Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bloc TIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bloc TIC. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de desembre del 2010

CURRÍCULUM TIC A EDUCACIÓ INFANTIL

Si entrem al Currículum d'Educació infantil per veure on es fa referència a les TIC, trobem:

En el segon cicle d'Educació Infantil, dins l'àrea de comunicació i llenguatges és on per primer cop es fa esment de l'educació en/amb les noves tecnologies:

Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la
comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la
comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques
escolars.

En relació amb les capacitats que haurà de desenvolupar el nen:

2. Aprendre a pensar i a comunicar:
Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de
diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,
corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i
coneixements...
L'infant haurà de ser capaç de:
· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Que als objectius queda reflectit així:

9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per
mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el
procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques
bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

En el detall de les àrees, quan es parla de descoberta de l'entorn, en la part d'observació:

Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el
dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

I en la part d'experimentació i interpretació:

· Ús d'instruments d'observació directa i indirecta per a la realització d'exploracions i
d'experiències, tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la
recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l'ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
· Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de
diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzarla
en els diferents models.

I en la de raonament i representació:

Identificació d'informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació, i
expressió de la pròpia opinió.

A comunicació i llenguatges, al primer apartat d'observar, escoltar i experimentar:

· Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries,
audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i
llegir.
· Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura,
collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant
l'alfabet visual: punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i
llum.
· Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat
d'ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics.
· Iniciació als usos socials de la lectura i l'escriptura. Exploració de materials de
l'entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que
contenen text escrit.

A l'apartat de parlar, expressar i comunicar:

· Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les
produccions artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.
· Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
· Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a
través del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i
audiovisuals.
· Utilització d'instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de
comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.

A l'apartat d'interpretar, representar i crear:

· Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a
objectes de diversió, de creació i d'aprenentatge a través de jocs lingüístics i
expressius.
· Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se,
estar bé.
· Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la
fotografia, el vídeo i l'ordinador a través dels programes oberts d'edició de textos,
gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar
amb editors gràfics i multimèdia.

Als criteris d'avaluació es destaca a l'últim punt:

10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear
en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i
audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

COMPETÈNCIES DIGITALS DEL MESTRE

Què cal que sàpiga com a mestre en relació amb la tecnologia? Al blog de GITIC està molt ben explicitat el que aquí apuntarem:

Els nens han de ser competents en la matèria: tenir habilitat per resoldre una tasca concreta en un moment donat. A infantil existeix la competència digital. Ara es parla d'alfabetització digital. Els nens han de poder aprendre aquest llenguatge.

Competències dels mestres: ús de la tecnologia per treballar en equip, per fer-la servir. Saber com ensenyar aquesta tecnologia als nens. Ser capaç d'afavorir l'aprenentatge a través de la tecnologia. Tenir la voluntat d'usar uns coneixements al ritme de la tecnologia.

Tenim dos documents de referència:

Normes UNESCO
  • Nocions bàsiques. Usar maquinari i programari,...
  • Aprofundiment. Organitzar el treball a partir de propostes i ajudar a treballar. Les interfícies cada cop són més fàcils d'usar. L'entorn de treball es va simplificant.
  • Creació de coneixement. Hem de crear coneixement comunitari basat en l'ús de les TIC. Blogosfera. A l'Scratch també es donarà això. Hem de ser capaços de participar en aquestes comunitats de coneixement per anar-nos actualitzant. Hi ha una teoria pedagògica que es diu connectivisme, basada en aquesta participació.

Normes de la ISTE

Normes nacionals sobre tecnologia educativa per a docents.
  • L'ordinador ens ajudarà a que el nen aprengui. JClic. Com creixen les plantes?
  • Estratègies digitals innovadores. La innovació pedagògica va associada a les noves tecnologies.
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat. El mestre hauria de participar com a ciutadà al que passa en aquella societat i promoure-ho. La città dei Bambini és una web on es debaten coses que interessen als nens.
  • Millorar la seva pràctica professional. A través de la blogosfera, o altres comunitats d'aprenentatge, podem millorar la nostra pràctica professional.
Normes nacionals sobre tecnologia educativa per a estudiants.
  • Han de ser creatius i innovadors.
  • Comunicar-se i col·laborar.
  • Investigar.
  • Pensar, resoldre i decidir.
  • Ciutadania digital
  • Funcionament de la tecnologia i conceptes: els petits han de saber què és un ratolí, una pantalla,...

dijous, 25 de novembre del 2010

L'ORDINADOR COM A METÀFORA 3 I 4

Respecte a la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, ens queden encara dues metàfores per comentar:

Ordinador com a simulador: Crayon Physics
L'ordinador funcionaria com un laboratori, en un entorn tancat, amb uns elements molt concrets. Es basa també en l'aprenentatge per descoberta: el nen no rep explicacions, sinó que interactua i descobreix. Per exemple, el nen va deduint experimentalment les lleis de la física. Pot ser útil perquè és més econòmic que un laboratori real.

Ordinador com a eina: MsKids fineArtist, Broderbund Software, Kid PixStudio Deluxe.
Sempre hi ha un llindar que cal travessar perquè realment sigui més fàcil fer les coses per ordinador que a mà, cal dominar el programa. Es pot donar accés a un programa i 
  • convidar a explorar-lo lliurement, però llavors no saps què han après i es poden perdre moltes coses.
  • ensenyar a fer servir el programa de manera totalment guiada, però l'aprenentatge es converteix en una cosa totalment passiva.
Entre aquests dos extrems hem de tornar a la idea de la descoberta guiada, que és el punt ideal. Convidar-los a buscar la manera de fer el que es va proposant. Així ells busquen, però tu t'assegures que descobreixen el que consideres important.

PROGRAMARI EDUCATIU: SCRATCH

Ordinador com a alumne: Scratch
L'Scratch és un programa similar al Logo, de què parlàvem en el post anterior de programari educatiu, al presentar la metàfora de l'ordinador com a alumne. Els nens d'infantil directament no podrien treballar-hi, però hi ha nens de primària que inventen jocs i els pugen a la xarxa.

Aprén més sobre aquest projecte

L'Scratch permet fer una història i publicar-la a la xarxa. Entre el gat i l'abella que tenim aquí, hem fet un diàleg: en prémer la bandera verda el gat pregunta. I l'abella ha de respondre, com? Prova i descobreix.

Fent servir el programa per inventar jocs, els nens van descobrint què han de afegir perquè el personatge faci o digui el que ells volen, combinant ordres, temps, angles, simetries,... Un diàleg tan simple com el que hem penjat en aquest bloc, demana tot una sèrie de decisions i passes a seguir en un ordre determinat que s'han de tenir clares. I el programa permet fer coses molt diferents i complexes. Val la pena veure els projectes creats pels nens. Hi ha uns muntatges musicals que déu n'hi do!

El nen treballa amb el programa des del seu ordinador i quan acaba pot compartir el projecte a Internet. Només cal prémer comparteix, des del programa Scratch, comparteix aquest projecte a Internet. La primera vegada que es faci caldrà anar a crea compte, per accedir a la web d'Scratch, i registra, crear un compte nou. Les següents vegades, per publicar, només caldrà entrar el nom d'usuari (abarriosr) i la contrasenya (la de gmail) i ja accedirem des de la xarxa. Des d'aquí el podem incrustar (aplet), de la mateixa manera que incrustem altres coses. És així com l'hem pogut incloure en aquest bloc.

divendres, 12 de novembre del 2010

DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ DIGITAL

Aquí us deixo les notes de l'entrevista a Guillermo Orozco que vam veure l'últim dia teòric de Gran Grup a COED:

Audiència
La imatge té un codi universal. Però hi ha diferents maneres de mirar. Hi ha intencions que no veiem a simple vista: moviments de càmara, angles de visió (mostrar la gent d'una manifestació, captada des de sota o des de sobre, transmet una realitat diferent, per subtil que sigui la distància). Hem d'entendre que tot són punts de vista diferents que demanen entrenar la mirada, entendre com s'està representant l'escena. No és la realitat, sinó la tria de qui grava: el que aquella persona vol mostrar. Cal saber-ho per posar distància i ser crític.

Educació en mitjans.
Calen diferents actors per aconseguir aquesta educació: la família, l'escola, els mitjans de comunicació. Els protagonistes són l'escola i la família, perquè són els que tenen el poder sobre el que veuen nens i adolescents. Són dos institucions socials amb la responsabilitat d'educar. El que fem o deixem de fer incideix en aquesta interacció amb les pantalles. El que fem a casa, influirà. L'escola ha de saber què li interessa de la tecnologia i ha de saber interaccionar amb la família. El mitjans de comunicació també estan educant, és l'efecte que estan tenint en l'audiència, per molt que ho neguin. Són útils, experiments de preses falses o processos de producció il·lustratius per tal de demostrar o insistir en la representació.

Contribució en processos d'innovació educativa a través de l'educació en mitjans.
Vídeo a l'aula i altres tecnologies... Cal també la perspectiva pedagògica, que és bàsica. Tot el que ve en imatge és un complement a la paraula, no se li reconeix valor en ell mateix. Tot el que és virtual és de segona mà. Falta la consciència que es tracta d'una nova epistemologia. No és només l'instrument, sinó la reflexió epistemològica i pedagògica. Permet crear coneixement d'una manera diferent.

Integració en l'educació tan tradicional.
Cal desenvolupar una alfabetització visual, digital,... que permeti treure el màxim profit d'aquests mitjans. L'autodidactisme mai no és suficient. Calen experts en el tema. Les noves generacions estan més obertes, millor dispostes, però s'han d'educar. Cal tenir clares les competències a desenvolupar. L'educació audiovisual ha entrat de puntetes. Què ha de passar? Hi hem de creure i ho hem de portar a l'aula.

Tot text té una intencionalitat i el digital té moltes subtileses que se'ns escapen. Hem de prendre consciència d'aquestes subtileses. Per exemple, en època de campanya, com es transmet el missatge electoral: VOTEU-ME? És interessant mirar els canals pro-partits.

Els anuncis tenen molta substància. Golf:

Seguretat, confiança... Grans valors humans.


Galerias Preciados: L'anunci que vam passar a classe era a una escola. El moment de sortir els nens de classe, d'un lloc fosc amb una llum que va augmentant a mida que s'apropen a la porta de sortida. Els nens fan malifetes, són indisciplinats, però amb la llum càlida, la música de vals, la càmara lenta que es centra en el detall, augmentant-hi la magnificiència de tot plegat,... tot s'enalteix i glorifica. En la mateix línia, la càmara grava des d'abaix, exaltant les figures dels nens...
L'anunci que tenim a continuació és un altre anunci de Galeries, que també he trobat molt bo:

Galeries desperta passions que passen per sobre del més important. Les dones que compren a Galeries són molt estimades, de bon estatus, eficients, amb bon gust, amb classe... la llum, els tons gris perla i marró càlid, la pulidesa i l'ordre que es transmet a la llar, en l'elegància dels homes...


I de Seat Altea, en record de l'anunci del monstre, però per mostrar-ne un altre d'autoemocion:

Que juga amb referències simbòliques: el cotxe com a arca de Noé amb els animals de dos en dos i la pluja. Una pluja que desapareix de sobte per donar pas a un dia assoleiat quan apareix la família, i els pares comprensius i amorosos...

Sobre la publicitat de Nadal i la seva evolució amb la societat, hi ha un vídeo a un post del bloc de l'Edu3.cat que recull una mostra històrica que ens parla dels valors, ideologies, tipus de societat econòmica,... de cada moment.


Al bloc de GITIC trobem un post sobre el llenguatge audiovisual que és interessant i que ens deriva, a través d'enllaços, a un aprofundiment en el tema.

dijous, 11 de novembre del 2010

PROGRAMARI EDUCATIU: JCLIC

Ús educatiu de la tecnologia a l'escola. Al bloc de GITIC se'ns descriu la categorització de l'ús de l'ordinador en educació que fa Charles Crook, a través de quatre metàfores. En aquest post, parlarem de dues de les metàfores formulades per l'autor:
  1. Entendre l'ordinador com si fos un mestre: l'ordinador explica coses: com a mestres podríem crear un programa que ensenyés coses al nen. I l'ordinador avalua: que el programa comprovi també si han entès el que s'ha explicat; el nen no podrà seguir endavant fins que no ho hagi entès. Amb l'ordinador, per tant, cada nen podrà avançar segons el seu ritme d'aprenentatge. L'ordinador, però no pot substituir la figura del mestre, perquè l'ordinador instrueix, no educa i, per tant, és insuficient per a la formació global del nen.
  2. L'ordinador entès com a alumne. El nen dóna ordres a l'ordinador i aquest va responent. Si es tracta de muntar un trencaclosques, el nen va dient quina peça col·locar i l'ordinador li dirà això funciona o no. El nen no rep informació, sinó que la genera, experimentant. En aquest cas el nen aprèn amb l'ordinador, no de l'ordinador. Papert va crear un llenguatge de programació per nens (1988-89), que es diu Logo, en què el nen dóna ordres a l'ordinador i aquest fa directament el que diu,  a través d'un objecte gràfic que és una tortuga. D'aquesta manera el nen adquireix les seves estratègies de resolució de problemes. Papert defensava una metodologia d'aprenentatge per descoberta, en què el nen havia d'anar avançant a través de la prova i l'error. El Logo, que es va fer servir molt la dècada dels '90, va ajudar al constructivisme: el nen actua amb l'entorn per construir coneixement. El procés dóna un resultat d'aprenentatge molt més d'arrel, molt més significatiu perquè ve de la seva experimentació. A l'Escola Aula el Logo s'ha utilitzat moltíssim per desenvolupar aquestes estratègies de resolució de problemes. Posteriorment aquest model extrem d'aprenentatge totalment autònom també va entrar en crisi, i el que es defensa ara és una descoberta guiada, on el mestre segueix de prop el procés d'aprenentatge del nen i, quan cal, li planteja preguntes que li permeten avançar en el seu procés d'aprenentatge.

Ordinador com a mestre: JClic

El JClic és un programa que permet al mestre crear activitats. És un programa gratuït i a través de la XTEC qualsevol mestre pot publicar el material creat per compartir-lo i accedir al que han creat els altres mestres. Podem accedir a una web i fer les activitats en xarxa, sense baixar el JClic o descarregar les activitats i el programa a un ordinador (si cal poder treballar sense connexió a Internet). El JClic permet reproduir activitats preparades i el JClic author permet crear-ne de noves un cop instal·lat el programa. No tots els mestres que fan activitats les poden penjar perquè hi ha un filtratge de la XTEC. El JClic reports també es pot instal·lar i permet seguir tot el procés del nen, sempre que tot es guardi al servidor.

Des de la web clic.xtec.cat, triem la llengua i accedim a la Biblioteca d'activitats, cerca d'activitats.

Provem una activitat de P3 que es diu Juguem amb els colors. No acaba d'estar ben pensada del tot, perquè el nen no pot funcionar autònomament: les preguntes estan plantejades en forma de text escrit i els nens encara no saben llegir. Hauria de ser un àudio o en esquema exemple.

Busquem una activitat que es diu TEQ (temps, espai i quantitat) que està molt bé: d'entrada, està pensat per nens de 3 a 5 anys i per tant si un nen de 4 anys va sobrat podrà passar a fer els de 5 anys, i d'aquesta manera cadascú pot avançar al seu ritme i ningú no s'avorreix. Són activitats variades. No es penalitza l'error (això pedagògicament és important): aprenem de l'error, l'error et deixa tornar a provar fins que te'n surts.

Hi ha aplicacions que permeten veure el número d'intents a la mestra, la qual cosa permet veure ritmes d'aprenentatge i fer una tria d'activitats més adequades a cada nen.

A la pàgina del JClic, on erem, ens descarreguem el JClic author. I creem un projecte de prova: Vocals. Accedim a fitxer, nou projecte i anem muntant el que més ens interessa per l'aprenentatge que volem aconseguir. En la prova que hem fet, hem inserit una imatge (cullera): el primer exercici era fer la tria de les vocals de la imatge i el segon, ordenar les vocals en l'ordre a, e, i, o, u. El programa consta de pestanyes de mediateca, on carregarem les imatges, àudio, vídeo,... el que ens calgui; d'activitats, on hi ha la llista dels diferents tipus d'activitats: puzzles, sopa de lletres,...; i de seqüències, on ordenem les activitats i diem quan s'ha de passar a la següent.

dijous, 28 d’octubre del 2010

ADRECES D'INTERÉS EN XARXA: DELICIOUS i NOTEBOOK de Google

Tots tenim les nostres adreces favorites al nostre navegador, però què passa quan entrem a Internet des d'un altre ordinador? Aquí tenim dues eines que ens permetran tenir aquestes adreces que ens interessen al cloud computing i, per tant, tenir-les sempre a mà.

El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.

Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.

Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.

Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.

Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:

i que cada membre es subscrigui a aquesta etiqueta, de manera que fàcilment tots els membres del grup accedeixen a les pàgines que es van seleccionant i queda clarament definida i seleccionada la webgrafia utilitzada en el treball. Així és com hem fet un treball col·laboratiu a la UOC sobre Suport psicològic de malaltes amb càncer de mama.

Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.

Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.

dijous, 21 d’octubre del 2010

MAPES CONCEPTUALS: CMAP TOOLS

Cmap Tools és una aplicació de creació de mapes conceptuals. En un mapa conceptual, els temes s'estructuren jeràrquicament, units per connectors. Extraient informació de la UOC sobre el tema, tenim que:
  • Un mapa conceptual és una manera de presentar la informació en forma gràfica per tal que amb un sol cop de vista es pugui copsar l'estructura cognitiva de la construcció conceptual que conté un discurs. Es tracta més aviat d'una tècnica expositiva i d'aprenentatge que fou creada per Joseph D. Novak, qui la va presentar com una "estratègia" mètode  i recurs esquemàtic. Per a la seva elaboració cal tenir presents els següents elements:
1.  Selecció de les paraules clau que facin referència als conceptes més significatius.
2.  Agrupació, ordenació i distribució segons l'ordre jeràrquic de tal forma que el concepte globalitzat  es localitzi a la part superior del gràfic i la resta per sota d'aquest.
3.  Unió de les paraules clau mitjançant línies que tenen una paraula d'enllaç. Aquesta serveix per a unir els conceptes i establir el tipus de relació entre ambdós.
  • Els mapes conceptuals constitueixen un mètode per mostrar que ha tingut lloc  una veritable reorganització cognitiva, perquè indiquen amb relativa precisió el grau de diferenciació dels conceptes que posseeix la persona. Però a més, són un magnífic recurs per a presentar de manera comprensiva i lògica les idees principals d'un discurs argumentat.
Al bloc de GITIC es confirma aquesta idea dels mapes conceptuals i es proposa el Cmap Tools com un dels millors programes per a crear-los.

En la següent presentació se'ns indica com s'ha de fer un mapa conceptual en general:




Queda clar que fer un mapa conceptual no és el mateix que fer un esquema. Podem trobar informació més detallada i exemples de mapes conceptuals a Wikipedia. Mapa conceptual o a Mapas conceptuales. A continuació tenim una llista d'aplicacions, a més del Cmap Tools, per a l'elaboració de mapes conceptuals gratuïtes a la xarxa:
  • Free Mind, en versió Mac, Windows & Linux. La pàgina és en anglès.
  • DigidocMap, eina de la UPF - Barcelona, de programari lliure i en línia.
O també:

CmapTools, com hem dit, és una aplicació per fer mapes conceptuals i permet treballar col·laborativament a la xarxa. Els mapes que es creen es poden guardar en local (al meu ordinador) o en els servidors de Cmap Tools, al núvol (Cmaps als llocs). El programa ens l'haurem de baixar i instal·lar al nostre ordinador.

L'obrim i entrem a  Cmap en sitios, IHMC Public Cmaps (3), Users (create your own folder) i anem al menú archivo, nueva carpeta i la creem: li donem un nom ("Mapes conceptuals Ana Barrios"), una descripció si volem  i afegim les etiquetes útils per qui busqui informació relacionada.

En aquesta carpeta ja podem anar a archivo, nuevo cmap, al qual donarem també nom, descripció i etiquetes, i ja podrem començar a crear els conceptes i connectors del nostre mapa conceptual. Si volem que el programa ens els ordeni automàticament, anem al menú formato i li diem disposición automática, genera una nueva disposición. Si dintre del mapa hi afegim enllaços, tenen sentit al final d'una jerarquia de conceptes, si després s'ha de continuar el que té sentit és que hi constin com a conceptes.

Al quadre d'Estilos podem modificar el color i format dels conceptes i un cop definit un, guardar-lo com a crear estilo amb un nom, que després ens servirà per transformar al mateix estil tots els conceptes que ens interessin.

Finalment el Cmap, anant al menú archivo, el podem guardar a on som: Cmap en sitios (al núvol). O el podem guardar a l'ordinador: Mis Cmaps. El podem exportar com a imatge jpeg, però hem de tenir present que en aquest cas els enllaços no funcionaran i no s'anirà actualitzant a mida que s'ampliï. Així està el mapa conceptual de GITIC ara mateix:



I també podem visualitzar-lo com a pàgina web, opció que no té els inconvenients anteriors i per tant, ho miris quan ho miris, estarà actualitzat, però no es pot incrustar al bloc.

Anar fent un mapa conceptual sobre un text argumentatiu que es va llegint és molt útil per a tenir endreçades les idees principals i secundàries i tenir clara la jerarquia existent. De la mateixa manera que ha de ser útil com a sistema previ d'organització d'un discurs.

EDICIÓ MULTIMÈDIA (VÍDEO): WINDOWS MOVIE MAKER

Per muntar vídeos utilitzarem un programa de Windows que trobem en tots els PCs: el Windows Movie Maker. Aquest programa és el que ens servirà per retallar o editar vídeos de Youtube que només ens interessin en part. Però també ens permet, a partir d'imatges o collages en jpg (que pesen poc i tenen bona definició), vídeos i música, muntar el nostre vídeo. Com que hi ha petites variacions en funció del sistema operatiu, explico com funciona per a Windows Vista, que és el que tinc a casa:
  1. Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
  2. Un cop fet això, es pot prémer AutoMovie i triar l'opció de tipus de vídeo que més s'adapti al que volem i ja ens el munta el programa. Quan acabi, pitgem play i ens el mirem.
  3. Haurem de fer alguna modificació com els títols i crèdits.
  4. Guardar com a projecte de W.Movie Maker (MWWMM) per poder-lo modificar, i també l'haurem de publicar al nostre equip, en format WMV, que és el format estàndard més habitual, per traslladar-ho com a vídeo.
    Però també el podem muntar completament al nostre gust:
    • Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
    • Els vídeos els podem retallar, per posar només els trams que ens interessin amb el botó Divide, que tenim sota la pantalla negra de visionat, a la dreta de la fletxa del play.
    • Situarem els vídeos i/o fotos i la música, en l'ordre que ens interessa que apareguin, a la zona inferior, de guión gráfico o escala de tiempo.
    Un cop tenim els arxius a l'escala de tiempo, ajustarem les relacions entre imatge i vídeo amb la música, dimensionant les llargades (durada) de vídeo i imatges.
    • Posarem el títols i crèdits.
    • Decidirem el tipus de transició (animació) que volem entre fotos, si és que ens interessa alguna cosa determinada: atenuació, escombrat, barres,... Millor no abusar-ne si les fotos passen ràpid, perquè pot ser molt marejador.
    • Afegirem, si cal, algun efecte visual. Els efectes afecten la imatge: zooms, blanc i negre, girs,...
    • Comprovarem que tot queda ben ajustat, un cop introduïts tots aquests elements.

    Les fotos que es fan dels nens a l'escola: sortides, celebracions, colònies,... que després es passen als pares, si es muntessin així en vídeo amb la música de les cançons que els nens coneixen, en relació amb el tema de les fotos, seria una alegria tant per a pares com per a nens! Però, a part d'aquesta funció "decorativa", poder muntar vídeos amb una sèrie d'imatges encadenades i àudios, en què podem plantejar preguntes i despertar curiositats als nens d'una manera atractiva. Té el seu interès, no?

    Precisament, acabo de llegir un post de la Dolors Reig sobre els videojocs i la seva capacitat de motivació en oposició a l'escola, que m'ha fet una certa impressió.

    dijous, 14 d’octubre del 2010

    EDICIÓ MULTIMÈDIA (IMATGE): GIMP

    Per treballar amb imatges, podem descarregar-nos també un programa gratuït d'edició d'imatge: el GIMP (ara en la versió 2.6.11), que té unes capacitats similars al Fotoshop. El GIMP ens permet reduir la mida i el pes de les imatges i fer collages.
    • Modificar la mida i el pes de les imatges:
      • Busquem a Google Imatges 3 o 4 imatges més grans de 4 Mb de pes (indiquem el pes que ens interessa a la franja del lateral esquerra del cercador), que equival a una mida de 2272x1704 píxels. Guardem les imatges al nostre ordinador.
    Els píxels són petites quadrícules que formen la imatge de la pantalla. La pantalla de classe té uns 1000 o 1200 píxels (mida14x12). Per tant, per posar aquestes imatges a un vídeo haurem de canviar la mida i, per tant, canviarà el pes.
      • Obrim el GIMP (s'obren tres panells: finestra central, barra d'eines i barra de capes, canals, rutes i historial) i arrosseguem una imatge des del lloc on l'hem guardat cap a la finestra central del GIMP.
      • De la pestanya imagen, triem escalar imagen: sense clicar a la cadena, posem 600 píxels a l'alçada i no toquem l'amplada sinó que deixem la modificació automàtica de píxels, per tal que quedi proporcionada la imatge. Pitgem escala i ja la tindrem modificada. Si trenquem la cadena podrem variar alçada i amplada voluntàriament, deformant la imatge (600x600).
      • Però el que volem no és deformar-la sinó retallar-la a una mida de 600x600. Per tant haurem d'anar a imagen, tamaño del lienzo. S'ha de trencar la cadena, posar 600x600 píxels i moure la imatge per tal que quedi centrada o per requadrar per on la volem retallar, diem redimensionar i ja ho tenim. La guardem en jpg.
      • Fem el mateix amb la resta d'imatges per tal que totes tinguin la mateixa mida: escalem imatge i modifiquem la mida del quadre. Sempre que haguem de reduir i retallar, haurem de combinar les dues coses.
    • Per fer el collage, obrim un nou document, de 1200x1200 píxels, perquè les imatges són de 600x600 i les col·locarem en retícula de 2x2: 
      • Inserim les imatges reduïdes al nou espai.
      • Les col·loquem en forma de collage (2x2). Al lateral dret veurem les quatre capes. Pitgem la icona de moure i disposem les fotos en retícula.

      • Ho guardem com a xcf (format del GIMP), així conservem les 4 capes de les fotos, per poder modificar el collage quan vulguem: seleccionem guardar como, triem el tipus d'arxiu i cliquem guardar. Si triem com a tipus d'arxiu  jpg, se'ns guardaran totes les capes en una de sola, però té com a avantatge la compatibilitat i el seu pes més reduït; és per fer-ho servir quan ja decidim que aquell arxiu serà definitiu.
    Jo ara per ara estic fent servir el GIMP per muntar i modificar imatges i pel que necessito em va prou bé , però si hi ha algun altre programa gratuït que funcioni millor estaré encantada de saber-ho! Gràcies.

          dijous, 7 d’octubre del 2010

          PROGRAMA D'ÀUDIO: AUDACITY

          Per fer gravacions en fitxers d'àudio, primer haurem de descarregar-nos un programa d'àudio gratuït: l'Audacity. Per "Windows xp" i "vista" ens descarreguem la versió 1.2.6. Però l'Audacity grava els arxius en un format no compatible i, per tant, per poder exportar a arxius mp3 ens caldrà instal·lar-nos també el codificador LAME MP3, que trobarem a "Descargas opcionales", "plugins y bibliotecas".

          Un cop instal·lats, obrim l'Audacity i veiem que els botons són els mateixos que els de qualsevol aparell d'àudio. Així que només ens cal començar a gravar i aturar-ho quan voguem. Si volem eliminar algun tram, només ens cal sel·leccionar-lo i, des de la pestanya edita, tallar-lo o silenciar-lo. Des d'edita mateix podem duplicar trams o retallar-los i enganxar-los, canviant-los de lloc...



          Si volem gravar una cançó amb acompanyament d'instruments, gravarem cadascun dels timbres per separat i això ens permetrà, jugar amb les intensitats, silenciar determinats instruments,... per finalment guardar-ho i poder-hi treballar com a projecte d'Audacity, però llavors només el podrem obrir amb aquest programa. O bé, un cop decidides les proporcions d'instruments i veu, exportant-ho com a mp3 definitiu. La primera vegada que fem l'exportació, el programa ens demanarà la ubicació de "lame_enc.dll". Li direm "C:\Archivos de programa\Lame for Audacity", seleccioni "lame_enc.dll" i faci clic a obrir i d'acord.

          Val la pena mirar també l'entrada de l'Audacity al bloc de Gestió de la Informació i TIC.

          Aquí us penjo l'arxiu mp3 (després de trobar un vídeo que m'ha donat la pista de com fer-ho) resultant d'una prova de poema i una prova de cançó que vaig combinar per experimentar amb el programa. Gravar el poema em va anar molt bé per la recitació de l'assignatura de COED, per anar memoritzant i per veure coses que clarament fallaven en la recitació, com un excés d'afectació, que se senti massa la respiració o no fer les pauses en moments clau:

          Poema i cançó

          Ja veureu en un altre post el recitatiu definitiu. Només veu, més natural, però amb uns nervis que no acaben de donar-me el control.

          diumenge, 19 de setembre del 2010

          WEB 2.0. UNA MICA D'HISTÒRIA.

          L'any 1995 comença a existir la WWW (World Wide Web: teranyina mundial). Era un web on poquíssimes persones publicaven i també poques eren les que llegien.

          Així va ser fins l'any 2005, en què van aparèixer una sèrie d'eines (tipus fotolog -http://www.fotolog.com/-) que feien molt fàcil publicar a la xarxa. A partir d'aquell moment tothom pot crear continguts i tothom els llegeix.

          Això és la web 2.0: és l'entorn al voltant del qual tothom pot produir a més de consumir. En aquest vídeo de Youtube del 2007 se'ns explica aquesta revolució enfocant-la cap a la revolució publicitària, però transmet una idea clara sobre el tema general:


          Crear un bloc és realment molt fàcil tant amb Blogger de Google com amb Wordpress. Amb aquesta eina, qualsevol persona que té alguna cosa a compartir, ho pot fer immediatament. Els grups de gent que comparteixen interessos s'auto-alimenten, el coneixement deixa de ser exclusivitat de determinats sectors. Accedir a consultes sobre temes legals o de gestió empresarial demanava, abans de la web 2.0, la cerca d'un professional de confiança; ara la resposta es pot trobar a Internet, amb l'accés als articles que hi fan referència, amb pros i contres i contrastos amb d'altres articles, indicació dels possibles problemes d'interpretació... Deixes de dependre del bon criteri de la persona en qui havies de dipositar la confiança cega, perquè hi tens un bon nombre de professionals i de persones que ja hi han passat per circumstàncies semblants, al teu servei i al de tothom que hi té interès.

          Això, en el camp de l'educació, ha ajudat a incrementar el diàleg en fòrums i debats entre mestres que en els seus blocs publiquen noves experiències que funcionen... i que ens transmeten la seva experiència en el canvi de direcció que estem vivint en l'era de la informació i les noves tecnologies.

          Adjunto, a tall d'exemple, la presentació que la mestra Anna Pérez va utilitzar, en la seva conferència aquí a Blanquerna, sobre web 2.0 i blocs. És una presentació feta amb slideshare, amb algunes diapositives massa denses de text per ser un suport de l'oral, però que per a la informació resum que ens interessa deixar aquí ja ens va bé. Per veure el funcionament dels blocs de la seva escola sí que val la pena veure el vídeo de la conferència. De fet és molt interessant sentir com va començar el seu bloc i com va anar guanyant sentit en direccions inesperades per ella.
          Blocseducacio_Blanquerna
          View more presentations from annaravalnet.


          Al bloc de l'assignatura, trobareu informació sobre wikis, una eina col·laborativa també molt important que hi trobareu comentada i comparada amb els blocs. 
          Una última cosa sobre blocs: Hi ha una pàgina web molt interessant: Ayuda para blogs que dóna informació útil per anar millorant els nostres blocs. La llàstima és que l'autor ja no pot fer publicacions amb regularitat.

          dijous, 16 de setembre del 2010

          DOCUMENTS DE GOOGLE

          Documents de Google ens permet la creació de documents, fulls de càlcul (amb recollida de dades a través de formularis), dibuixos i presentacions,... en línia: es guarden com a cloud computing a la xarxa i, des de qualsevol ordinador, hi pots accedir sempre que vulguis amb el teu identificador personal.

          També permet la publicació d'aquests arxius a la xarxa, perquè tothom hi pugui accedir (comparteix / publica al web), o bé compartir-los amb determinades persones, per treballar en grup (comparteix / configuració d'ús compartit). En relació amb el treball compartit, conté una opció: historial de revisions (dins de la pestanya fitxer) que et permet revisar tots els canvis, tornar a una versió antiga... També et permet afegir comentaris (insereix / comentari) per discutir el contingut, i, si els components del grup es connecten alhora, la comunicació per xat.

          Al bloc de Gestió de la Informació i TIC, tenim un post sobre el treball col·laboratiu i el suport TIC i una sèrie de recursos molt interessants: un monogràfic de la revista UOC Papers sobre treball en equip, informació i ajuda sobre els Documents de google i un vídeo molt amè sobre els avantatges del treball col·laboratiu amb aquesta eina respecte la complicació del traspàs d'informació que representa treballar amb Office i correus electrònics. En un altre post sobre els Documents de Google hi ha una presentació feta precisament amb aquesta eina on explica el seu funcionament i avantatges.

          Documents de Google, amb una interfície propera a l'Office, cosa que facilita la capacitat de transferència (capacitat d'aplicar coneixements d'un programa a un altre), et permet també guardar còpia dels documents (baixa com a) en word, pdf o txt, si fos necessari. Conté a més una eina de traducció automàtica que pot ser útil per a tenir una idea aproximada del contingut de documents que ens arribin en una llengua que no dominem.

          Enllaç a document de Google publicat.

          Document de google inserit al blog:



          Sincerament, aquesta carrera em feia patir pel temps que demanava el treball col·laboratiu (perquè al quedar presencialment per fer un treball, vulguis que no, molt de temps se'n va en relació social), però poder treballar col·laborativament a través de la xarxa ens ha permès anar al gra. Dóna una flexibilitat molt gran perquè es pot fer de manera asincrònica i sense el perill que mentrestant un altre estigui modificant el mateix. Si es reparteix la feina entre els col·laboradors, en tot moment el que es va fent està a la vista dels altres i tothom té la visió de conjunt. Parles amb el grup de coses concretes amb textos o enllaços que pots mostrar i comentar... A nosaltres els problemes ens han sorgit quan hem mirat de funcionar sincrònicament fent servir el xat i depenent de la resposta de l'altre, perquè potser l'altre té el document obert però està treballant en una altra aplicació i aquest xat no l'avisa de la comunicació... Però penso que la manera de treballar a distància ha de tendir bàsicament a aquesta asincronia per ser més eficient.

          dimecres, 15 de setembre del 2010

          CAMINS TIC

          Els programes informàtics estan pensats per tal que l'usuari pugui utilitzar-los d'una manera intuitiva. Tothom es veu capaç de fer servir un programa d'edició de textos i obtenir-ne un resultat acceptable (si es mira imprès).

          Ara bé, el com ha arribat a aquell resultat és millor no preguntar-ho: ens hem enfadat amb la màquina perquè no ens feia cas, hem canviat idees de composició perquè no ni havia manera..., hem deixat de respirar perquè no se'ns mogués res quan hem aconseguit quadrar les coses...

          Per això quan, de tant en tant, algú et fa descobrir una drecera plena d'avantatges, sents que ja estàs més a prop de dominar aquesta selva que amaga els depurats camins TIC. Cal aprendre a treballar de la manera més eficient possible, automatitzant el que es pugui, preseleccionant les fonts abans d'iniciar les cerques...

          Ara ja sabem fer un índex d'una manera digna i sobretot pràctica. Però, per acabar de fer-ho bé, ens caldrà tenir tot el document (portada, índex i contingut) en un sol arxiu i poder numerar les pàgines des de la tercera, excloent-ne la portada i l'índex. Per fer-ho, haurem de dividir el document en dues seccions. Amb Word d'Office 2007, tenint el cursor en el punt de tall del document, aniríem a:
          diseño de página - saltos - salto de sección (página siguiente)
          Un cop dividit, a la segona secció marquem el peu de pàgina, el desvinculem de la secció anterior (clicant vincular a la anterior perquè per defecte hi està vinculat), indiquem número de página - final página  i triem format. Ja tenim el document numerat de la pàgina 3 en endavant.

          Dóna gust poder tenir la informació guardada i endreçada en un sol document, l'índex del qual et permet l'accés directe (perquè funciona com un hipervincle) a la part del treball que t'interessi mirar en un moment donat. D'altra banda, tot el que sigui automatització de la feina més mecànica d'un treball ajuda a centrar l'atenció en la part important.