals sobre tecnologia educativa per a docents.

• L'ordinador ens ajudarà a que el nen aprengui. JClic. Com creixen les plantes?
• Estratègies digitals innovadores. La innovació pedagògica va associada a les noves tecnologies.
• Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat. El mestre hauria de participar com a ciutadà al que passa en aquella societat i promoure-ho. La città dei Bambini és una web on es debaten coses que interessen als nens.
• Millorar la seva pràctica professional. A través de la blogosfera, o altres comunitats d'aprenentatge, podem millorar la nostra pràctica professional.

Normes nacionals sobre tecnologia educativa per a estudiants.

• Han de ser creatius i innovadors.
• Comunicar-se i col·laborar.
• Investigar.
• Pensar, resoldre i decidir.
• Ciutadania digital
• Funcionament de la tecnologia i conceptes: els petits han de saber què és un ratolí, una pantalla,...

L'ORDINADOR COM A METÀFORA 3 I 4

Respecte a la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, ens queden encara dues metàfores per comentar:

Ordinador com a simulador: Crayon Physics
L'ordinador funcionaria com un laboratori, en un entorn tancat, amb uns elements molt concrets. Es basa també en l'aprenentatge per descoberta: el nen no rep explicacions, sinó que interactua i descobreix. Per exemple, el nen va deduint experimentalment les lleis de la física. Pot ser útil perquè és més econòmic que un laboratori real.

Ordinador com a eina: MsKids fineArtist, Broderbund Software, Kid PixStudio Deluxe.

Sempre hi ha un llindar que cal travessar perquè realment sigui més fàcil fer les coses per ordinador que a mà, cal dominar el programa. Es pot donar accés a un programa i 

• convidar a explorar-lo lliurement, però llavors no saps què han après i es poden perdre moltes coses.
• ensenyar a fer servir el programa de manera totalment guiada, però l'aprenentatge es converteix en una cosa totalment passiva.

Entre aquests dos extrems hem de tornar a la idea de la descoberta guiada, que és el punt ideal. Convidar-los a buscar la manera de fer el que es va proposant. Així ells busquen, però tu t'assegures que descobreixen el que consideres important.

PROGRAMARI EDUCATIU: SCRATCH

Ordinador com a alumne: Scratch
L'Scratch és un programa similar al Logo, de què parlàvem en el post anterior de programari educatiu, al presentar la metàfora de l'ordinador com a alumne. Els nens d'infantil directament no podrien treballar-hi, però hi ha nens de primària que inventen jocs i els pugen a la xarxa.

Aprén més sobre aquest projecte

L'Scratch permet fer una història i publicar-la a la xarxa. Entre el gat i l'abella que tenim aquí, hem fet un diàleg: en prémer la bandera verda el gat pregunta. I l'abella ha de respondre, com? Prova i descobreix.

Fent servir el programa per inventar jocs, els nens van descobrint què han de afegir perquè el personatge faci o digui el que ells volen, combinant ordres, temps, angles, simetries,... Un diàleg tan simple com el que hem penjat en aquest bloc, demana tot una sèrie de decisions i passes a seguir en un ordre determinat que s'han de tenir clares. I el programa permet fer coses molt diferents i complexes. Val la pena veure els projectes creats pels nens. Hi ha uns muntatges musicals que déu n'hi do!

El nen treballa amb el programa des del seu ordinador i quan acaba pot compartir el projecte a Internet. Només cal prémer comparteix, des del programa Scratch, comparteix aquest projecte a Internet. La primera vegada que es faci caldrà anar a crea compte, per accedir a la web d'Scratch, i registra, crear un compte nou. Les següents vegades, per publicar, només caldrà entrar el nom d'usuari (abarriosr) i la contrasenya (la de gmail) i ja accedirem des de la xarxa. Des d'aquí el podem incrustar (aplet), de la mateixa manera que incrustem altres coses. És així com l'hem pogut incloure en aquest bloc.

DOS BONS COMUNICADORS MOLT DIFERENTS: Tonucci i Mèlich

Amb una setmana de diferència, hem tingut a Blanquerna dos grans comunicadors d'estils molt diferents. Penso que un element essencial de tots dos és la passió pel que defensen, el domini total del tema del discurs, dels seus objectius. Tots dos tenen clar a qui es dirigeixen, i el discurs té en compte els interessos, coneixements i edat de l'auditori. Coincideixen en una estructura de desenvolupament del discurs més aviat inductiu, molt clar en Tonucci, i d'una manera més "juganera" en Mèlich.

Tonucci, tot ell, es mostra més formal i mesurat. Respecta el protocol de la conferència. Davant l'ovació que rep en entrar a l'auditori, es limita a somriure i, quan arriba a la pissarra, dibuixa la nena de FRATO saludant a l'auditori, i seu. Des del primer moment exposa el que defensarà: cal escoltar els nens perquè el món funcioni millor. I ho concreta a partir d'un món conegut per nosaltres i una experiència viscuda per ell, tendint a desenvolupar el discurs a partir de les frases dels nens. Conclou amb la frase d'un premi Nobel d'economia que confirma la seva tesi.

Mèlich no és formal. Les seves distàncies són curtes i ho demostra trencant el protocol de la conferència: es manté assegut mentre el presenten, però, només començar el discurs, s'aixeca i va parlant mentre camina i es mou expressivament entre el públic, mirant a cadascun individualment, tal com predica. És sorprenent. Comença preguntant què és l'ètica, per acabar dient que no es pot definir. Però pel camí ens ha donat moltes pistes, l'ha mirat des de molts angles, ens l'ha fet sentir de prop. I ens la mostra en Sarabanda. Genial.

Aquí us adjunto les notes preses. Llàstima no tenir la conferència d'en Mèlich en vídeo.

La ciutat dels nens, de Francesco Tonucci:

i  
Els marges de la moral, de Joan Carles Mèlich:

RECITACIÓ I MÚSICA: Georgina Cardona i Pep Poblet

A classe vam veure aquest vídeo resum de l'actuació de Georgina Cardona i Pep Poblet, titulada "Amor, amor, catàstrofe" i em va semblar bé. M'agradava la diferència d'intensitat i actitud que hi havia entre poemes diferents:



Si ho feien bé i el que anàvem a veure era un recitatiu de Maragall, segur que valdria la pena.

Però no. Algun tipus d'afectació d'ella o una cantarella-tic que no lligava gens amb els poemes, els uniformava, tot em sonava igual. Ja des de la presentació em pesava molt una falta de naturalitat, una falta de frescor, que va dominar tota la recitació:

Crec que hi havia un problema bàsic de sintonia entre l'actriu i el poeta. Una poesia vital, alegre, fresca, optimista,... expressada amb tristesa i afectació... Em costava de seguir-la. M'havia de forçar a escoltar. Penso que una recitació ha de servir per transmetre l'emoció del poema amb més intensitat que el que aconseguiria la lectura personal en veu baixa i Georgina Cardona, segons la meva sensibilitat, no ho aconseguia.

Ovidi Montllor, recitant Salvat-Papasseit, amb Toti Soler a la guitarra, sí que em fa l'efecte de fer el ple del poema. Aquí teniu la seva veu:

DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ DIGITAL

Aquí us deixo les notes de l'entrevista a Guillermo Orozco que vam veure l'últim dia teòric de Gran Grup a COED:

Audiència

La imatge té un codi universal. Però hi ha diferents maneres de mirar. Hi ha intencions que no veiem a simple vista: moviments de càmara, angles de visió (mostrar la gent d'una manifestació, captada des de sota o des de sobre, transmet una realitat diferent, per subtil que sigui la distància). Hem d'entendre que tot són punts de vista diferents que demanen entrenar la mirada, entendre com s'està representant l'escena. No és la realitat, sinó la tria de qui grava: el que aquella persona vol mostrar. Cal saber-ho per posar distància i ser crític.

Educació en mitjans.

Calen diferents actors per aconseguir aquesta educació: la família, l'escola, els mitjans de comunicació. Els protagonistes són l'escola i la família, perquè són els que tenen el poder sobre el que veuen nens i adolescents. Són dos institucions socials amb la responsabilitat d'educar. El que fem o deixem de fer incideix en aquesta interacció amb les pantalles. El que fem a casa, influirà. L'escola ha de saber què li interessa de la tecnologia i ha de saber interaccionar amb la família. El mitjans de comunicació també estan educant, és l'efecte que estan tenint en l'audiència, per molt que ho neguin. Són útils, experiments de preses falses o processos de producció il·lustratius per tal de demostrar o insistir en la representació.

Contribució en processos d'innovació educativa a través de l'educació en mitjans.

Vídeo a l'aula i altres tecnologies... Cal també la perspectiva pedagògica, que és bàsica. Tot el que ve en imatge és un complement a la paraula, no se li reconeix valor en ell mateix. Tot el que és virtual és de segona mà. Falta la consciència que es tracta d'una nova epistemologia. No és només l'instrument, sinó la reflexió epistemològica i pedagògica. Permet crear coneixement d'una manera diferent.

Integració en l'educació tan tradicional.

Cal desenvolupar una alfabetització visual, digital,... que permeti treure el màxim profit d'aquests mitjans. L'autodidactisme mai no és suficient. Calen experts en el tema. Les noves generacions estan més obertes, millor dispostes, però s'han d'educar. Cal tenir clares les competències a desenvolupar. L'educació audiovisual ha entrat de puntetes. Què ha de passar? Hi hem de creure i ho hem de portar a l'aula.

Tot text té una intencionalitat i el digital té moltes subtileses que se'ns escapen. Hem de prendre consciència d'aquestes subtileses. Per exemple, en època de campanya, com es transmet el missatge electoral: VOTEU-ME? És interessant mirar els canals pro-partits.

Els anuncis tenen molta substància. Golf:

Seguretat, confiança... Grans valors humans.


Galerias Preciados: L'anunci que vam passar a classe era a una escola. El moment de sortir els nens de classe, d'un lloc fosc amb una llum que va augmentant a mida que s'apropen a la porta de sortida. Els nens fan malifetes, són indisciplinats, però amb la llum càlida, la música de vals, la càmara lenta que es centra en el detall, augmentant-hi la magnificiència de tot plegat,... tot s'enalteix i glorifica. En la mateix línia, la càmara grava des d'abaix, exaltant les figures dels nens...

L'anunci que tenim a continuació és un altre anunci de Galeries, que també he trobat molt bo:

Galeries desperta passions que passen per sobre del més important. Les dones que compren a Galeries són molt estimades, de bon estatus, eficients, amb bon gust, amb classe... la llum, els tons gris perla i marró càlid, la pulidesa i l'ordre que es transmet a la llar, en l'elegància dels homes...

I de Seat Altea, en record de l'anunci del monstre, però per mostrar-ne un altre d'autoemocion:

Seat Altea XL

Que juga amb referències simbòliques: el cotxe com a arca de Noé amb els animals de dos en dos i la pluja. Una pluja que desapareix de sobte per donar pas a un dia assoleiat quan apareix la família, i els pares comprensius i amorosos...

Sobre la publicitat de Nadal i la seva evolució amb la societat, hi ha un vídeo a un post del bloc de l'Edu3.cat que recull una mostra històrica que ens parla dels valors, ideologies, tipus de societat econòmica,... de cada moment.


Al bloc de GITIC trobem un post sobre el llenguatge audiovisual que és interessant i que ens deriva, a través d'enllaços, a un aprofundiment en el tema.

PROGRAMARI EDUCATIU: JCLIC

Ús educatiu de la tecnologia a l'escola. Al bloc de GITIC se'ns descriu la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, a través de quatre metàfores. En aquest post, parlarem de dues de les metàfores formulades per l'autor:

1. Entendre l'ordinador com si fos un mestre: l'ordinador explica coses: com a mestres podríem crear un programa que ensenyés coses al nen. I l'ordinador avalua: que el programa comprovi també si han entès el que s'ha explicat; el nen no podrà seguir endavant fins que no ho hagi entès. Amb l'ordinador, per tant, cada nen podrà avançar segons el seu ritme d'aprenentatge. L'ordinador, però no pot substituir la figura del mestre, perquè l'ordinador instrueix, no educa i, per tant, és insuficient per a la formació global del nen.
2. L'ordinador entès com a alumne. El nen dóna ordres a l'ordinador i aquest va responent. Si es tracta de muntar un trencaclosques, el nen va dient quina peça col·locar i l'ordinador li dirà això funciona o no. El nen no rep informació, sinó que la genera, experimentant. En aquest cas el nen aprèn amb l'ordinador, no de l'ordinador. Papert va crear un llenguatge de programació per nens (1988-89), que es diu Logo, en què el nen dóna ordres a l'ordinador i aquest fa directament el que diu,  a través d'un objecte gràfic que és una tortuga. D'aquesta manera el nen adquireix les seves estratègies de resolució de problemes. Papert defensava una metodologia d'aprenentatge per descoberta, en què el nen havia d'anar avançant a través de la prova i l'error. El Logo, que es va fer servir molt la dècada dels '90, va ajudar al constructivisme: el nen actua amb l'entorn per construir coneixement. El procés dóna un resultat d'aprenentatge molt més d'arrel, molt més significatiu perquè ve de la seva experimentació. A l'Escola Aula el Logo s'ha utilitzat moltíssim per desenvolupar aquestes estratègies de resolució de problemes. Posteriorment aquest model extrem d'aprenentatge totalment autònom també va entrar en crisi, i el que es defensa ara és una descoberta guiada, on el mestre segueix de prop el procés d'aprenentatge del nen i, quan cal, li planteja preguntes que li permeten avançar en el seu procés d'aprenentatge.

Ordinador com a mestre: JClic

El JClic és un programa que permet al mestre crear activitats. És un programa gratuït i a través de la XTEC qualsevol mestre pot publicar el material creat per compartir-lo i accedir al que han creat els altres mestres. Podem accedir a una web i fer les activitats en xarxa, sense baixar el JClic o descarregar les activitats i el programa a un ordinador (si cal poder treballar sense connexió a Internet). El JClic permet reproduir activitats preparades i el JClic author permet crear-ne de noves un cop instal·lat el programa. No tots els mestres que fan activitats les poden penjar perquè hi ha un filtratge de la XTEC. El JClic reports també es pot instal·lar i permet seguir tot el procés del nen, sempre que tot es guardi al servidor.

Des de la web clic.xtec.cat, triem la llengua i accedim a la Biblioteca d'activitats, cerca d'activitats.

Provem una activitat de P3 que es diu Juguem amb els colors. No acaba d'estar ben pensada del tot, perquè el nen no pot funcionar autònomament: les preguntes estan plantejades en forma de text escrit i els nens encara no saben llegir. Hauria de ser un àudio o en esquema exemple.

Busquem una activitat que es diu TEQ (temps, espai i quantitat) que està molt bé: d'entrada, està pensat per nens de 3 a 5 anys i per tant si un nen de 4 anys va sobrat podrà passar a fer els de 5 anys, i d'aquesta manera cadascú pot avançar al seu ritme i ningú no s'avorreix. Són activitats variades. No es penalitza l'error (això pedagògicament és important): aprenem de l'error, l'error et deixa tornar a provar fins que te'n surts.

Hi ha aplicacions que permeten veure el número d'intents a la mestra, la qual cosa permet veure ritmes d'aprenentatge i fer una tria d'activitats més adequades a cada nen.

A la pàgina del JClic, on erem, ens descarreguem el JClic author. I creem un projecte de prova: Vocals. Accedim a fitxer, nou projecte i anem muntant el que més ens interessa per l'aprenentatge que volem aconseguir. En la prova que hem fet, hem inserit una imatge (cullera): el primer exercici era fer la tria de les vocals de la imatge i el segon, ordenar les vocals en l'ordre a, e, i, o, u. El programa consta de pestanyes de mediateca, on carregarem les imatges, àudio, vídeo,... el que ens calgui; d'activitats, on hi ha la llista dels diferents tipus d'activitats: puzzles, sopa de lletres,...; i de seqüències, on ordenem les activitats i diem quan s'ha de passar a la següent.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC: LA VEU I EL GUIÓ

Comentem avui dos elements clau de les notes sobre la lectura de Com parlar bé en públic, de Rubió i Puigpelat, la veu i el guió del discurs.

LA VEU:

1. Capten més l'atenció els elements no lingüístics que els lingüístics. És per això que hem de donar importància a observar com ens comuniquem amb els altres: quins són els meus tics lingüístics?, parlo ràpid?, em moc massa? Controlar com diem les coses és bàsic per arribar a la gent.
2. El com ho diem va relacionat amb l'actitud: afable, empàtica, confosa, enrabiada,... Cal recordar que a través del somriure transmetem una actitud de seguretat, confiança i simpatia.
3. En tot aquest joc d'elements no lingüístics, la veu té un paper clau (v. Gasull, C.; Godall, P.; Martorell, M. (2004). La veu. Orientacions pràctiques. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona). La veu diu moltes coses de la persona que parla, al marge de les paraules concretes. Què és la veu per un mestre?

• És el suport de la comunicació i una eina de treball (vehicle i referent). Per un mestre, la veu és l'instrument per comunicar-se amb els nens i en ells, el percentatge d'atenció a la melodia de la veu del mestre és molt més alt que el percentatge d'atenció al que el mestre està dient (en una proporció molt més alta que en els adults). El nen té despert el sentit de l'oïda des d'abans del naixement i després continua tenint una gran importància en la seva relació emocional amb l'entorn. Quan siguem les seves mestres, la nostra veu serà el seu referent, a través d'ella li transmetrem afecte, confiança, compassió, seguretat,...
• És l'expressió del ser. La veu permet dir com som. A través de la veu som capaços de fer-nos una idea global de la persona que parla: qui no s'ha enamorat mai d'una veu?
• És un instrument fràgil, per la qual cosa no hem de fer res que la pugui malmetre. Cal evitar els crits, els espais amb mala sonoritat. Cal aprendre a respirar adequadament i facilitar la sortida d'aire de la laringe mantenint les posicions més adequades: esquena recta ben vertical i alineada amb el cap, tant quan estem drets com asseguts, i cames lleugerament flexionades, evitant tensions, quan estem drets. La zona cervical està connectada amb la laringe i per això afecta molt la veu: si abaixem el cap, tapem la boca amb la mà o masteguem xiclet estem dificultant la sortida d'aire.

Aprofito aquest període d'eleccions per mostrar la importància del llenguatge no verbal en política, les eleccions i el llenguatge del cos, vist des d'un article de La Vanguardia sobre les abraçades dels polítics després dels resultats electorals.


EL GUIÓ:

El guió és imprescindible per a qualsevol exposició. Demana tota una preparació bàsica: t'obliga a tenir clares les idees principals, i l'ordre que demanen per defensar el tema de la manera més adequada. L'estructura del text d'introducció, desenvolupament i conclusió que comentàvem al post La composició del text, en el discurs ho podríem concretar en un Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Aquesta estructura de deixar molt clar des del primer moment què es vol defensar i insistir-hi al final és bàsic en oral perquè el discurs és efímer. El nivell d'atenció del públic fluctua. La màxima intensitat es concentra al principi i al final. Al mig, minva. Per tant la informació bàsica del que volem dir ha d'estar continguda en aquests moments de màxima atenció del públic, si volem que el que diem es recordi.

Introducció
"Allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és un element clau que elabora una imatge de nosaltres com a oradors. És evident que no podem començar un discurs disculpant-nos o mostrant desinterès pel tema que tractarem. Si som capaços de captar l'atenció del públic, ens sentirem més segurs i això és la base de la calma. Les deu primeres paraules que direm, les hem de tenir molt ben preparades per aconseguir un determinat efecte.

Anoto aquí un llistat de tipus de fórmules introductòries que pot ser útil:

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota breu: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema.

Desenvolupament
Cal seleccionar i ordenar les idees en funció de l'objectiu del discurs. Si es tracta d'informar, muntarem una estructura descriptiva i cronològica (segons les fases). Si es tracta de convèncer, es pot muntar una estructura inductiva: passem d'una anècdota a una teoria. A partir de l'exemple, la ment de qui escolta ja està orientada. Al guió va bé posar-hi exemples i dades.


Conclusió
Una bona conclusió sempre és d'agrair i tindrà un efecte determinant en la fixació de continguts. Les seves funcions bàsiques, a més de donar un tancament, són donar una visió global del missatge, sintetitzant les idees principals, i deixar una bona impressió en el públic.

Anoto fórmules de tancament:

• Resumir els punts principals. Important en discursos expositius.
• Convidar a l'acció.
• Anunciar un esdeveniment futur.
• Promesa.
• Apel·lar als sentiments (pena, desitjos...).

I, per acabar, insistir en la importància de la naturalitat de la llengua del discurs oral, la importància de no memoritzar prosa escrita, per evitar l'artificiositat. Cal expressar les idees amb una llengua neutra, precisa i accessible, evitant col·loquialismes i tecnicismes massa especialitzats, i si cal fer servir termes més especialitzats o abstractes, serà necessari definir-los. I sobretot, no perdre de vista, que el conjunt del discurs ha d'estar ben cohesionat a fi d'assolir un màxim d'eficàcia.

Entre la lectura del llibre Com parlar bé en públic i aquesta classe, les ganes de posar en pràctica els consells i el repte de ser capaç de comunicar eficaçment el que m'agradaria, van desplaçant, a poc a poc, el pànic a l'exposició.

09.01.2011: Us enllaço al meu mapa conceptual de COED.

CREACIÓ DE PÀGINES WEB: SITES de Google

Un altre servei de Google és Google Sites (Llocs web de Google), un servei per crear pàgines web. Pot crear-les a través de XTEC o presentacions...:

Entra i crea un lloc nou (anabarrios27), entra el codi que es demana i pitja creeu un lloc. Anant als botons de la zona superior dreta, edita la pàgina d'inici, definint títol, text, afegint imatges o incrustant qualsevol element que interessi entrant a través de l'edició d'html, com fem amb el bloc (fem la prova amb un prezi). Finalment desa els canvis.

I a continuació crea una pàgina, prement el botó corresponent de la zona superior dreta que hem comentat. Li donem nom (presentació), deixem marcat posa la pàgina en el nivell superior, que vol dir que està al mateix nivell que la pàgina d'inici, no és un subapartat, pitgem crea una pàgina i, en entrar, ja estem en edició. Insereix una presentació de Google, selecciona, ho deixes tal qual i desa. Desa ara l'edició de la pàgina.

Torna a crear una pàgina (document) però ara com un subapartat de la pàgina anterior i ara inserirem un document de Google.

Torna a crear una pàgina (mapa), al mateix nivell de la d'inici, i ara insereix un mapa de Google maps. Escriu l'adreça que t'interessa, selecciona i desa.

Per endreçar la barra lateral com a nosaltres ens vagi millor, i no per ordre alfabètic (per defecte), premem edita barra lateral, ubicat a la barra lateral. Dintre de Disseny del lloc, entrem a la zona de Barra lateral, Navegació, edita. Desactivem l'organització automàtica i sitiuem les pàgines al nostre gust. Des d'aquí també podem afegir noves pàgines com les que hem fet o pàgines existents a partir d'una URL, afegeix un URL i entrem el nom que volem que es mostri (XTEC) i l'adreça URL (www.xtec.cat). La creem situant-nos en una pàgina que estigui al mateix nivell que la que volem crear. Desem els canvis.

Des de la barra lateral entrem a Temes, triem, visualitzem i desem els canvis. Pitja després a la part superior de la barra lateral: torna al lloc.

Des del botó més accions de la zona superior dreta de la pantalla, podem fer una visualització de la pàgina com a visitant, d'on copiarem l'adreça URL fins el nom del lloc (anabarrios27). I aquí teniu la meva web de prova. Des de més accions també podem compartir la web per editar a través de les adreces de gmail, com fem amb els documents de Google. Des d'aquest botó també podem subscriure'ns als canvis de la pàgina, de manera que rebríem una notificació al Google reader, cada cop que hi hagués canvis.

EL VÍDEO EDUCATIU I EL VÍDEO COM A SUPORT A L'ORAL

El vídeo pot ser una eina molt útil en educació, tant per captar l'atenció com per mostrar les idees d'una manera concreta i clara, com per aprofundir en determinats temes... Però s'ha de saber utilitzar de la manera més adequada en cada moment.

Un exemple claríssim d'això, el tenim si comparem el vídeo que us vaig penjar l'altre dia de Ken Robinson al post de Competència Comunicativa, amb el vídeo, també de Ken Robinson, que us pengem a continuació:



Així com el vídeo de l'altre post era clarament adequat per ser vist en grup a classe, aquest no. En aquest vídeo hi ha un bombardeig d'idees en un discurs paral·lel visual i oral. Aquest tipus de vídeo necessita una visió individualitzada: cadascú l'ha de veure al seu ritme, a casa, aturant-lo quan sigui necessari i fent anotacions, prenent apunts. Els vídeos educatius demanen aquest canvi d'actitud, passar de receptor passiu a actiu, davant la informació audiovisual.

En una exposició oral en què es fa servir el vídeo com a suport, cal reduir el ritme de les idees per tal que puguin ser assimilades en aquell moment, al ritme que marca l'audiovisual. Complementar el que s'exposa amb dibuixos és molt eficaç, sempre que es controli el ritme de complementarietat.

El vídeo que hem penjat aquí està traduït al català a través de Dotsub. Aprofito aquest tema per derivar-vos al nostre bloc col·laboratiu sobre el Vídeo a la Xarxa, entrada de Dotsub.

I si el que us interessa és crear els vostres vídeos a partir de fragments de vídeos de Youtube, al bloc de GITIC se'ns explica com descarregar-los i convertir-los a un format adequat per compondre el vídeo final amb el Movie Maker.

ADRECES D'INTERÉS EN XARXA: DELICIOUS i NOTEBOOK de Google

Tots tenim les nostres adreces favorites al nostre navegador, però què passa quan entrem a Internet des d'un altre ordinador? Aquí tenim dues eines que ens permetran tenir aquestes adreces que ens interessen al cloud computing i, per tant, tenir-les sempre a mà.

El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.

Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.

Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.

Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.

Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:

i que cada membre es subscrigui a aquesta etiqueta, de manera que fàcilment tots els membres del grup accedeixen a les pàgines que es van seleccionant i queda clarament definida i seleccionada la webgrafia utilitzada en el treball. Així és com hem fet un treball col·laboratiu a la UOC sobre Suport psicològic de malaltes amb càncer de mama.

Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.

Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: reflexió, transformació i revisió

Tant escriure com parlar és un procés, té un inici i un desenvolupament. El títol d'aquest post és La composició del text, però aquest text es refereix també al discurs, inclou línies i paraules. Planificar i revisar és tan bàsic per parlar com per escriure.

Així doncs, la composició d'un text implica planificar, redactar i revisar. Però aquestes tres passes no se succeeixen de manera lineal. Les tres etapes de composició del text són circulars. L'esquema seria:

Reflexionar
Planificar és reflexionar sobre els objectius i decidir en funció d'aquests quina és l'estratègia. Cal tenir en compte la situació comunicativa:

1. A qui va dirigit.
2. Tema (què): visió general, global, del que es diu (s'ha de poder dir amb un màxim dues línies).
3. Objectius (per a què), per plantejar el tipus de text.
4. Com: estructura, forma.

Caldrà:

• Recollir informació:
• pluja d'idees (sense censura: tot el que ve al cap s'ha d'apuntar)
• documentació: recerca sobre el nostre tema en tots els documents que existeixen.
• les 6W (what, who, where, why, when, how)
• apunts (treball de camp)
• Seleccionar i ordenar:
• fent grups d'idees
• a través de mapes conceptuals, amb els quals ja s'estableix l'estructura, les relacions causa-efecte,...

Transformar
Redactar és transformar tot això que hem recollit en text, en paraules que es poden transmetre via oral o escrit. Si volem ser el màxim d'eficaços cal donar una estructura al text o discurs: introducció, desenvolupament i conclusió. El paràgraf ens ajuda a muntar aquesta estructura:

El primer i l'últim paràgrafs seran la introducció i la conclusió, i cadascun dels centrals desenvoluparà una idea principal amb les idees secundàries que li vagin associades, per tal d'argumentar i explicar àmpliament la idea principal. Els entorns virtuals afavoreixen un procés de síntesi de la informació que va en detriment d'aquesta argumentació i explicació àmplia de les idees.

Fer servir connectors ens ajuda a ser el màxim d'eficaços per ser entesos. D'aquesta manera, qui llegeix té molt més clar el que direm, la relació entre el que hem dit i el que estem a punt de dir. La puntuació també té una funció organitzativa del text: el punt separa les idees secundàries.

L'estil ha de ser adequat a la situació, clar, concís, variat, ... amb la subjectivitat de les creences o preferències de cadascú.

Revisar
Revisar és examinar i avaluar tant els continguts com la gramàtica. Anoto aquí els punts del Decàleg de la revisió que m'interessa recordar especialment:

• Reviseu sempre el text abans de donar-lo per bo, encara que estigueu molt satisfets de com us ha quedat i estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
• Partiu de la base que res és intocable.
• Reviseu globalment el text per fer-lo més clar.
• Reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
• Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.

Després de llegir el text previ a aquesta classe sobre La composició del text, pensava que seria la primera classe de COED que em costaria de pair. És un tema que penso que ja hauríem de tenir prou dominat, amb la pràctica constant de redactar i fer treballs, o amb les lectures que s'han fet,... No sé. La lectura realment, excepte algun punt, se'm va fer molt pesada. Però, i aquí és on vull destacar els mèrits de l'oradora, la classe em va mantenir ben atrapada fins al final. Les idees eren molt clares, els consells útils i els exemples amens.

En aquest article del País, Rosa Montero ens parla del procés que ella segueix per escriure una novel·la, la seva "composició del text", és maco veure el seu "joc" previ amb les idees, la seva recollida, ordenació i transformacions successives.

MAPES CONCEPTUALS: CMAP TOOLS

Cmap Tools és una aplicació de creació de mapes conceptuals. En un mapa conceptual, els temes s'estructuren jeràrquicament, units per connectors. Extraient informació de la UOC sobre el tema, tenim que:

• Un mapa conceptual és una manera de presentar la informació en forma gràfica per tal que amb un sol cop de vista es pugui copsar l'estructura cognitiva de la construcció conceptual que conté un discurs. Es tracta més aviat d'una tècnica expositiva i d'aprenentatge que fou creada per Joseph D. Novak, qui la va presentar com una "estratègia" mètode  i recurs esquemàtic. Per a la seva elaboració cal tenir presents els següents elements:

1.  Selecció de les paraules clau que facin referència als conceptes més significatius.

2.  Agrupació, ordenació i distribució segons l'ordre jeràrquic de tal forma que el concepte globalitzat  es localitzi a la part superior del gràfic i la resta per sota d'aquest.

3.  Unió de les paraules clau mitjançant línies que tenen una paraula d'enllaç. Aquesta serveix per a unir els conceptes i establir el tipus de relació entre ambdós.

• Els mapes conceptuals constitueixen un mètode per mostrar que ha tingut lloc  una veritable reorganització cognitiva, perquè indiquen amb relativa precisió el grau de diferenciació dels conceptes que posseeix la persona. Però a més, són un magnífic recurs per a presentar de manera comprensiva i lògica les idees principals d'un discurs argumentat.

Al bloc de GITIC es confirma aquesta idea dels mapes conceptuals i es proposa el Cmap Tools com un dels millors programes per a crear-los.

En la següent presentació se'ns indica com s'ha de fer un mapa conceptual en general:

Queda clar que fer un mapa conceptual no és el mateix que fer un esquema. Podem trobar informació més detallada i exemples de mapes conceptuals a Wikipedia. Mapa conceptual o a Mapas conceptuales. A continuació tenim una llista d'aplicacions, a més del Cmap Tools, per a l'elaboració de mapes conceptuals gratuïtes a la xarxa:

• Free Mind, en versió Mac, Windows & Linux. La pàgina és en anglès.
• DigidocMap, eina de la UPF - Barcelona, de programari lliure i en línia.

O també:

• www.mindmeister.com
• http://www.exploratree.org.uk/
• http://www.gliffy.com/
• http://www.mindomo.com/
• http://www.flowchart.com/Home

CmapTools, com hem dit, és una aplicació per fer mapes conceptuals i permet treballar col·laborativament a la xarxa. Els mapes que es creen es poden guardar en local (al meu ordinador) o en els servidors de Cmap Tools, al núvol (Cmaps als llocs). El programa ens l'haurem de baixar i instal·lar al nostre ordinador.

L'obrim i entrem a  Cmap en sitios, IHMC Public Cmaps (3), Users (create your own folder) i anem al menú archivo, nueva carpeta i la creem: li donem un nom ("Mapes conceptuals Ana Barrios"), una descripció si volem  i afegim les etiquetes útils per qui busqui informació relacionada.

En aquesta carpeta ja podem anar a archivo, nuevo cmap, al qual donarem també nom, descripció i etiquetes, i ja podrem començar a crear els conceptes i connectors del nostre mapa conceptual. Si volem que el programa ens els ordeni automàticament, anem al menú formato i li diem disposición automática, genera una nueva disposición. Si dintre del mapa hi afegim enllaços, tenen sentit al final d'una jerarquia de conceptes, si després s'ha de continuar el que té sentit és que hi constin com a conceptes.

Al quadre d'Estilos podem modificar el color i format dels conceptes i un cop definit un, guardar-lo com a crear estilo amb un nom, que després ens servirà per transformar al mateix estil tots els conceptes que ens interessin.

Finalment el Cmap, anant al menú archivo, el podem guardar a on som: Cmap en sitios (al núvol). O el podem guardar a l'ordinador: Mis Cmaps. El podem exportar com a imatge jpeg, però hem de tenir present que en aquest cas els enllaços no funcionaran i no s'anirà actualitzant a mida que s'ampliï. Així està el mapa conceptual de GITIC ara mateix:

I també podem visualitzar-lo com a pàgina web, opció que no té els inconvenients anteriors i per tant, ho miris quan ho miris, estarà actualitzat, però no es pot incrustar al bloc.

Anar fent un mapa conceptual sobre un text argumentatiu que es va llegint és molt útil per a tenir endreçades les idees principals i secundàries i tenir clara la jerarquia existent. De la mateixa manera que ha de ser útil com a sistema previ d'organització d'un discurs.

EDICIÓ MULTIMÈDIA (VÍDEO): WINDOWS MOVIE MAKER

Per muntar vídeos utilitzarem un programa de Windows que trobem en tots els PCs: el Windows Movie Maker. Aquest programa és el que ens servirà per retallar o editar vídeos de Youtube que només ens interessin en part. Però també ens permet, a partir d'imatges o collages en jpg (que pesen poc i tenen bona definició), vídeos i música, muntar el nostre vídeo. Com que hi ha petites variacions en funció del sistema operatiu, explico com funciona per a Windows Vista, que és el que tinc a casa:

1. Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
2. Un cop fet això, es pot prémer AutoMovie i triar l'opció de tipus de vídeo que més s'adapti al que volem i ja ens el munta el programa. Quan acabi, pitgem play i ens el mirem.
3. Haurem de fer alguna modificació com els títols i crèdits.
4. Guardar com a projecte de W.Movie Maker (MWWMM) per poder-lo modificar, i també l'haurem de publicar al nostre equip, en format WMV, que és el format estàndard més habitual, per traslladar-ho com a vídeo.

Però també el podem muntar completament al nostre gust:

• Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
• Els vídeos els podem retallar, per posar només els trams que ens interessin amb el botó Divide, que tenim sota la pantalla negra de visionat, a la dreta de la fletxa del play.
• Situarem els vídeos i/o fotos i la música, en l'ordre que ens interessa que apareguin, a la zona inferior, de guión gráfico o escala de tiempo.

Un cop tenim els arxius a l'escala de tiempo, ajustarem les relacions entre imatge i vídeo amb la música, dimensionant les llargades (durada) de vídeo i imatges.

• Posarem el títols i crèdits.
• Decidirem el tipus de transició (animació) que volem entre fotos, si és que ens interessa alguna cosa determinada: atenuació, escombrat, barres,... Millor no abusar-ne si les fotos passen ràpid, perquè pot ser molt marejador.
• Afegirem, si cal, algun efecte visual. Els efectes afecten la imatge: zooms, blanc i negre, girs,...
• Comprovarem que tot queda ben ajustat, un cop introduïts tots aquests elements.

Les fotos que es fan dels nens a l'escola: sortides, celebracions, colònies,... que després es passen als pares, si es muntessin així en vídeo amb la música de les cançons que els nens coneixen, en relació amb el tema de les fotos, seria una alegria tant per a pares com per a nens! Però, a part d'aquesta funció "decorativa", poder muntar vídeos amb una sèrie d'imatges encadenades i àudios, en què podem plantejar preguntes i despertar curiositats als nens d'una manera atractiva. Té el seu interès, no?

Precisament, acabo de llegir un post de la Dolors Reig sobre els videojocs i la seva capacitat de motivació en oposició a l'escola, que m'ha fet una certa impressió.

LA DESCRIPCIÓ I TU

Descriure és observar, escoltar, olorar i sentir el gust i el tacte de la cosa que volem mostrar. Demana estar atents al món que ens envolta amb els cinc sentits, sense descartar-ne cap, per tal d'arribar plenament a l'objecte triat.

Mentre estem recollint aquesta informació, sense ni adonar-nos-en, ja l'anem fent nostra: anem deduint, relacionant, interpretant,...

I és només llavors, a partir d'aquella captació nostra de la realitat de l'objecte, que som capaços de parlar-ne des d'angles diferents, amb una riquesa de contingut derivada d'una visió personal que tindrà ressonància en qui ens escolti.

Quan dic parlar, ho dic donant-li el sentit ampli d'expressió, incloent-hi els diferents canals i gèneres: tant el de l'orador, com el de l'escriptor narratiu, com el de l'assagista, com el del poeta o el cantant, com el del fotògraf o el pintor,... En funció de la situació de comunicació i de la intenció, el to de la descripció serà més subjectiu (descripció artística) o més objectiu (descripció científica).

Una descripció acadèmica demana una estructura ordenada, claredat i concisió. Per aconseguir-ho podem comptar amb tres procediments ordenats: l'establiment del tema, en què es presenta l'objecte com un tot; la caracterització, en què es distingeixen les característiques de les parts, i la relació amb el món exterior, a través de similituds, oposicions, situació en l'espai i el temps...

Un cop ideats els punts de vista i definit l'esquema estructural de la descripció, és bàsica la tria dels termes més suggerents i/o adequats i precisos, segons el tipus de descripció. I, novament, quan parlo de termes, ho faig en un sentit ampli: podem descriure també a través d'una fotografia. En aquest cas els "termes" són visuals i, per tant, tot el que es mostra a la fotografia ha de tenir una intenció descriptiva clara. Clara per al fotògraf i clara per a l'espectador, si no és així la seva funció descriptiva és ineficaç.

 Descripció digital                 

L'Alba, al temps de lleure de Blanquerna

DESCRIPCIÓ. Qui ets tu?

Descripció escrita

Aquell primer dia a Blanquerna va ser ella qui va trencar el gel de la manera més natural, com qui parla amb algú que coneix de fa temps. Quan va arribar a mi, l'Alba ja era el centre d'atenció d'un grup de noies que havia trobat camí de la Facultat. I, en poc temps, Sant Pere de Riudebitlles havia deixat de ser un poble qualsevol per convertir-se en el poble de l'Alba Cornellà.

L'Alba no és prima, no és cantelluda ni feble. El seu cos és sòlid, de formes arrodonides i ben posat a terra. Té un caminar d'espatlla enrera, cap enlaire i pas segur, potser lligat a la seva poca alçada, la qual també és causa d'un dels seus posats habituals: el cos relaxat, el cap una mica aixecat i la mirada atenta al seu interlocutor, mentre somriu amb la boca i els ulls.

Els seus ulls, castanys com els cabells, li estalvien moltes paraules, perquè també és cert que l'Alba és molt crítica. És una persona responsable, ordenada, previsora i puntual i té poca paciència amb altres maneres de fer.

Aquests ulls no són un element expressiu aïllat. L'Alba és una narradora excel·lent: quan explica una història tot el cos es posa en moviment sota la direcció de la veu. Amb la seva entonació i el seu català viu de Sant Pere, capta qui l'escolta. Quan comença la narració, l'Alba mira el que diu i ja no ens veu.

L'exposició fotogràfica "Qui ets tu?" ens ha permès de prendre consciència que el canal visual té també el seu codi objectiu de comunicació. Anoto tres punts bàsics:

• La importància del que destaca a primer cop d'ull, a través d'un primer pla, d'una il·luminació especial, de la posició del cos, d'un punt de vista que provoca una determinada deformació...
• El pes dels elements del fons per les seves connotacions significatives i en funció de la importància que se'ls hi atorga a la fotografia. La seva irellevància demana enfosquir-lo en un joc de clarobscurs, desenfocar-lo.
• La importància d'utilitzar els signes o símbols amb el significat acceptat per tothom. No es bo, pretendre trobar sentits interns propis en funció del que suggereixen determinades formes. Dos exemples: a) una senyera és un símbol catalanista, no es pot fer servir com un "element de color", i    b) un cediu el pas no es pot interpretar com una fletxa.

Tot l'exercici de descripció a través dels tres canals: escrit, fotogràfic i oral, ha sigut interessant tant particularment com a nivell comparatiu. L'exercici d'observació d'una persona com a individu, en relació amb tu i en relació amb els altres; recollir les idees del que has vist, sentit i pensat; establir-hi un ordre, i triar les paraules més adequades per dir el que vols dir amb el mínim per aconseguir el màxim, demana esforç i posar en joc tots els sentits.