Un altre servei de Google és Google Sites (Llocs web de Google), un servei per crear pàgines web. Pot crear-les a través de XTEC o presentacions...:
Entra i crea un lloc nou (anabarrios27), entra el codi que es demana i pitja creeu un lloc. Anant als botons de la zona superior dreta, edita la pàgina d'inici, definint títol, text, afegint imatges o incrustant qualsevol element que interessi entrant a través de l'edició d'html, com fem amb el bloc (fem la prova amb un prezi). Finalment desa els canvis.
I a continuació crea una pàgina, prement el botó corresponent de la zona superior dreta que hem comentat. Li donem nom (presentació), deixem marcat posa la pàgina en el nivell superior, que vol dir que està al mateix nivell que la pàgina d'inici, no és un subapartat, pitgem crea una pàgina i, en entrar, ja estem en edició. Insereix una presentació de Google, selecciona, ho deixes tal qual i desa. Desa ara l'edició de la pàgina.
Torna a crear una pàgina (document) però ara com un subapartat de la pàgina anterior i ara inserirem un document de Google.
Torna a crear una pàgina (mapa), al mateix nivell de la d'inici, i ara insereix un mapa de Google maps. Escriu l'adreça que t'interessa, selecciona i desa.
Per endreçar la barra lateral com a nosaltres ens vagi millor, i no per ordre alfabètic (per defecte), premem edita barra lateral, ubicat a la barra lateral. Dintre de Disseny del lloc, entrem a la zona de Barra lateral, Navegació, edita. Desactivem l'organització automàtica i sitiuem les pàgines al nostre gust. Des d'aquí també podem afegir noves pàgines com les que hem fet o pàgines existents a partir d'una URL, afegeix un URL i entrem el nom que volem que es mostri (XTEC) i l'adreça URL (www.xtec.cat). La creem situant-nos en una pàgina que estigui al mateix nivell que la que volem crear. Desem els canvis.
Des de la barra lateral entrem a Temes, triem, visualitzem i desem els canvis. Pitja després a la part superior de la barra lateral: torna al lloc.
Des del botó més accions de la zona superior dreta de la pantalla, podem fer una visualització de la pàgina com a visitant, d'on copiarem l'adreça URL fins el nom del lloc (anabarrios27). I aquí teniu la meva web de prova. Des de més accions també podem compartir la web per editar a través de les adreces de gmail, com fem amb els documents de Google. Des d'aquest botó també podem subscriure'ns als canvis de la pàgina, de manera que rebríem una notificació al Google reader, cada cop que hi hagués canvis.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Google. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Google. Mostrar tots els missatges
dijous, 4 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
ADRECES D'INTERÉS EN XARXA: DELICIOUS i NOTEBOOK de Google
Tots tenim les nostres adreces favorites al nostre navegador, però què passa quan entrem a Internet des d'un altre ordinador? Aquí tenim dues eines que ens permetran tenir aquestes adreces que ens interessen al cloud computing i, per tant, tenir-les sempre a mà.
El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.
Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.
Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.
Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.
Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:
i que cada membre es subscrigui a aquesta etiqueta, de manera que fàcilment tots els membres del grup accedeixen a les pàgines que es van seleccionant i queda clarament definida i seleccionada la webgrafia utilitzada en el treball. Així és com hem fet un treball col·laboratiu a la UOC sobre Suport psicològic de malaltes amb càncer de mama.
Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.
Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.
El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.
Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.
Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.
Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.
Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:
Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.
Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.
dijous, 7 d’octubre del 2010
PRESENTACIONS EN LÍNIA: PREZI
| Dibuix fet amb Documents de Google |
De presentacions en tenim de dos tipus, segons la seva funció:
- Presentacions per enviar a algú que s'ho mirarà pel seu compte, sense ser-hi nosaltres. Aquest tipus de presentació serà completa. Hi constarà tota la informació necessària per entendre el que es presenta prescindint completament dels nostres aclariments.
- Presentacions com a suport a l'exposició oral. Aquest tipus de presentacions demanen un tipus d'informació molt sintètica, que vagi apareixent a mida que parlo, per gravar les idees bàsiques del discurs. Ha de contenir imatges que donin suport a les idees o sentiments que vull transmetre, en el moment precís. Si necessito un vídeo per il·lustrar una idea concreta, serà bo que es presenti d'una manera interactiva, que entri en diàleg, que ajudi a l'organització entre els que exposen i la presentació.
Aquí es combinarà text, imatge, vídeo,... La presentació funciona fent zooms del recorregut general. Et permet passar d'una visió global que podria ser una mena de mapa conceptual, a la visió concreta de cada part. El Prezi, a més permet el treball col·laboratiu en línia: una presentació pot ser editada per més d'una persona.
Un cop hem fet el Log in, anirem a la pestanya Your Prezis i allà pitjarem +New Prezi i presentarem en el nostre primer prezi una recepta de cuina:
Un cop li hem posat el títol, accedim a la presentació. L'adreça que surt en el moment d'accedir-hi és la que haurem de copiar per donar accés des d'un bloc, un correu, etc. a la nostra presentació. Tot el que hem de mostrar a la presentació ho posarem en una gran pàgina: textos, imatges, vídeos, àudios i marcs es combinaran de manera que el conjunt funcioni i que els zooms puguin mostrar clarament el que ens interessa, un cop indicat quin serà el recorregut a seguir. Si ens interessa compartir l'edició de la presentació, a la part superior de la pàgina tenim el botó "Meeting", el pitgem i en el desplegable triem "Invite to edit", ens sortirà un url per copiar que haurem d'enviar per e-mail com a link a la/es persona/es amb qui volem compartir l'edició.
 |
| "flor" |
Per indicar l'ordre d'aparició dels diferents elements, per tant, ens posarem sobre Path i anirem clicant sobre cada element introduït seguint l'ordre desitjat. Veurem que a mida que cliquem van apareixent els números correlativament. Els números es situen al centre de la imatge, vídeo o text. Si el que volem és fer un zoom d'un conjunt d'elements, hem de crear un Frame (marc) per agrupar-les. Així, quan s'hagi d'indicar l'ordre del zoom d'aquell conjunt es clicarà el marc.
- El central serveix per moure l'objecte.
- El del mig, li canvia l'escala.
- El cercle exterior el gira.
Amb el signe + s'obre un desplegable que permet duplicar, eliminar (també es pot eliminar pitjant la tecla supr un cop apareguts els cercles) o posar un objecte al darrera o al davant d'un altre.
La funció de duplicar objectes és útil si ens interessa que un objecte es pugui mostrar sol, en un moment donat, i amb un conjunt d'elements dintre d'un marc, en un altre.
El Prezi és una eina molt intuïtiva i crea un efecte visual molt potent acompanyant una presentació oral, pel moviment que hi posa. L'altra cara d'això mateix és que t'obliga a vigilar la distància de temps entre els diferents zooms per evitar el mareig de l'auditori. També és una llàstima que les fonts i els colors estiguin marcats pels temes i no es puguin combinar a voluntat. Novament, l'altra cara d'aquesta reducció és la facilitat amb què es poden arribar a controlar tots els elements del programa i la seguretat que dóna això.
Edito post el 28.12.2010 per dir que ja fa uns quants dies que aquella limitació de colors i fonts ha desaparegut: ja podem fer les nostres pròpies combinacions. Realment, tot aquest món va molt ràpid!
Aprofito per enllaçar aquest post amb el post de l'exposició del Territori perquè en aquell Prezi es veuen molt més les possibilitats que el programa ofereix.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
PRESELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ: GOOGLE READER
Google reader és un servei de Google, una eina que ens facilita l'accés a la informació que ens interessa en una sola pàgina. Per fer-la servir només ens cal un compte de gmail, saber com ens podem subscriure al que ens interessa i com treure'n el màxim de profit!
Un canal web o d'informació web, també conegut com a fil web, feed o webfeed de l'anglès, és un contenidor d'informació destinat a la seva redifusió (dit a la manera anglesa "sindicació" de continguts); és una "canonada", com el seu nom indica, per enviar informació a altres bandes. Els seus formats més habituals són actualment l'RSS
i l'Atom.
Google reader és un lector, al qual fem arribar els canals web que hem sel·leccionat, que és capaç de destriar-ne la informació sobre el tema que li demanem en cada moment i mostrar-nos-la en la mateixa pàgina web. Un cop trobada, la podem compartir, amb comentaris, amb aquelles persones a qui passem la nostra url d'elements compartits. El procediment complet a seguir el trobareu en aquest enllaç.
És evident el guany en eficàcia que això suposa respecte del funcionament de cerca en un simple google, amb centenars de pàgines sobre un tema. O sobre la cerca entre unes pàgines de favorits, que s'han d'anar mirant una a una per trobar el que estem buscant. La dificultat d'aquesta eina rau en fer una bona tria de les fonts, que penso que és un procés lent i que demana temps d'exploració a la xarxa.
Configurar el Google reader com a pàgina d'inici del navegador facilita l'estar sempre al dia de les noves publicacions sobre determinats temes. Sempre es pot fer una ullada ràpida, destacant els que interessa de llegir o enviant a "elements compartits", indicant el motiu de la selecció, els que vinguin a tomb per treballs col.laboratius o per interessos comuns.
Si volem enviar a elements compartits llocs on no estem subscrits, caldrà fer servir nota en reader. És un bookmarklet que haurem de col·locar a la barra de favorits del navegador arrossegant-lo des de la pàgina dels meus elements compartits de Google reader:
Un cop el tinguem a la barra ja podem incloure als compartits una pàgina de vídeos educatius de youtube, per exemple: suposem que trobem casualment a Youtube un vídeo educatiu, hauríem d'anar a view playlist again a la part inferior i, un cop trobada la pàgina principal, clicar a nota en reader i quedarà la pàgina a compartits.
Google reader és una eina de gestió de la informació. Aquestes eines són bàsiques per no perdre'ns en la multiplicitat d'informació de tota mena que corre per la xarxa. Una bona gestió de la informació és imprescindible en la societat actual.
Un canal web o d'informació web, també conegut com a fil web, feed o webfeed de l'anglès, és un contenidor d'informació destinat a la seva redifusió (dit a la manera anglesa "sindicació" de continguts); és una "canonada", com el seu nom indica, per enviar informació a altres bandes. Els seus formats més habituals són actualment l'RSS
Google reader és un lector, al qual fem arribar els canals web que hem sel·leccionat, que és capaç de destriar-ne la informació sobre el tema que li demanem en cada moment i mostrar-nos-la en la mateixa pàgina web. Un cop trobada, la podem compartir, amb comentaris, amb aquelles persones a qui passem la nostra url d'elements compartits. El procediment complet a seguir el trobareu en aquest enllaç.
És evident el guany en eficàcia que això suposa respecte del funcionament de cerca en un simple google, amb centenars de pàgines sobre un tema. O sobre la cerca entre unes pàgines de favorits, que s'han d'anar mirant una a una per trobar el que estem buscant. La dificultat d'aquesta eina rau en fer una bona tria de les fonts, que penso que és un procés lent i que demana temps d'exploració a la xarxa.
Configurar el Google reader com a pàgina d'inici del navegador facilita l'estar sempre al dia de les noves publicacions sobre determinats temes. Sempre es pot fer una ullada ràpida, destacant els que interessa de llegir o enviant a "elements compartits", indicant el motiu de la selecció, els que vinguin a tomb per treballs col.laboratius o per interessos comuns.
Si volem enviar a elements compartits llocs on no estem subscrits, caldrà fer servir nota en reader. És un bookmarklet que haurem de col·locar a la barra de favorits del navegador arrossegant-lo des de la pàgina dels meus elements compartits de Google reader:
Un cop el tinguem a la barra ja podem incloure als compartits una pàgina de vídeos educatius de youtube, per exemple: suposem que trobem casualment a Youtube un vídeo educatiu, hauríem d'anar a view playlist again a la part inferior i, un cop trobada la pàgina principal, clicar a nota en reader i quedarà la pàgina a compartits.
Google reader és una eina de gestió de la informació. Aquestes eines són bàsiques per no perdre'ns en la multiplicitat d'informació de tota mena que corre per la xarxa. Una bona gestió de la informació és imprescindible en la societat actual.
dijous, 30 de setembre del 2010
CREACIÓ I GESTIÓ DE FORMULARIS
A través de Documents de google, podem crear formularis i publicar-los:
Només ens cal entrar a crea. En obrir-se el desplegable sel·leccionem formulari i se'ns obrirà la següent finestra, en la qual hi posarem el títol, un text o informació addicional o ajuda (opcional), i la primera pregunta (indicant el tipus de pregunta i si és imprescindible que es respongui):
Un cop tenim això, pitgem Fet. I ja ens queda definida la primera pregunta. Si la volem tornar a editar, duplicar (si a la següent pregunta només calgués fer una variació de la primera) o eliminar només ens cal, un cop hem aturat el ratolí sobre el requadre de la pregunta, pitjar el llapis, els dos quadrats o la paperera, respectivament.
Si no, pitgem el llapis de la pregunta de prova 2 per entrar la següent pregunta, tal com hem entrat la primera.
Per afegir més preguntes haurem de prémer el botó superior esquerre del formulari: +Afegeix un element i ja triarem directament el tipus de pregunta, és a dir, si la pregunta demana resposta de text, de selecció múltiple, de quadres de verificació, d'escollir d'una llista, d'una escala, d'una quadrícula,...
En el formulari realitzat a classe i que teniu a continuació, la primera i segona preguntes ("cognom" i "nom" eren de text. La tercera ("Quines eines utilitzes?") demana la possibilitat de triar més d'una resposta, per tant, cal afegir un element que permeti la selecció múltiple. Les tres últimes es podrien respondre a través d'una llista (mai, de vegades, sovint, diàriament) o, com s'ha definit finalment, a través d'una escala. Val la pena destacar que aquestes tres últimes preguntes, en que només varia un element, s'han fet duplicant i modificant només la paraula que varia.
Acabades les preguntes, es tria quin serà l'aspecte del formulari que es vol enviar, mitjançant el botó Tema situat a la part superior del document. I un cop decidit això, es pot accedir al formulari definitiu pitjant la seva url, indicada a la part inferior del document, després del text Podeu veure el formulari publicat aquí (vegi's PANTALLA 1).
Des del document de configuració del formulari, podríem enviar el formulari per correu electrònic a les persones que ens interessi o, accedint a més accions, podem obtenir el codi per incrustar-lo en un bloc, com hem fet aquí.
M'interessa recordar que a l'hora d'incrustar un formulari en un bloc pot ser necessari disminuir la seva amplada (o altura) i que això ho hem de fer des del codi html, variant els valors de width (o height). Un cop forma part del bloc, podem recollir les opinions de tots els nostres seguidors, que ens seran útils per millorar el bloc o per adequar-lo més a les seves necessitats, per exemple.
Una altra opció és fer un enllaç a l'adreça url des de grups de fòrum o debat, com hem fet al fòrum de GITIC (indicant "blank" perquè el formulari s'obri en una finestra nova), que pot ser útil per recollir dades diferenciades de determinats grups socials, d'edat, d'estudis,...
Un cop guardat un formulari, s'associa automàticament a un full de càlcul. Aquest full de càlcul és el que s'obre automàticament en accedir al document de formulari guardat a Documents de google i és on s'aniran recollint totes les dades dels formularis enviats. Des de la pestanya formulari es pot accedir a un resum de resultats molt clar visualment. És també des d'aquesta pestanya que s'accedeix al document d'edició del formulari, en cas que fos necessari (cosa poc recomanable un cop enviat, perquè demana anar amb compte amb els canvis per no distorsionar la recollida de dades).
És una font ràpida i eficaç de recollida de dades perquè, al donar els resultats en un full de càlcul, ja tens la informació classificada i ho tens molt fàcil per fer les combinacions comparatives que t'interessin per les gràfiques de resultats. Aquí teniu un exemple del que dic a partir dels resultats d'una enquesta molt senzilleta que vam passar pel treball de territori (resultats al full 1), vam poder crear, combinant les informacions parcials, les gràfiques que teniu del full 2 al full 8.
Només ens cal entrar a crea. En obrir-se el desplegable sel·leccionem formulari i se'ns obrirà la següent finestra, en la qual hi posarem el títol, un text o informació addicional o ajuda (opcional), i la primera pregunta (indicant el tipus de pregunta i si és imprescindible que es respongui):
 |
| PANTALLA 1 |
Un cop tenim això, pitgem Fet. I ja ens queda definida la primera pregunta. Si la volem tornar a editar, duplicar (si a la següent pregunta només calgués fer una variació de la primera) o eliminar només ens cal, un cop hem aturat el ratolí sobre el requadre de la pregunta, pitjar el llapis, els dos quadrats o la paperera, respectivament.
Si no, pitgem el llapis de la pregunta de prova 2 per entrar la següent pregunta, tal com hem entrat la primera.
Per afegir més preguntes haurem de prémer el botó superior esquerre del formulari: +Afegeix un element i ja triarem directament el tipus de pregunta, és a dir, si la pregunta demana resposta de text, de selecció múltiple, de quadres de verificació, d'escollir d'una llista, d'una escala, d'una quadrícula,...
En el formulari realitzat a classe i que teniu a continuació, la primera i segona preguntes ("cognom" i "nom" eren de text. La tercera ("Quines eines utilitzes?") demana la possibilitat de triar més d'una resposta, per tant, cal afegir un element que permeti la selecció múltiple. Les tres últimes es podrien respondre a través d'una llista (mai, de vegades, sovint, diàriament) o, com s'ha definit finalment, a través d'una escala. Val la pena destacar que aquestes tres últimes preguntes, en que només varia un element, s'han fet duplicant i modificant només la paraula que varia.
Acabades les preguntes, es tria quin serà l'aspecte del formulari que es vol enviar, mitjançant el botó Tema situat a la part superior del document. I un cop decidit això, es pot accedir al formulari definitiu pitjant la seva url, indicada a la part inferior del document, després del text Podeu veure el formulari publicat aquí (vegi's PANTALLA 1).
Des del document de configuració del formulari, podríem enviar el formulari per correu electrònic a les persones que ens interessi o, accedint a més accions, podem obtenir el codi per incrustar-lo en un bloc, com hem fet aquí.
M'interessa recordar que a l'hora d'incrustar un formulari en un bloc pot ser necessari disminuir la seva amplada (o altura) i que això ho hem de fer des del codi html, variant els valors de width (o height). Un cop forma part del bloc, podem recollir les opinions de tots els nostres seguidors, que ens seran útils per millorar el bloc o per adequar-lo més a les seves necessitats, per exemple.
Una altra opció és fer un enllaç a l'adreça url des de grups de fòrum o debat, com hem fet al fòrum de GITIC (indicant "blank" perquè el formulari s'obri en una finestra nova), que pot ser útil per recollir dades diferenciades de determinats grups socials, d'edat, d'estudis,...
Un cop guardat un formulari, s'associa automàticament a un full de càlcul. Aquest full de càlcul és el que s'obre automàticament en accedir al document de formulari guardat a Documents de google i és on s'aniran recollint totes les dades dels formularis enviats. Des de la pestanya formulari es pot accedir a un resum de resultats molt clar visualment. És també des d'aquesta pestanya que s'accedeix al document d'edició del formulari, en cas que fos necessari (cosa poc recomanable un cop enviat, perquè demana anar amb compte amb els canvis per no distorsionar la recollida de dades).
És una font ràpida i eficaç de recollida de dades perquè, al donar els resultats en un full de càlcul, ja tens la informació classificada i ho tens molt fàcil per fer les combinacions comparatives que t'interessin per les gràfiques de resultats. Aquí teniu un exemple del que dic a partir dels resultats d'una enquesta molt senzilleta que vam passar pel treball de territori (resultats al full 1), vam poder crear, combinant les informacions parcials, les gràfiques que teniu del full 2 al full 8.
dijous, 16 de setembre del 2010
DOCUMENTS DE GOOGLE
Documents de Google ens permet la creació de documents, fulls de càlcul (amb recollida de dades a través de formularis), dibuixos i presentacions,... en línia: es guarden com a cloud computing a la xarxa i, des de qualsevol ordinador, hi pots accedir sempre que vulguis amb el teu identificador personal.
També permet la publicació d'aquests arxius a la xarxa, perquè tothom hi pugui accedir (comparteix / publica al web), o bé compartir-los amb determinades persones, per treballar en grup (comparteix / configuració d'ús compartit). En relació amb el treball compartit, conté una opció: historial de revisions (dins de la pestanya fitxer) que et permet revisar tots els canvis, tornar a una versió antiga... També et permet afegir comentaris (insereix / comentari) per discutir el contingut, i, si els components del grup es connecten alhora, la comunicació per xat.
Al bloc de Gestió de la Informació i TIC, tenim un post sobre el treball col·laboratiu i el suport TIC i una sèrie de recursos molt interessants: un monogràfic de la revista UOC Papers sobre treball en equip, informació i ajuda sobre els Documents de google i un vídeo molt amè sobre els avantatges del treball col·laboratiu amb aquesta eina respecte la complicació del traspàs d'informació que representa treballar amb Office i correus electrònics. En un altre post sobre els Documents de Google hi ha una presentació feta precisament amb aquesta eina on explica el seu funcionament i avantatges.
Documents de Google, amb una interfície propera a l'Office, cosa que facilita la capacitat de transferència (capacitat d'aplicar coneixements d'un programa a un altre), et permet també guardar còpia dels documents (baixa com a) en word, pdf o txt, si fos necessari. Conté a més una eina de traducció automàtica que pot ser útil per a tenir una idea aproximada del contingut de documents que ens arribin en una llengua que no dominem.
Enllaç a document de Google publicat.
Document de google inserit al blog:
Sincerament, aquesta carrera em feia patir pel temps que demanava el treball col·laboratiu (perquè al quedar presencialment per fer un treball, vulguis que no, molt de temps se'n va en relació social), però poder treballar col·laborativament a través de la xarxa ens ha permès anar al gra. Dóna una flexibilitat molt gran perquè es pot fer de manera asincrònica i sense el perill que mentrestant un altre estigui modificant el mateix. Si es reparteix la feina entre els col·laboradors, en tot moment el que es va fent està a la vista dels altres i tothom té la visió de conjunt. Parles amb el grup de coses concretes amb textos o enllaços que pots mostrar i comentar... A nosaltres els problemes ens han sorgit quan hem mirat de funcionar sincrònicament fent servir el xat i depenent de la resposta de l'altre, perquè potser l'altre té el document obert però està treballant en una altra aplicació i aquest xat no l'avisa de la comunicació... Però penso que la manera de treballar a distància ha de tendir bàsicament a aquesta asincronia per ser més eficient.
També permet la publicació d'aquests arxius a la xarxa, perquè tothom hi pugui accedir (comparteix / publica al web), o bé compartir-los amb determinades persones, per treballar en grup (comparteix / configuració d'ús compartit). En relació amb el treball compartit, conté una opció: historial de revisions (dins de la pestanya fitxer) que et permet revisar tots els canvis, tornar a una versió antiga... També et permet afegir comentaris (insereix / comentari) per discutir el contingut, i, si els components del grup es connecten alhora, la comunicació per xat.
Al bloc de Gestió de la Informació i TIC, tenim un post sobre el treball col·laboratiu i el suport TIC i una sèrie de recursos molt interessants: un monogràfic de la revista UOC Papers sobre treball en equip, informació i ajuda sobre els Documents de google i un vídeo molt amè sobre els avantatges del treball col·laboratiu amb aquesta eina respecte la complicació del traspàs d'informació que representa treballar amb Office i correus electrònics. En un altre post sobre els Documents de Google hi ha una presentació feta precisament amb aquesta eina on explica el seu funcionament i avantatges.
Documents de Google, amb una interfície propera a l'Office, cosa que facilita la capacitat de transferència (capacitat d'aplicar coneixements d'un programa a un altre), et permet també guardar còpia dels documents (baixa com a) en word, pdf o txt, si fos necessari. Conté a més una eina de traducció automàtica que pot ser útil per a tenir una idea aproximada del contingut de documents que ens arribin en una llengua que no dominem.
Enllaç a document de Google publicat.
Document de google inserit al blog:
Sincerament, aquesta carrera em feia patir pel temps que demanava el treball col·laboratiu (perquè al quedar presencialment per fer un treball, vulguis que no, molt de temps se'n va en relació social), però poder treballar col·laborativament a través de la xarxa ens ha permès anar al gra. Dóna una flexibilitat molt gran perquè es pot fer de manera asincrònica i sense el perill que mentrestant un altre estigui modificant el mateix. Si es reparteix la feina entre els col·laboradors, en tot moment el que es va fent està a la vista dels altres i tothom té la visió de conjunt. Parles amb el grup de coses concretes amb textos o enllaços que pots mostrar i comentar... A nosaltres els problemes ens han sorgit quan hem mirat de funcionar sincrònicament fent servir el xat i depenent de la resposta de l'altre, perquè potser l'altre té el document obert però està treballant en una altra aplicació i aquest xat no l'avisa de la comunicació... Però penso que la manera de treballar a distància ha de tendir bàsicament a aquesta asincronia per ser més eficient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)