ADRECES D'INTERÉS EN XARXA: DELICIOUS i NOTEBOOK de Google

Tots tenim les nostres adreces favorites al nostre navegador, però què passa quan entrem a Internet des d'un altre ordinador? Aquí tenim dues eines que ens permetran tenir aquestes adreces que ens interessen al cloud computing i, per tant, tenir-les sempre a mà.

El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.

Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.

Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.

Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.

Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:

i que cada membre es subscrigui a aquesta etiqueta, de manera que fàcilment tots els membres del grup accedeixen a les pàgines que es van seleccionant i queda clarament definida i seleccionada la webgrafia utilitzada en el treball. Així és com hem fet un treball col·laboratiu a la UOC sobre Suport psicològic de malaltes amb càncer de mama.

Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.

Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: reflexió, transformació i revisió

Tant escriure com parlar és un procés, té un inici i un desenvolupament. El títol d'aquest post és La composició del text, però aquest text es refereix també al discurs, inclou línies i paraules. Planificar i revisar és tan bàsic per parlar com per escriure.

Així doncs, la composició d'un text implica planificar, redactar i revisar. Però aquestes tres passes no se succeeixen de manera lineal. Les tres etapes de composició del text són circulars. L'esquema seria:

Reflexionar
Planificar és reflexionar sobre els objectius i decidir en funció d'aquests quina és l'estratègia. Cal tenir en compte la situació comunicativa:

1. A qui va dirigit.
2. Tema (què): visió general, global, del que es diu (s'ha de poder dir amb un màxim dues línies).
3. Objectius (per a què), per plantejar el tipus de text.
4. Com: estructura, forma.

Caldrà:

• Recollir informació:
• pluja d'idees (sense censura: tot el que ve al cap s'ha d'apuntar)
• documentació: recerca sobre el nostre tema en tots els documents que existeixen.
• les 6W (what, who, where, why, when, how)
• apunts (treball de camp)
• Seleccionar i ordenar:
• fent grups d'idees
• a través de mapes conceptuals, amb els quals ja s'estableix l'estructura, les relacions causa-efecte,...

Transformar
Redactar és transformar tot això que hem recollit en text, en paraules que es poden transmetre via oral o escrit. Si volem ser el màxim d'eficaços cal donar una estructura al text o discurs: introducció, desenvolupament i conclusió. El paràgraf ens ajuda a muntar aquesta estructura:

El primer i l'últim paràgrafs seran la introducció i la conclusió, i cadascun dels centrals desenvoluparà una idea principal amb les idees secundàries que li vagin associades, per tal d'argumentar i explicar àmpliament la idea principal. Els entorns virtuals afavoreixen un procés de síntesi de la informació que va en detriment d'aquesta argumentació i explicació àmplia de les idees.

Fer servir connectors ens ajuda a ser el màxim d'eficaços per ser entesos. D'aquesta manera, qui llegeix té molt més clar el que direm, la relació entre el que hem dit i el que estem a punt de dir. La puntuació també té una funció organitzativa del text: el punt separa les idees secundàries.

L'estil ha de ser adequat a la situació, clar, concís, variat, ... amb la subjectivitat de les creences o preferències de cadascú.

Revisar
Revisar és examinar i avaluar tant els continguts com la gramàtica. Anoto aquí els punts del Decàleg de la revisió que m'interessa recordar especialment:

• Reviseu sempre el text abans de donar-lo per bo, encara que estigueu molt satisfets de com us ha quedat i estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
• Partiu de la base que res és intocable.
• Reviseu globalment el text per fer-lo més clar.
• Reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
• Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.

Després de llegir el text previ a aquesta classe sobre La composició del text, pensava que seria la primera classe de COED que em costaria de pair. És un tema que penso que ja hauríem de tenir prou dominat, amb la pràctica constant de redactar i fer treballs, o amb les lectures que s'han fet,... No sé. La lectura realment, excepte algun punt, se'm va fer molt pesada. Però, i aquí és on vull destacar els mèrits de l'oradora, la classe em va mantenir ben atrapada fins al final. Les idees eren molt clares, els consells útils i els exemples amens.

En aquest article del País, Rosa Montero ens parla del procés que ella segueix per escriure una novel·la, la seva "composició del text", és maco veure el seu "joc" previ amb les idees, la seva recollida, ordenació i transformacions successives.

MAPES CONCEPTUALS: CMAP TOOLS

Cmap Tools és una aplicació de creació de mapes conceptuals. En un mapa conceptual, els temes s'estructuren jeràrquicament, units per connectors. Extraient informació de la UOC sobre el tema, tenim que:

• Un mapa conceptual és una manera de presentar la informació en forma gràfica per tal que amb un sol cop de vista es pugui copsar l'estructura cognitiva de la construcció conceptual que conté un discurs. Es tracta més aviat d'una tècnica expositiva i d'aprenentatge que fou creada per Joseph D. Novak, qui la va presentar com una "estratègia" mètode  i recurs esquemàtic. Per a la seva elaboració cal tenir presents els següents elements:

1.  Selecció de les paraules clau que facin referència als conceptes més significatius.

2.  Agrupació, ordenació i distribució segons l'ordre jeràrquic de tal forma que el concepte globalitzat  es localitzi a la part superior del gràfic i la resta per sota d'aquest.

3.  Unió de les paraules clau mitjançant línies que tenen una paraula d'enllaç. Aquesta serveix per a unir els conceptes i establir el tipus de relació entre ambdós.

• Els mapes conceptuals constitueixen un mètode per mostrar que ha tingut lloc  una veritable reorganització cognitiva, perquè indiquen amb relativa precisió el grau de diferenciació dels conceptes que posseeix la persona. Però a més, són un magnífic recurs per a presentar de manera comprensiva i lògica les idees principals d'un discurs argumentat.

Al bloc de GITIC es confirma aquesta idea dels mapes conceptuals i es proposa el Cmap Tools com un dels millors programes per a crear-los.

En la següent presentació se'ns indica com s'ha de fer un mapa conceptual en general:

Queda clar que fer un mapa conceptual no és el mateix que fer un esquema. Podem trobar informació més detallada i exemples de mapes conceptuals a Wikipedia. Mapa conceptual o a Mapas conceptuales. A continuació tenim una llista d'aplicacions, a més del Cmap Tools, per a l'elaboració de mapes conceptuals gratuïtes a la xarxa:

• Free Mind, en versió Mac, Windows & Linux. La pàgina és en anglès.
• DigidocMap, eina de la UPF - Barcelona, de programari lliure i en línia.

O també:

• www.mindmeister.com
• http://www.exploratree.org.uk/
• http://www.gliffy.com/
• http://www.mindomo.com/
• http://www.flowchart.com/Home

CmapTools, com hem dit, és una aplicació per fer mapes conceptuals i permet treballar col·laborativament a la xarxa. Els mapes que es creen es poden guardar en local (al meu ordinador) o en els servidors de Cmap Tools, al núvol (Cmaps als llocs). El programa ens l'haurem de baixar i instal·lar al nostre ordinador.

L'obrim i entrem a  Cmap en sitios, IHMC Public Cmaps (3), Users (create your own folder) i anem al menú archivo, nueva carpeta i la creem: li donem un nom ("Mapes conceptuals Ana Barrios"), una descripció si volem  i afegim les etiquetes útils per qui busqui informació relacionada.

En aquesta carpeta ja podem anar a archivo, nuevo cmap, al qual donarem també nom, descripció i etiquetes, i ja podrem començar a crear els conceptes i connectors del nostre mapa conceptual. Si volem que el programa ens els ordeni automàticament, anem al menú formato i li diem disposición automática, genera una nueva disposición. Si dintre del mapa hi afegim enllaços, tenen sentit al final d'una jerarquia de conceptes, si després s'ha de continuar el que té sentit és que hi constin com a conceptes.

Al quadre d'Estilos podem modificar el color i format dels conceptes i un cop definit un, guardar-lo com a crear estilo amb un nom, que després ens servirà per transformar al mateix estil tots els conceptes que ens interessin.

Finalment el Cmap, anant al menú archivo, el podem guardar a on som: Cmap en sitios (al núvol). O el podem guardar a l'ordinador: Mis Cmaps. El podem exportar com a imatge jpeg, però hem de tenir present que en aquest cas els enllaços no funcionaran i no s'anirà actualitzant a mida que s'ampliï. Així està el mapa conceptual de GITIC ara mateix:

I també podem visualitzar-lo com a pàgina web, opció que no té els inconvenients anteriors i per tant, ho miris quan ho miris, estarà actualitzat, però no es pot incrustar al bloc.

Anar fent un mapa conceptual sobre un text argumentatiu que es va llegint és molt útil per a tenir endreçades les idees principals i secundàries i tenir clara la jerarquia existent. De la mateixa manera que ha de ser útil com a sistema previ d'organització d'un discurs.

EDICIÓ MULTIMÈDIA (VÍDEO): WINDOWS MOVIE MAKER

Per muntar vídeos utilitzarem un programa de Windows que trobem en tots els PCs: el Windows Movie Maker. Aquest programa és el que ens servirà per retallar o editar vídeos de Youtube que només ens interessin en part. Però també ens permet, a partir d'imatges o collages en jpg (que pesen poc i tenen bona definició), vídeos i música, muntar el nostre vídeo. Com que hi ha petites variacions en funció del sistema operatiu, explico com funciona per a Windows Vista, que és el que tinc a casa:

1. Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
2. Un cop fet això, es pot prémer AutoMovie i triar l'opció de tipus de vídeo que més s'adapti al que volem i ja ens el munta el programa. Quan acabi, pitgem play i ens el mirem.
3. Haurem de fer alguna modificació com els títols i crèdits.
4. Guardar com a projecte de W.Movie Maker (MWWMM) per poder-lo modificar, i també l'haurem de publicar al nostre equip, en format WMV, que és el format estàndard més habitual, per traslladar-ho com a vídeo.

Però també el podem muntar completament al nostre gust:

• Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
• Els vídeos els podem retallar, per posar només els trams que ens interessin amb el botó Divide, que tenim sota la pantalla negra de visionat, a la dreta de la fletxa del play.
• Situarem els vídeos i/o fotos i la música, en l'ordre que ens interessa que apareguin, a la zona inferior, de guión gráfico o escala de tiempo.

Un cop tenim els arxius a l'escala de tiempo, ajustarem les relacions entre imatge i vídeo amb la música, dimensionant les llargades (durada) de vídeo i imatges.

• Posarem el títols i crèdits.
• Decidirem el tipus de transició (animació) que volem entre fotos, si és que ens interessa alguna cosa determinada: atenuació, escombrat, barres,... Millor no abusar-ne si les fotos passen ràpid, perquè pot ser molt marejador.
• Afegirem, si cal, algun efecte visual. Els efectes afecten la imatge: zooms, blanc i negre, girs,...
• Comprovarem que tot queda ben ajustat, un cop introduïts tots aquests elements.

Les fotos que es fan dels nens a l'escola: sortides, celebracions, colònies,... que després es passen als pares, si es muntessin així en vídeo amb la música de les cançons que els nens coneixen, en relació amb el tema de les fotos, seria una alegria tant per a pares com per a nens! Però, a part d'aquesta funció "decorativa", poder muntar vídeos amb una sèrie d'imatges encadenades i àudios, en què podem plantejar preguntes i despertar curiositats als nens d'una manera atractiva. Té el seu interès, no?

Precisament, acabo de llegir un post de la Dolors Reig sobre els videojocs i la seva capacitat de motivació en oposició a l'escola, que m'ha fet una certa impressió.

LA DESCRIPCIÓ I TU

Descriure és observar, escoltar, olorar i sentir el gust i el tacte de la cosa que volem mostrar. Demana estar atents al món que ens envolta amb els cinc sentits, sense descartar-ne cap, per tal d'arribar plenament a l'objecte triat.

Mentre estem recollint aquesta informació, sense ni adonar-nos-en, ja l'anem fent nostra: anem deduint, relacionant, interpretant,...

I és només llavors, a partir d'aquella captació nostra de la realitat de l'objecte, que som capaços de parlar-ne des d'angles diferents, amb una riquesa de contingut derivada d'una visió personal que tindrà ressonància en qui ens escolti.

Quan dic parlar, ho dic donant-li el sentit ampli d'expressió, incloent-hi els diferents canals i gèneres: tant el de l'orador, com el de l'escriptor narratiu, com el de l'assagista, com el del poeta o el cantant, com el del fotògraf o el pintor,... En funció de la situació de comunicació i de la intenció, el to de la descripció serà més subjectiu (descripció artística) o més objectiu (descripció científica).

Una descripció acadèmica demana una estructura ordenada, claredat i concisió. Per aconseguir-ho podem comptar amb tres procediments ordenats: l'establiment del tema, en què es presenta l'objecte com un tot; la caracterització, en què es distingeixen les característiques de les parts, i la relació amb el món exterior, a través de similituds, oposicions, situació en l'espai i el temps...

Un cop ideats els punts de vista i definit l'esquema estructural de la descripció, és bàsica la tria dels termes més suggerents i/o adequats i precisos, segons el tipus de descripció. I, novament, quan parlo de termes, ho faig en un sentit ampli: podem descriure també a través d'una fotografia. En aquest cas els "termes" són visuals i, per tant, tot el que es mostra a la fotografia ha de tenir una intenció descriptiva clara. Clara per al fotògraf i clara per a l'espectador, si no és així la seva funció descriptiva és ineficaç.

 Descripció digital                 

L'Alba, al temps de lleure de Blanquerna

DESCRIPCIÓ. Qui ets tu?

Descripció escrita

Aquell primer dia a Blanquerna va ser ella qui va trencar el gel de la manera més natural, com qui parla amb algú que coneix de fa temps. Quan va arribar a mi, l'Alba ja era el centre d'atenció d'un grup de noies que havia trobat camí de la Facultat. I, en poc temps, Sant Pere de Riudebitlles havia deixat de ser un poble qualsevol per convertir-se en el poble de l'Alba Cornellà.

L'Alba no és prima, no és cantelluda ni feble. El seu cos és sòlid, de formes arrodonides i ben posat a terra. Té un caminar d'espatlla enrera, cap enlaire i pas segur, potser lligat a la seva poca alçada, la qual també és causa d'un dels seus posats habituals: el cos relaxat, el cap una mica aixecat i la mirada atenta al seu interlocutor, mentre somriu amb la boca i els ulls.

Els seus ulls, castanys com els cabells, li estalvien moltes paraules, perquè també és cert que l'Alba és molt crítica. És una persona responsable, ordenada, previsora i puntual i té poca paciència amb altres maneres de fer.

Aquests ulls no són un element expressiu aïllat. L'Alba és una narradora excel·lent: quan explica una història tot el cos es posa en moviment sota la direcció de la veu. Amb la seva entonació i el seu català viu de Sant Pere, capta qui l'escolta. Quan comença la narració, l'Alba mira el que diu i ja no ens veu.

L'exposició fotogràfica "Qui ets tu?" ens ha permès de prendre consciència que el canal visual té també el seu codi objectiu de comunicació. Anoto tres punts bàsics:

• La importància del que destaca a primer cop d'ull, a través d'un primer pla, d'una il·luminació especial, de la posició del cos, d'un punt de vista que provoca una determinada deformació...
• El pes dels elements del fons per les seves connotacions significatives i en funció de la importància que se'ls hi atorga a la fotografia. La seva irellevància demana enfosquir-lo en un joc de clarobscurs, desenfocar-lo.
• La importància d'utilitzar els signes o símbols amb el significat acceptat per tothom. No es bo, pretendre trobar sentits interns propis en funció del que suggereixen determinades formes. Dos exemples: a) una senyera és un símbol catalanista, no es pot fer servir com un "element de color", i    b) un cediu el pas no es pot interpretar com una fletxa.

Tot l'exercici de descripció a través dels tres canals: escrit, fotogràfic i oral, ha sigut interessant tant particularment com a nivell comparatiu. L'exercici d'observació d'una persona com a individu, en relació amb tu i en relació amb els altres; recollir les idees del que has vist, sentit i pensat; establir-hi un ordre, i triar les paraules més adequades per dir el que vols dir amb el mínim per aconseguir el màxim, demana esforç i posar en joc tots els sentits.

PARLAR I ESCRIURE

Ja hem comentat que el text tindrà unes característiques pròpies segons sigui la situació comunicativa en què es produeix. Quines són aquestes característiques en el text escrit per oposició a l'exposició oral? Partim d'un esquema lineal amb dues situacions extremes: la conversa (oral pur) a un extrem i la carta o l'article d'opinió a l'extrem oposat (escrit pur).

Amb la informació extreta del capítol Què és el codi escrit?, del llibre de CASSANY, D. Descriure escriure. Barcelona: ed. Empúries, 1987, hem muntat aquest mapa conceptual:

En conclusió, un escriptor ha de tenir en compte:

• Adequació, tant de varietat com de registre, apropiats a cada situació.
• Coherència, sabent escollir la informació pertinent i més rellevant i estructurar-la.
• Cohesió, connectant les frases del text de manera que no es pugui moure res sense afectar el conjunt.
• Correcció gramatical, sabent les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques per fer frases correctament.
• Disposició en l'espai. És important tenir en compte com s'ha de presentar un escrit.
• Els codis oral i escrit presenten diferències textuals i contextuals.
• L'escrit és un codi independent de l'oral, amb estructures compartides, però funcions diferents i complementàries.
• Entre els escrits tenim els escrits per ser llegits i els escrits per ser dits i cadascun té els seus propis recursos lingüístics i estratègies comunicatives.

En general comuniquem seguint unes regles marcades pel grup social. El coneixement d'aquestes regles ens farà més o menys eficaços. Cal analitzar els paràmetres de text i context. Quan mirem l'adequació, hem de mirar quin és el context i adequar el temps, la durada, els registres i les varietats dialectals.

A l'esquema lineal de comunicació oral i escrita que hem comentat al començament d'aquest post, a més de les situacions intermitges ja reflectides al mapa conceptual (entrevistes, debats,...), hi hem d'afegir el canal digital: els blocs, els correus electrònics,... marquen un format diferent, de llenguatge escrit més informal els segons i d'estructura oberta els primers. Hem de donar igual o més importància a totes aquestes situacions de llengua oral formal.



Quan el delegat ha de comunicar una informació al grup ho ha de fer amb una precisió de lèxic, el context és formal, com el d'un article d'opinió. En el cercle de LLENGUA ORAL FORMAL el canal és auditiu, però la comunicació té les característiques del codi escrit.

Fer una exposició en públic demanarà, per tant, una bona preparació del discurs de manera adequada, coherent i cohesionada, que garanteixi una precisió en el contingut. No podem deixar-la com a cosa improvisada, com si fos una conversa entre amics. Trobo difícil, però, quan el temps de l'exposició és molt limitat, no convertir les idees en frases concretes que s'acaben en certa manera memoritzant, perquè un cop has trobat la manera més efectiva de dir les coses, és difícil renunciar-hi.

Suposo que la preparació ha de ser similar a la d'un debat: una preparació d'arguments i contra-arguments, que en principi poden tenir un ordre, però que alhora han de ser flexibles, per poder adaptar-se a les intervencions.

EDICIÓ MULTIMÈDIA (IMATGE): GIMP

Per treballar amb imatges, podem descarregar-nos també un programa gratuït d'edició d'imatge: el GIMP (ara en la versió 2.6.11), que té unes capacitats similars al Fotoshop. El GIMP ens permet reduir la mida i el pes de les imatges i fer collages.

• Modificar la mida i el pes de les imatges:

• Busquem a Google Imatges 3 o 4 imatges més grans de 4 Mb de pes (indiquem el pes que ens interessa a la franja del lateral esquerra del cercador), que equival a una mida de 2272x1704 píxels. Guardem les imatges al nostre ordinador.

Els píxels són petites quadrícules que formen la imatge de la pantalla. La pantalla de classe té uns 1000 o 1200 píxels (mida14x12). Per tant, per posar aquestes imatges a un vídeo haurem de canviar la mida i, per tant, canviarà el pes.

• Obrim el GIMP (s'obren tres panells: finestra central, barra d'eines i barra de capes, canals, rutes i historial) i arrosseguem una imatge des del lloc on l'hem guardat cap a la finestra central del GIMP.

• De la pestanya imagen, triem escalar imagen: sense clicar a la cadena, posem 600 píxels a l'alçada i no toquem l'amplada sinó que deixem la modificació automàtica de píxels, per tal que quedi proporcionada la imatge. Pitgem escala i ja la tindrem modificada. Si trenquem la cadena podrem variar alçada i amplada voluntàriament, deformant la imatge (600x600).

• Però el que volem no és deformar-la sinó retallar-la a una mida de 600x600. Per tant haurem d'anar a imagen, tamaño del lienzo. S'ha de trencar la cadena, posar 600x600 píxels i moure la imatge per tal que quedi centrada o per requadrar per on la volem retallar, diem redimensionar i ja ho tenim. La guardem en jpg.
• Fem el mateix amb la resta d'imatges per tal que totes tinguin la mateixa mida: escalem imatge i modifiquem la mida del quadre. Sempre que haguem de reduir i retallar, haurem de combinar les dues coses.

• Per fer el collage, obrim un nou document, de 1200x1200 píxels, perquè les imatges són de 600x600 i les col·locarem en retícula de 2x2: 

• Inserim les imatges reduïdes al nou espai.
• Les col·loquem en forma de collage (2x2). Al lateral dret veurem les quatre capes. Pitgem la icona de moure i disposem les fotos en retícula.

• Ho guardem com a xcf (format del GIMP), així conservem les 4 capes de les fotos, per poder modificar el collage quan vulguem: seleccionem guardar como, triem el tipus d'arxiu i cliquem guardar. Si triem com a tipus d'arxiu  jpg, se'ns guardaran totes les capes en una de sola, però té com a avantatge la compatibilitat i el seu pes més reduït; és per fer-ho servir quan ja decidim que aquell arxiu serà definitiu.

Jo ara per ara estic fent servir el GIMP per muntar i modificar imatges i pel que necessito em va prou bé , però si hi ha algun altre programa gratuït que funcioni millor estaré encantada de saber-ho! Gràcies.

LLENGUATGE I LLENGUA 2

Cada llengua té la seva por al seu monstre imperial, a una llengua, més poderosa que ella, que se li va imposant. Com us comentava a l'entrada anterior de "llenguatge i llengua", el castellà és el nostre monstre immediat; però els castellanoparlants també pateixen al veure com la llengua anglesa va conquerint territori.

Una "carta del lector" de La Vanguardia d'ahir diumenge, il·lustra molt bé el que us dic. I em sembla que als catalanoparlants és un tema que també ens toca de ple. El poder dels Estats Units a nivell empresarial i, especialment, tecnològic fa que la seva terminologia domini aquests registres de llenguatge.

Moltes de les ordres dels programes informàtics que fem servir les hem après en anglès, sense ni saber el seu equivalent en català, i les fem servir amb tota la naturalitat entre companys de feina, sense cap pretensió snob. Estem tan lligats a les noves tecnologies que ens entenem molt bé fent servir un llenguatge metafòric que iguala els processos de les màquines als nostres processos... Comença com un joc i, ràpidament, es va generalitzant.

Potser sí que en reunions de empresa, queda millor fer servir paraules angleses per snobisme, per semblar més internacional i modern. Potser és inconscient, potser els matisos continguts en aquestes paraules angleses donen connotacions més actives o positives... No ho sé. Per què avui dia tothom parla d'empatia? Què se n'ha fet de la compassió? Quina és la distància entre elles?

Amb el temps anem modificant el significat de les paraules, relegant-les a creences, o donant-hi un nou sentit. Els mitjans de comunicació hi tenen alguna cosa a veure, però sobretot som nosaltres, els nostres valors, les nostres prioritats, ... Tinc la idea que tot això sempre ha passat de manera natural, sense voluntat de canvi... fins que va sorgir el debat sobre el llenguatge sexista.

En fi, el tema és prou apassionant com per anar-hi parlant. Per avui, deixem-ho aquí.

PS.11.11.2010: Amplio amb un article de La Vanguardia sobre consells lingüístics de la Fundación del Español Urgente per insistir en la preocupació per la pèrdua d'identitat espanyola.

PROGRAMA D'ÀUDIO: AUDACITY

Per fer gravacions en fitxers d'àudio, primer haurem de descarregar-nos un programa d'àudio gratuït: l'Audacity. Per "Windows xp" i "vista" ens descarreguem la versió 1.2.6. Però l'Audacity grava els arxius en un format no compatible i, per tant, per poder exportar a arxius mp3 ens caldrà instal·lar-nos també el codificador LAME MP3, que trobarem a "Descargas opcionales", "plugins y bibliotecas".

Un cop instal·lats, obrim l'Audacity i veiem que els botons són els mateixos que els de qualsevol aparell d'àudio. Així que només ens cal començar a gravar i aturar-ho quan voguem. Si volem eliminar algun tram, només ens cal sel·leccionar-lo i, des de la pestanya edita, tallar-lo o silenciar-lo. Des d'edita mateix podem duplicar trams o retallar-los i enganxar-los, canviant-los de lloc...

Si volem gravar una cançó amb acompanyament d'instruments, gravarem cadascun dels timbres per separat i això ens permetrà, jugar amb les intensitats, silenciar determinats instruments,... per finalment guardar-ho i poder-hi treballar com a projecte d'Audacity, però llavors només el podrem obrir amb aquest programa. O bé, un cop decidides les proporcions d'instruments i veu, exportant-ho com a mp3 definitiu. La primera vegada que fem l'exportació, el programa ens demanarà la ubicació de "lame_enc.dll". Li direm "C:\Archivos de programa\Lame for Audacity", seleccioni "lame_enc.dll" i faci clic a obrir i d'acord.

Val la pena mirar també l'entrada de l'Audacity al bloc de Gestió de la Informació i TIC.

Aquí us penjo l'arxiu mp3 (després de trobar un vídeo que m'ha donat la pista de com fer-ho) resultant d'una prova de poema i una prova de cançó que vaig combinar per experimentar amb el programa. Gravar el poema em va anar molt bé per la recitació de l'assignatura de COED, per anar memoritzant i per veure coses que clarament fallaven en la recitació, com un excés d'afectació, que se senti massa la respiració o no fer les pauses en moments clau:

Poema i cançó

Ja veureu en un altre post el recitatiu definitiu. Només veu, més natural, però amb uns nervis que no acaben de donar-me el control.

PRESENTACIONS EN LÍNIA: PREZI

Dibuix fet amb Documents de Google

Ja hem vist que Documents de Google ens permet crear documents de text, formularis i fulls de càlcul. També ens permet crear dibuixos simples i presentacions. Aquestes presentacions, però, no permeten introduir àudio ni, per tant, composar les diapositives com a vídeo.

De presentacions en tenim de dos tipus, segons la seva funció:

1. Presentacions per enviar a algú que s'ho mirarà pel seu compte, sense ser-hi nosaltres. Aquest tipus de presentació serà completa. Hi constarà tota la informació necessària per entendre el que es presenta prescindint completament dels nostres aclariments.
2. Presentacions com a suport a l'exposició oral. Aquest tipus de presentacions demanen un tipus d'informació molt sintètica, que vagi apareixent a mida que parlo, per gravar les idees bàsiques del discurs. Ha de contenir imatges que donin suport a les idees o sentiments que vull transmetre, en el moment precís. Si necessito un vídeo per il·lustrar una idea concreta, serà bo que es presenti d'una manera interactiva, que entri en diàleg, que ajudi a l'organització entre els que exposen i la presentació.

Una molt bona eina per a presentacions en línia és el Prezi. Per tenir un espai propi per a les nostres presentacions Prezi en línia, ens caldrà crear un compte i val la pena que sigui d'estudiant, perquè la llicència gratuïta augmenta d'una capacitat de 100MB a 500 MB. L'accés, per tant, el fem amb el mail i clau de Blanquerna.

Aquí es combinarà text, imatge, vídeo,... La presentació funciona fent zooms del recorregut general. Et permet passar d'una visió global que podria ser una mena de mapa conceptual, a la visió concreta de cada part. El Prezi, a més permet el treball col·laboratiu en línia: una presentació pot ser editada per més d'una persona.
 
Un cop hem fet el Log in, anirem a la pestanya Your Prezis i allà pitjarem +New Prezi i presentarem en el nostre primer prezi una recepta de cuina:

Espaguetis a la carbonara on Prezi

Un cop li hem posat el títol, accedim a la presentació. L'adreça que surt en el moment d'accedir-hi és la que haurem de copiar per donar accés des d'un bloc, un correu, etc. a la nostra presentació. Tot el que hem de mostrar a la presentació ho posarem en una gran pàgina: textos, imatges, vídeos, àudios i marcs es combinaran de manera que el conjunt funcioni i que els zooms puguin mostrar clarament el que ens interessa, un cop indicat quin serà el recorregut a seguir. Si ens interessa compartir l'edició de la presentació, a la part superior de la pàgina tenim el botó "Meeting", el pitgem i en el desplegable triem "Invite to edit", ens sortirà un url per copiar que haurem d'enviar per e-mail com a link a la/es persona/es amb qui volem compartir l'edició.

"flor"

A través de la "flor" de la imatge de l'esquerra indicarem si volem inserir arxius (o fletxes), escriure, crear marcs, canviar els colors i les fonts, indicar el camí o l'ordre que haurà de seguir el zoom o mostrar la presentació seguint l'ordre establert.

Per indicar l'ordre d'aparició dels diferents elements, per tant, ens posarem sobre Path i anirem clicant sobre cada element introduït seguint l'ordre desitjat. Veurem que a mida que cliquem van apareixent els números correlativament. Els números es situen al centre de la imatge, vídeo o text. Si el que volem és fer un zoom d'un conjunt d'elements, hem de crear un Frame (marc) per agrupar-les. Així, quan s'hagi d'indicar l'ordre del zoom d'aquell conjunt es clicarà el marc.

Qualsevol element que inserim el podem girar, modificar de mida, eliminar o duplicar. En clicar-hi, apareixen una sèrie de cercles concèntrics amb un signe +, cada cercle té una funció:
- El central serveix per moure l'objecte.
- El del mig, li canvia l'escala.
- El cercle exterior el gira.
Amb el signe + s'obre un desplegable que permet duplicar, eliminar (també es pot eliminar pitjant la tecla supr un cop apareguts els cercles) o posar un objecte al darrera o al davant d'un altre.

La funció de duplicar objectes és útil si ens interessa que un objecte es pugui mostrar sol, en un moment donat, i amb un conjunt d'elements dintre d'un marc, en un altre.

El Prezi és una eina molt intuïtiva i crea un efecte visual molt potent acompanyant una presentació oral, pel moviment que hi posa. L'altra cara d'això mateix és que t'obliga a vigilar la distància de temps entre els diferents zooms per evitar el mareig de l'auditori. També és una llàstima que les fonts i els colors estiguin marcats pels temes i no es puguin combinar a voluntat. Novament, l'altra cara d'aquesta reducció és la facilitat amb què es poden arribar a controlar tots els elements del programa i la seguretat que dóna això.

Edito post el 28.12.2010 per dir que ja fa uns quants dies que aquella limitació de colors i fonts ha desaparegut: ja podem fer les nostres pròpies combinacions. Realment, tot aquest món va molt ràpid!

Aprofito per enllaçar aquest post amb el post de l'exposició del Territori perquè en aquell Prezi es veuen molt més les possibilitats que el programa ofereix.

INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

Us enllaço amb aquest article d'opinió d'Antoni Puigverd a La Vanguardia  que he trobat interessant i que se m'ha posat en relació amb el que estem treballant en aquest mòdul. En el seu assaig sobre comunicació humana, Lluís Duch, monjo i antropòleg de qui ens parlarà Carles Mèlich a la seva conferència a Blanquerna, distingeix entre informació i comunicació:  En una societat tan informada, la gran epidèmia del nostre temps és la incomunicació. En el procés de comunicació hi ha una transmissió que d'una banda es rep i de l'altra es transforma. 

Parla d'aquest vincle comunicatiu amb l'herència de la tradició i la seva relectura i renovació fins que el món nou i el món antic s'acaben enfrontant (a finals del s. XVII) com a pols oposats i irreconciliables que es neguen mútuament. Una religió que es fossilitza, que dicta i informa sense permetre el procés transformador necessari en tota comunicació, va morint. La modernitat racionalista redescobreix tres segles després el valor d'allò mític i simbòlic, però tots els seus "dogmes" socialitzants també han perdut sentit. Religió, política i família estan en crisi. 

Què ens queda? Què és el que crea ara els llaços de comunitat? La televisió i Internet o el que podríem dir el fenomen audiovisual en general, que amb el seu poder sobre l'emoció captiva el món. I això és suficient?

Qualsevol esdeveniment, accident o presa de posició, per allunyats i estranys que siguin, es poden fer presents instantàniament per mediació dels mass media, de tal manera que tot el que, ara mateix, està passant en qualsevol racó del món pot convertir-se en contemporani nostre, en una espècie de sincronia total o de llibertat «temporal intemporal», que era completament desconeguda fa només uns trenta anys. Naturalment, es tracta d'una contemporaneïtat purament epitèlica, formal i determinada per l'espai i pels temps «informatius» (sobretot, els de caràcter televisiu), la qual, per principi, exclou qualsevol forma d'empatia i coimplicació de l'espectador amb el que els mitjans estan referint o projectant. Com a màxim es crea una empatia teatral: la identificació del «ciutadà-espectador» (Balandier) amb l'esdeveniment visualitzat només dura el temps de la «representació» perquè, de fet, la contemporaneïtat «fabricada» pels mitjans de comunicació no es fonamenta en unes històries compartides, és a dir, en temps i espais reals viscuts en comú. En la societat actual, «el mediàtic» tendeix a anul·lar «el polític» (Balandier), la qual cosa implica que la «representació» (més concretament, el «temps efímer de la representació») ocupa el lloc de la política entesa com el conjunt de les activitats, projectes i somnis de les col·lectivitats humanes. Amb el «Ciber Space» i la «Virtual Reality», el passat i el futur són «simulats» en el present per mitjà de l'ordinador, la qual cosa comporta amb molta freqüència la «virtualització» del temps i de l'espai reals, convivencials que, com a conseqüència de la seva mateixa «simulació» es converteixen en el camp de la irresponsabilitat i l'abstenció ètica.

No hi ha dubte que la pausa, la lentitud, l’assossec, són mitjans idonis per a recobrar el temps i l’espai humans en les seves veritables dimensions. En el moment present, cal practicar una desacceleració que redueixi el tempo humà per tal que siguin possibles la reflexió, la responsabilitat i la simpatia.

                                                                                              Lluís Duch, La lentitud

PRESELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ: GOOGLE READER

Google reader és un servei de Google, una eina que ens facilita l'accés a la informació que ens interessa en una sola pàgina. Per fer-la servir només ens cal un compte de gmail, saber com ens podem subscriure al que ens interessa i com treure'n el màxim de profit!

Un canal web o d'informació web, també conegut com a fil web, feed o webfeed de l'anglès, és un contenidor d'informació destinat a la seva redifusió (dit a la manera anglesa "sindicació" de continguts); és una "canonada", com el seu nom indica, per enviar informació a altres bandes. Els seus formats més habituals són actualment l'RSS

i l'Atom.  

Google reader és un lector, al qual fem arribar els canals web que hem sel·leccionat, que és capaç de destriar-ne la informació sobre el tema que li demanem en cada moment i mostrar-nos-la en la mateixa pàgina web. Un cop trobada, la podem compartir, amb comentaris, amb aquelles persones a qui passem la nostra url d'elements compartits. El procediment complet a seguir el trobareu en aquest enllaç.

És evident el guany en eficàcia que això suposa respecte del funcionament de cerca en un simple google, amb centenars de pàgines sobre un tema. O sobre la cerca entre unes pàgines de favorits, que s'han d'anar mirant una a una per trobar el que estem buscant. La dificultat d'aquesta eina rau en fer una bona tria de les fonts, que penso que és un procés lent i que demana temps d'exploració a la xarxa.

Configurar el Google reader com a pàgina d'inici del navegador facilita l'estar sempre al dia de les noves publicacions sobre determinats temes. Sempre es pot fer una ullada ràpida, destacant els que interessa de llegir o enviant a "elements compartits", indicant el motiu de la selecció, els que vinguin a tomb per treballs col.laboratius o per interessos comuns.

Si volem enviar a elements compartits llocs on no estem subscrits, caldrà fer servir nota en reader. És un bookmarklet que haurem de col·locar a la barra de favorits del navegador arrossegant-lo des de la pàgina dels meus elements compartits de Google reader:

Un cop el tinguem a la barra ja podem incloure als compartits una pàgina de vídeos educatius de youtube, per exemple: suposem que trobem casualment a Youtube un vídeo educatiu, hauríem d'anar a view playlist again a la part inferior i, un cop trobada la pàgina principal, clicar a nota en reader i quedarà la pàgina a compartits.

Google reader és una eina de gestió de la informació. Aquestes eines són bàsiques per no perdre'ns en la multiplicitat d'informació de tota mena que corre per la xarxa. Una bona gestió de la informació és imprescindible en la societat actual.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Ja vam deixar clar a l'entrada de Llenguatge i llengua que la competència comunicativa està composta pels quatre nivells que conformen la gramàtica (fonètic, morfològic, sintàctic i semàntic) més un cinquè nivell: la pragmàtica. Aquest cinquè nivell és el que inclou les situacions comunicatives.

Parlem quan tenim un interlocutor. I el nostre discurs és diferent en funció d'aquest. No parlem igual amb els amics que amb els pares, ni un investigador científic farà la mateixa conferència per a d'altres científics que per al públic de carrer. La llengua no es pot separar del seu grup social: aprendre a parlar és una experiència social.

Què és un bon comunicador? El 1972, dos americans, Gumperz i Hymes, van fer prendre consciència que calia alguna cosa més que aprendre gramàtica: la competència comunicativa és "allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants." Ser eficaç vol dir estalviar esforç, convèncer l'altre amb el mínim d'esforç. És més eficaç i, per tant, més bon comunicador qui més aconsegueix l'objectiu (seduir, convèncer, persuadir, emocionar,...) "en contextos culturalment significants", és a dir, amb el registre més adequat en funció del context o el grup cultural.

Quins són els components de la competència comunicativa? Per dominar aquesta competència comunicativa hem de controlar 4 tipus de coneixements i habilitats:

• La competència lingüística o gramatical
• La competència sociolingüística
• La competència discursiva
• La competència estratègica

La competència lingüística o gramatical és, com ja hem dit, la que fa referència al domini del codi lingüístic en els quatre nivells esmentats a l'inici d'aquesta entrada i definits a Llenguatge i llengua.

La competència sociolingüística fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de:

1. La situació dels participants: el registre variarà en funció del context.
2. El propòsit de la interacció, és a dir, l'objectiu comunicatiu. Tot comunicador té sempre un objectiu. El missatge més curt i fins i tot el silenci tenen un propòsit. L'objectiu és convèncer, persuadir, sensibilitzar,... fer que els altres sentin empatia, canviïn d'opinió i pensin com tu. Ja des de Plató els discursos tenien com a finalitat convèncer l'altre. 
3. Normes i convencions de la interacció. Un molt bon comunicador té molt clar què vol aconseguir en cada moment: fer somriure, fer plorar, fer dubtar... tot són fites prèvies per arribar a l'objectiu final. Aquestes fites prèvies les decidirà en funció de les normes de la interacció, que serà diferent en funció dels grups socials. Si el comunicador no respecta aquestes convencions, perd qualitat.

La competència discursiva fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocuparà, per tant, de la cohesió de la forma i de la coherència en el significat.

En un text cohesionat, les idees estan ben lligades, no es poden separar: una idea porta a l'altra. Hi ha uns lligams interns de forma: pronominalització, procés de definició,...

La coherència ens parla del missatge i la pertinència de les idees que el componen i l'ordre que s'hi estableix. La pertinència anirà tant en funció de l'objectiu com de la situació comunicativa. Cal estar pendents de què direm i on. Un bon comunicador analitzarà, per tant, el seu discurs segons la coherència en funció de l'objectiu i de l'entorn social.

La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

• compensar deficiències degudes a limitacions o insuficiències
• afavorir l'efectivitat de la comunicació

El domini d'aquesta competència et fa pujar de grau. És important conèixer les nostres limitacions per jugar amb les estratègies més adequades i aconseguir el màxim d'efectivitat.

Entre les estratègies de comunicació verbal tenim:
- El ser endreçat (mantenir una estructura en el discurs: de què parlaré, parlo, de què he parlat).
- L'humor intel·ligent.

Les estratègies no verbals són les lligades a: gest, postura, volum de veu, velocitat, pauses i silenci, la mirada (el mostrar-se proper).

Quan parlem de competència comunicativa hem d'estar atents a les quatre destreses: parlar, escoltar, escriure i llegir. Tot són processos mentals, cognitius, s'esdevenen al cervell.

Parlar i escriure són activitats productives. Hi ha un procés d'elaboració en el qual es produeix un text. Aquest text tindrà unes característiques pròpies segons la situació comunicativa i, per tant, el text parlat i l'escrit seran diferents: una informació no es produirà igual si és al diari o a l'Informatiu vespre.

Escoltar i llegir són processos mitjançant els quals construïm o reconstruïm el text. Un bon comunicador també és qui sap escoltar i llegir en un grau alt. Saber llegir entre línies, a banda de dir de què va, és també saber veure la intenció, l'objectiu de qui parla o escriu.

Aquí tenim una conferència d'un molt bon comunicador: sir Ken Robinson:



El seu discurs està molt ben estructurat, la seva defensa és clara, la seva entonació no és gens monòtona. La combinació de reflexions profundes, bromes i exemples eficacíssims el fan arribar a l'excel·lència. Aquí us deixo, per acabar de confirmar la idea, dues entrevistes a aquest personatge, fetes per Lluís Amiguet, de La Contra de La Vanguardia, una del 3 de novembre i la que us penjo a continuació, del 23 de desembre: