RECITACIONS

Recitar un poema, compartir en veu alta una tria emotiva que has fet en silenci, no és fàcil. Perquè t'importa que arribi als altres amb la mateixa força que t'ha arribat a tu.

EXPOSICIONS "TERRITORI"

Aquestes exposicions orals en parella, d'uns 8 minuts de durada, amb suport TIC, ens han demanat posar en joc tot el que hem après aquest quadrimestre en aquest Mòdul 1: estructurar un discurs sobre un tema lliure molt concret perquè teníem la limitació del temps, amb un suport Prezi al darrera que no ens havia de fer perdre temps ni eclipsar-nos, sinó que havia de captar l'atenció de la gent a través d'imatges o textos sintètics, a través de vídeos o àudios interaccionant amb nosaltres, que havia de clarificar idees a través de Cmaps o mostrar resultats gràfics de recollides de dades fetes amb els formularis de Google Docs.

La tria de parella i territori va ser sobtada, però, L'Alba i jo, de seguida ens vam il·lusionar per un tema, la por. Després d'una pluja d'idees, que van quedar anotades en un primer Prezi, vam decidir parlar de LA POR A TRAVÉS DELS CONTES i vam apuntar les primeres idees.

A mida que anàvem definint les idees del discurs, anaven venint exemples i contes molt adequats a idees que volíem transmetre, però que vam acabar excloent per la limitació de temps. S'anava modificant la introducció, vam haver de canviar el conte final perquè era massa llarg i, amb el canvi, en vam trobar un de més bo! Vam eliminar alguna idea que vèiem poc clara.... Assajant, vam definir el traspàs a l'altra a través d'una pregunta, que convertia l'exposició en una mena de diàleg que ens donava ales... Vam haver de reduir la informació de les gràfiques de les enquestes a mínims per no excedir-nos massa i vam assajar molt per guanyar seguretat i reduir el temps de dubte... comptant que els nervis ens ho posarien més difícil... Abans de començar vam desfer nusos, vam fer tres respiracions profundes amb els ulls tancats..., i vosaltres us vau convertir en un públic molt agraït. Gràcies.

Aquest és el nostre Prezi definitiu. M'hauria agradat afegir un àudio, però l'havia de muntar i el temps corre!
Enllaço amb el resultat final del nostre document google de treball, que permet veure l'historial de revisions, que és part de la feina preparatòria en comú. L'altra part era la que anava evolucionant al Prezi, de la qual no ens queda la història del procés. Llàstima.

UN TERRITORI MENTAL: "La por a través dels contes" on Prezi

Un dels contes que em va saber greu no ensenyar és L'elefant encadenat: una paràbola tradicional explicada per Jorge Bucay i il·lustrada per Gusti, que parla d'aquelles pors infantils no superades, tot i que ja no tenen sentit perquè hem canviat. Volia muntar un vídeo amb la narració i les imatges, però... de moment, aquí teniu l'àudio:

elefant encadenat

LECTURES EN VEU ALTA

Breus comentaris sobre els resultats de les lectures.

• L'entonació al llegir en general és bona. El volum de veu falla més i és fonamental per atrapar l'oient. El dia que em tocava llegir, els nervis em tenien desconcentrada i no acabava de seguir les lectures que s'anaven fent, fins que va començar una lectura que, simplement pel volum de veu, ja em va atrapar. El contingut no m'interessava especialment, però les pauses, els èmfasis i les modulacions de veu em van mantenir atenta fins al final.

• Quan falla la vocalització del lector, la desconnexió del públic és immediata per interessant que sigui el text.

• Penso que es notava qui havia triat un text amb carinyu i qui no. L'interès que tens pel que comuniques no és intranscendent. No sé si és aquesta la raó, però vaig haver de canviar el meu prejudici negatiu dels contes de l'Estivill (qui va llegir el conte, ho va fer de cor).

• De la meva lectura... Vaig triar un conte de Slawomir Mrozek que m'havia fet riure la primera vegada de llegir-lo i que ara, al tornar-lo a llegir (en silenci) em va fer el mateix efecte. Al llegir-lo en veu alta, però, alguna cosa se m'espatllava. No era igual d'efectiu. Pot tenir relació amb la diferència de canal de recepció? Quan llegeixes per tu, estàs tenint una visió global, el cop d'efecte t'arriba tot ell. I al llegir-ho en veu alta el que funciona és l'oïda, estàs pendent de l'ordre seqüencial de la veu, arriba més fragmentat i l'efecte es redueix. Té sentit? Tot i això, sembla que va agradar. Hi ha qui em va demanar l'autor i el títol del llibre... És un autor agraït.

 

REDES i EDUARD PUNSET

Apunts del reportatge sobre  Mark Prensky al programa Redes d'Eduard Punset:

Els ordinadors i els videojocs no són tan dolents com ens pensem. La majoria dels que pensen així, no són aficionats als videojocs i, per tant, no ho coneixen directament. Es creuen el que diu la premsa, que destaca només els problemes. I, tot i que els problemes existeixen, són molt més grans els avantatges.

Els videojocs atrapen molt a tothom a través de la imatge. Tot el que és imatge té aquest poder. Els videojocs absorbeixen perquè ens impliquen apassionadament. Són conflicte, competició, repte i oposició, però tenen regles, i per tant estructura i disciplina, i objectius. Ens mostren les conseqüències dels nostres actes. Són interactius i ens ensenyen a cooperar, aguditzen el nostre enginy i, quan ens toquen l’emoció, ens garanteixen el recordar. Hi ha estudis que demostren que els crescuts amb videojocs són millors professionals. Amb els videojocs assumeixes riscos, aprens a actuar a partir d’un feedback,...

Per què passen tantes hores amb els videojocs? Perquè és l’època que viuen. Moltes de les coses que els interessa passen en pantalles. Hi havia un temps en que els nens passaven hores llegint i la gent es preocupava. Ara volen que llegeixin, però el que enganxa són les pantalles. Llegir comporta una història prèvia. Un vídeojoc comporta uns problemes a resoldre, una interacció.

Les pantalles impliquen no poder mantenir l’atenció? Prensky pensa que no. Pensa que el tema és que tenen més capacitat de dividir l’atenció. No cal estar centrats en una sola cosa. Les coses no demanen la nostra atenció exclusiva, exceptuant les urgències. Els nens no tenen dèficit d’atenció, simplement decideixen no estar atents, no escoltar. No els interessem. Aquests nens davant d’una pel·lícula de tres hores poden no tenir cap problema d’atenció. El problema és mantenir l’atenció a una classe feta a la manera antiga. De fet, els aficionats a videojocs tenen més concentració visual i millor visió perifèrica. 

Amb la tecnologia els alumnes poden estar fent coses diferents en una mateixa aula, i tots estar aprenent. Cal un nou projecte educatiu que permeti l’ús de la tecnologia en la individualitat, en les intel·ligències diverses.

Podem incidir, transformar l’estructura cerebral dels nens mitjançant una nova educació. Però hem de pensar que als 6, 7 anys ja s’ha perdut la gran oportunitat. El joc et pemet aquell marge de llibertat en què ningú et mira, llibertat per crear i llibertat per equivocar-te. El nen no ha de ser observat ni controlat quan juga. Els nois han d’aprendre sols. Cal convertir-se en entrenador, guia i company. Els preparem per un futur desconegut i ens cal ajudar-los a descobrir les seves passions. 

Us enllaço, però, amb el bloc d'Aníbal de la Torre, creador del "complex de Mark Prensky", i amb els comentaris dels docents que el segueixen.

CURRÍCULUM TIC A EDUCACIÓ INFANTIL

Si entrem al Currículum d'Educació infantil per veure on es fa referència a les TIC, trobem:

En el segon cicle d'Educació Infantil, dins l'àrea de comunicació i llenguatges és on per primer cop es fa esment de l'educació en/amb les noves tecnologies:

Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la

comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la

comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques

escolars.

En relació amb les capacitats que haurà de desenvolupar el nen:

2. Aprendre a pensar i a comunicar:

Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de

diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,

corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i

coneixements...

L'infant haurà de ser capaç de:

· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i

situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Que als objectius queda reflectit així:

9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per

mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el

procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques

bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

En el detall de les àrees, quan es parla de descoberta de l'entorn, en la part d'observació:

Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el

dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

I en la part d'experimentació i interpretació:

· Ús d'instruments d'observació directa i indirecta per a la realització d'exploracions i

d'experiències, tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la

recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l'ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació.

· Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de

diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzarla

en els diferents models.

I en la de raonament i representació:

Identificació d'informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació, i

expressió de la pròpia opinió.

A comunicació i llenguatges, al primer apartat d'observar, escoltar i experimentar:

· Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries,

audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i

llegir.

· Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura,

collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant

l'alfabet visual: punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i

llum.

· Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat

d'ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics.

· Iniciació als usos socials de la lectura i l'escriptura. Exploració de materials de

l'entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que

contenen text escrit.

A l'apartat de parlar, expressar i comunicar:

· Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les

produccions artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.

· Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.

· Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a

través del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i

audiovisuals.

· Utilització d'instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de

comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.

A l'apartat d'interpretar, representar i crear:

· Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a

objectes de diversió, de creació i d'aprenentatge a través de jocs lingüístics i

expressius.

· Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se,

estar bé.

· Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la

fotografia, el vídeo i l'ordinador a través dels programes oberts d'edició de textos,

gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar

amb editors gràfics i multimèdia.

Als criteris d'avaluació es destaca a l'últim punt:

10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear

en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i

audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

COMPETÈNCIES DIGITALS DEL MESTRE

Què cal que sàpiga com a mestre en relació amb la tecnologia? Al blog de GITIC està molt ben explicitat el que aquí apuntarem:

Els nens han de ser competents en la matèria: tenir habilitat per resoldre una tasca concreta en un moment donat. A infantil existeix la competència digital. Ara es parla d'alfabetització digital. Els nens han de poder aprendre aquest llenguatge.

Competències dels mestres: ús de la tecnologia per treballar en equip, per fer-la servir. Saber com ensenyar aquesta tecnologia als nens. Ser capaç d'afavorir l'aprenentatge a través de la tecnologia. Tenir la voluntat d'usar uns coneixements al ritme de la tecnologia.

Tenim dos documents de referència:

Normes UNESCO

• Nocions bàsiques. Usar maquinari i programari,...
• Aprofundiment. Organitzar el treball a partir de propostes i ajudar a treballar. Les interfícies cada cop són més fàcils d'usar. L'entorn de treball es va simplificant.
• Creació de coneixement. Hem de crear coneixement comunitari basat en l'ús de les TIC. Blogosfera. A l'Scratch també es donarà això. Hem de ser capaços de participar en aquestes comunitats de coneixement per anar-nos actualitzant. Hi ha una teoria pedagògica que es diu connectivisme, basada en aquesta participació.

Normes de la ISTE

Normes nacionals sobre tecnologia educativa per a docents.

• L'ordinador ens ajudarà a que el nen aprengui. JClic. Com creixen les plantes?
• Estratègies digitals innovadores. La innovació pedagògica va associada a les noves tecnologies.
• Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat. El mestre hauria de participar com a ciutadà al que passa en aquella societat i promoure-ho. La città dei Bambini és una web on es debaten coses que interessen als nens.
• Millorar la seva pràctica professional. A través de la blogosfera, o altres comunitats d'aprenentatge, podem millorar la nostra pràctica professional.

Normes nacionals sobre tecnologia educativa per a estudiants.

• Han de ser creatius i innovadors.
• Comunicar-se i col·laborar.
• Investigar.
• Pensar, resoldre i decidir.
• Ciutadania digital
• Funcionament de la tecnologia i conceptes: els petits han de saber què és un ratolí, una pantalla,...

L'ORDINADOR COM A METÀFORA 3 I 4

Respecte a la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, ens queden encara dues metàfores per comentar:

Ordinador com a simulador: Crayon Physics
L'ordinador funcionaria com un laboratori, en un entorn tancat, amb uns elements molt concrets. Es basa també en l'aprenentatge per descoberta: el nen no rep explicacions, sinó que interactua i descobreix. Per exemple, el nen va deduint experimentalment les lleis de la física. Pot ser útil perquè és més econòmic que un laboratori real.

Ordinador com a eina: MsKids fineArtist, Broderbund Software, Kid PixStudio Deluxe.

Sempre hi ha un llindar que cal travessar perquè realment sigui més fàcil fer les coses per ordinador que a mà, cal dominar el programa. Es pot donar accés a un programa i 

• convidar a explorar-lo lliurement, però llavors no saps què han après i es poden perdre moltes coses.
• ensenyar a fer servir el programa de manera totalment guiada, però l'aprenentatge es converteix en una cosa totalment passiva.

Entre aquests dos extrems hem de tornar a la idea de la descoberta guiada, que és el punt ideal. Convidar-los a buscar la manera de fer el que es va proposant. Així ells busquen, però tu t'assegures que descobreixen el que consideres important.