Aquestes exposicions orals en parella, d'uns 8 minuts de durada, amb suport TIC, ens han demanat posar en joc tot el que hem après aquest quadrimestre en aquest Mòdul 1: estructurar un discurs sobre un tema lliure molt concret perquè teníem la limitació del temps, amb un suport Prezi al darrera que no ens havia de fer perdre temps ni eclipsar-nos, sinó que havia de captar l'atenció de la gent a través d'imatges o textos sintètics, a través de vídeos o àudios interaccionant amb nosaltres, que havia de clarificar idees a través de Cmaps o mostrar resultats gràfics de recollides de dades fetes amb els formularis de Google Docs.
La tria de parella i territori va ser sobtada, però, L'Alba i jo, de seguida ens vam il·lusionar per un tema, la por. Després d'una pluja d'idees, que van quedar anotades en un primer Prezi, vam decidir parlar de LA POR A TRAVÉS DELS CONTES i vam apuntar les primeres idees.
A mida que anàvem definint les idees del discurs, anaven venint exemples i contes molt adequats a idees que volíem transmetre, però que vam acabar excloent per la limitació de temps. S'anava modificant la introducció, vam haver de canviar el conte final perquè era massa llarg i, amb el canvi, en vam trobar un de més bo! Vam eliminar alguna idea que vèiem poc clara.... Assajant, vam definir el traspàs a l'altra a través d'una pregunta, que convertia l'exposició en una mena de diàleg que ens donava ales... Vam haver de reduir la informació de les gràfiques de les enquestes a mínims per no excedir-nos massa i vam assajar molt per guanyar seguretat i reduir el temps de dubte... comptant que els nervis ens ho posarien més difícil... Abans de començar vam desfer nusos, vam fer tres respiracions profundes amb els ulls tancats..., i vosaltres us vau convertir en un públic molt agraït. Gràcies.
Aquest és el nostre Prezi definitiu. M'hauria agradat afegir un àudio, però l'havia de muntar i el temps corre!
Enllaço amb el resultat final del nostre document google de treball, que permet veure l'historial de revisions, que és part de la feina preparatòria en comú. L'altra part era la que anava evolucionant al Prezi, de la qual no ens queda la història del procés. Llàstima.
Un dels contes que em va saber greu no ensenyar és L'elefant encadenat: una paràbola tradicional explicada per Jorge Bucay i il·lustrada per Gusti, que parla d'aquelles pors infantils no superades, tot i que ja no tenen sentit perquè hem canviat. Volia muntar un vídeo amb la narració i les imatges, però... de moment, aquí teniu l'àudio:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris digital. Mostrar tots els missatges
dimarts, 14 de desembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ DIGITAL
Aquí us deixo les notes de l'entrevista a Guillermo Orozco que vam veure l'últim dia teòric de Gran Grup a COED:
Tot text té una intencionalitat i el digital té moltes subtileses que se'ns escapen. Hem de prendre consciència d'aquestes subtileses. Per exemple, en època de campanya, com es transmet el missatge electoral: VOTEU-ME? És interessant mirar els canals pro-partits.
Els anuncis tenen molta substància. Golf:
Seguretat, confiança... Grans valors humans.
Galerias Preciados: L'anunci que vam passar a classe era a una escola. El moment de sortir els nens de classe, d'un lloc fosc amb una llum que va augmentant a mida que s'apropen a la porta de sortida. Els nens fan malifetes, són indisciplinats, però amb la llum càlida, la música de vals, la càmara lenta que es centra en el detall, augmentant-hi la magnificiència de tot plegat,... tot s'enalteix i glorifica. En la mateix línia, la càmara grava des d'abaix, exaltant les figures dels nens...
Galeries desperta passions que passen per sobre del més important. Les dones que compren a Galeries són molt estimades, de bon estatus, eficients, amb bon gust, amb classe... la llum, els tons gris perla i marró càlid, la pulidesa i l'ordre que es transmet a la llar, en l'elegància dels homes...
Audiència
La imatge té un codi universal. Però hi ha diferents maneres de mirar. Hi ha intencions que no veiem a simple vista: moviments de càmara, angles de visió (mostrar la gent d'una manifestació, captada des de sota o des de sobre, transmet una realitat diferent, per subtil que sigui la distància). Hem d'entendre que tot són punts de vista diferents que demanen entrenar la mirada, entendre com s'està representant l'escena. No és la realitat, sinó la tria de qui grava: el que aquella persona vol mostrar. Cal saber-ho per posar distància i ser crític.
Educació en mitjans.
Calen diferents actors per aconseguir aquesta educació: la família, l'escola, els mitjans de comunicació. Els protagonistes són l'escola i la família, perquè són els que tenen el poder sobre el que veuen nens i adolescents. Són dos institucions socials amb la responsabilitat d'educar. El que fem o deixem de fer incideix en aquesta interacció amb les pantalles. El que fem a casa, influirà. L'escola ha de saber què li interessa de la tecnologia i ha de saber interaccionar amb la família. El mitjans de comunicació també estan educant, és l'efecte que estan tenint en l'audiència, per molt que ho neguin. Són útils, experiments de preses falses o processos de producció il·lustratius per tal de demostrar o insistir en la representació.
Contribució en processos d'innovació educativa a través de l'educació en mitjans.
Vídeo a l'aula i altres tecnologies... Cal també la perspectiva pedagògica, que és bàsica. Tot el que ve en imatge és un complement a la paraula, no se li reconeix valor en ell mateix. Tot el que és virtual és de segona mà. Falta la consciència que es tracta d'una nova epistemologia. No és només l'instrument, sinó la reflexió epistemològica i pedagògica. Permet crear coneixement d'una manera diferent.
Integració en l'educació tan tradicional.
Cal desenvolupar una alfabetització visual, digital,... que permeti treure el màxim profit d'aquests mitjans. L'autodidactisme mai no és suficient. Calen experts en el tema. Les noves generacions estan més obertes, millor dispostes, però s'han d'educar. Cal tenir clares les competències a desenvolupar. L'educació audiovisual ha entrat de puntetes. Què ha de passar? Hi hem de creure i ho hem de portar a l'aula.
Tot text té una intencionalitat i el digital té moltes subtileses que se'ns escapen. Hem de prendre consciència d'aquestes subtileses. Per exemple, en època de campanya, com es transmet el missatge electoral: VOTEU-ME? És interessant mirar els canals pro-partits.
Els anuncis tenen molta substància. Golf:
Seguretat, confiança... Grans valors humans.
Galerias Preciados: L'anunci que vam passar a classe era a una escola. El moment de sortir els nens de classe, d'un lloc fosc amb una llum que va augmentant a mida que s'apropen a la porta de sortida. Els nens fan malifetes, són indisciplinats, però amb la llum càlida, la música de vals, la càmara lenta que es centra en el detall, augmentant-hi la magnificiència de tot plegat,... tot s'enalteix i glorifica. En la mateix línia, la càmara grava des d'abaix, exaltant les figures dels nens...
L'anunci que tenim a continuació és un altre anunci de Galeries, que també he trobat molt bo:
Galeries desperta passions que passen per sobre del més important. Les dones que compren a Galeries són molt estimades, de bon estatus, eficients, amb bon gust, amb classe... la llum, els tons gris perla i marró càlid, la pulidesa i l'ordre que es transmet a la llar, en l'elegància dels homes...
I de Seat Altea, en record de l'anunci del monstre, però per mostrar-ne un altre d'autoemocion:
Que juga amb referències simbòliques: el cotxe com a arca de Noé amb els animals de dos en dos i la pluja. Una pluja que desapareix de sobte per donar pas a un dia assoleiat quan apareix la família, i els pares comprensius i amorosos...
Sobre la publicitat de Nadal i la seva evolució amb la societat, hi ha un vídeo a un post del bloc de l'Edu3.cat que recull una mostra històrica que ens parla dels valors, ideologies, tipus de societat econòmica,... de cada moment.
Al bloc de GITIC trobem un post sobre el llenguatge audiovisual que és interessant i que ens deriva, a través d'enllaços, a un aprofundiment en el tema.
Sobre la publicitat de Nadal i la seva evolució amb la societat, hi ha un vídeo a un post del bloc de l'Edu3.cat que recull una mostra històrica que ens parla dels valors, ideologies, tipus de societat econòmica,... de cada moment.
Al bloc de GITIC trobem un post sobre el llenguatge audiovisual que és interessant i que ens deriva, a través d'enllaços, a un aprofundiment en el tema.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
LA DESCRIPCIÓ I TU
Descriure és observar, escoltar, olorar i sentir el gust i el tacte de la cosa que volem mostrar. Demana estar atents al món que ens envolta amb els cinc sentits, sense descartar-ne cap, per tal d'arribar plenament a l'objecte triat.
Mentre estem recollint aquesta informació, sense ni adonar-nos-en, ja l'anem fent nostra: anem deduint, relacionant, interpretant,...
I és només llavors, a partir d'aquella captació nostra de la realitat de l'objecte, que som capaços de parlar-ne des d'angles diferents, amb una riquesa de contingut derivada d'una visió personal que tindrà ressonància en qui ens escolti.
Quan dic parlar, ho dic donant-li el sentit ampli d'expressió, incloent-hi els diferents canals i gèneres: tant el de l'orador, com el de l'escriptor narratiu, com el de l'assagista, com el del poeta o el cantant, com el del fotògraf o el pintor,... En funció de la situació de comunicació i de la intenció, el to de la descripció serà més subjectiu (descripció artística) o més objectiu (descripció científica).
Una descripció acadèmica demana una estructura ordenada, claredat i concisió. Per aconseguir-ho podem comptar amb tres procediments ordenats: l'establiment del tema, en què es presenta l'objecte com un tot; la caracterització, en què es distingeixen les característiques de les parts, i la relació amb el món exterior, a través de similituds, oposicions, situació en l'espai i el temps...
Un cop ideats els punts de vista i definit l'esquema estructural de la descripció, és bàsica la tria dels termes més suggerents i/o adequats i precisos, segons el tipus de descripció. I, novament, quan parlo de termes, ho faig en un sentit ampli: podem descriure també a través d'una fotografia. En aquest cas els "termes" són visuals i, per tant, tot el que es mostra a la fotografia ha de tenir una intenció descriptiva clara. Clara per al fotògraf i clara per a l'espectador, si no és així la seva funció descriptiva és ineficaç.
Descripció digital
 | ||
| L'Alba, al temps de lleure de Blanquerna |
DESCRIPCIÓ. Qui ets tu?
Descripció escrita
Aquell primer dia a Blanquerna va ser ella qui va trencar el gel de la manera més natural, com qui parla amb algú que coneix de fa temps. Quan va arribar a mi, l'Alba ja era el centre d'atenció d'un grup de noies que havia trobat camí de la Facultat. I, en poc temps, Sant Pere de Riudebitlles havia deixat de ser un poble qualsevol per convertir-se en el poble de l'Alba Cornellà.
L'Alba no és prima, no és cantelluda ni feble. El seu cos és sòlid, de formes arrodonides i ben posat a terra. Té un caminar d'espatlla enrera, cap enlaire i pas segur, potser lligat a la seva poca alçada, la qual també és causa d'un dels seus posats habituals: el cos relaxat, el cap una mica aixecat i la mirada atenta al seu interlocutor, mentre somriu amb la boca i els ulls.
Els seus ulls, castanys com els cabells, li estalvien moltes paraules, perquè també és cert que l'Alba és molt crítica. És una persona responsable, ordenada, previsora i puntual i té poca paciència amb altres maneres de fer.
Aquests ulls no són un element expressiu aïllat. L'Alba és una narradora excel·lent: quan explica una història tot el cos es posa en moviment sota la direcció de la veu. Amb la seva entonació i el seu català viu de Sant Pere, capta qui l'escolta. Quan comença la narració, l'Alba mira el que diu i ja no ens veu.
L'Alba no és prima, no és cantelluda ni feble. El seu cos és sòlid, de formes arrodonides i ben posat a terra. Té un caminar d'espatlla enrera, cap enlaire i pas segur, potser lligat a la seva poca alçada, la qual també és causa d'un dels seus posats habituals: el cos relaxat, el cap una mica aixecat i la mirada atenta al seu interlocutor, mentre somriu amb la boca i els ulls.
Els seus ulls, castanys com els cabells, li estalvien moltes paraules, perquè també és cert que l'Alba és molt crítica. És una persona responsable, ordenada, previsora i puntual i té poca paciència amb altres maneres de fer.
Aquests ulls no són un element expressiu aïllat. L'Alba és una narradora excel·lent: quan explica una història tot el cos es posa en moviment sota la direcció de la veu. Amb la seva entonació i el seu català viu de Sant Pere, capta qui l'escolta. Quan comença la narració, l'Alba mira el que diu i ja no ens veu.
L'exposició fotogràfica "Qui ets tu?" ens ha permès de prendre consciència que el canal visual té també el seu codi objectiu de comunicació. Anoto tres punts bàsics:
- La importància del que destaca a primer cop d'ull, a través d'un primer pla, d'una il·luminació especial, de la posició del cos, d'un punt de vista que provoca una determinada deformació...
- El pes dels elements del fons per les seves connotacions significatives i en funció de la importància que se'ls hi atorga a la fotografia. La seva irellevància demana enfosquir-lo en un joc de clarobscurs, desenfocar-lo.
- La importància d'utilitzar els signes o símbols amb el significat acceptat per tothom. No es bo, pretendre trobar sentits interns propis en funció del que suggereixen determinades formes. Dos exemples: a) una senyera és un símbol catalanista, no es pot fer servir com un "element de color", i b) un cediu el pas no es pot interpretar com una fletxa.
divendres, 15 d’octubre del 2010
PARLAR I ESCRIURE
Ja hem comentat que el text tindrà unes característiques pròpies segons sigui la situació comunicativa en què es produeix. Quines són aquestes característiques en el text escrit per oposició a l'exposició oral? Partim d'un esquema lineal amb dues situacions extremes: la conversa (oral pur) a un extrem i la carta o l'article d'opinió a l'extrem oposat (escrit pur).
Amb la informació extreta del capítol Què és el codi escrit?, del llibre de CASSANY, D. Descriure escriure. Barcelona: ed. Empúries, 1987, hem muntat aquest mapa conceptual:
En conclusió, un escriptor ha de tenir en compte:
A l'esquema lineal de comunicació oral i escrita que hem comentat al començament d'aquest post, a més de les situacions intermitges ja reflectides al mapa conceptual (entrevistes, debats,...), hi hem d'afegir el canal digital: els blocs, els correus electrònics,... marquen un format diferent, de llenguatge escrit més informal els segons i d'estructura oberta els primers. Hem de donar igual o més importància a totes aquestes situacions de llengua oral formal.
Quan el delegat ha de comunicar una informació al grup ho ha de fer amb una precisió de lèxic, el context és formal, com el d'un article d'opinió. En el cercle de LLENGUA ORAL FORMAL el canal és auditiu, però la comunicació té les característiques del codi escrit.
Fer una exposició en públic demanarà, per tant, una bona preparació del discurs de manera adequada, coherent i cohesionada, que garanteixi una precisió en el contingut. No podem deixar-la com a cosa improvisada, com si fos una conversa entre amics. Trobo difícil, però, quan el temps de l'exposició és molt limitat, no convertir les idees en frases concretes que s'acaben en certa manera memoritzant, perquè un cop has trobat la manera més efectiva de dir les coses, és difícil renunciar-hi.
Suposo que la preparació ha de ser similar a la d'un debat: una preparació d'arguments i contra-arguments, que en principi poden tenir un ordre, però que alhora han de ser flexibles, per poder adaptar-se a les intervencions.
Amb la informació extreta del capítol Què és el codi escrit?, del llibre de CASSANY, D. Descriure escriure. Barcelona: ed. Empúries, 1987, hem muntat aquest mapa conceptual:
En conclusió, un escriptor ha de tenir en compte:- Adequació, tant de varietat com de registre, apropiats a cada situació.
- Coherència, sabent escollir la informació pertinent i més rellevant i estructurar-la.
- Cohesió, connectant les frases del text de manera que no es pugui moure res sense afectar el conjunt.
- Correcció gramatical, sabent les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques per fer frases correctament.
- Disposició en l'espai. És important tenir en compte com s'ha de presentar un escrit.
- Els codis oral i escrit presenten diferències textuals i contextuals.
- L'escrit és un codi independent de l'oral, amb estructures compartides, però funcions diferents i complementàries.
- Entre els escrits tenim els escrits per ser llegits i els escrits per ser dits i cadascun té els seus propis recursos lingüístics i estratègies comunicatives.
A l'esquema lineal de comunicació oral i escrita que hem comentat al començament d'aquest post, a més de les situacions intermitges ja reflectides al mapa conceptual (entrevistes, debats,...), hi hem d'afegir el canal digital: els blocs, els correus electrònics,... marquen un format diferent, de llenguatge escrit més informal els segons i d'estructura oberta els primers. Hem de donar igual o més importància a totes aquestes situacions de llengua oral formal.
Quan el delegat ha de comunicar una informació al grup ho ha de fer amb una precisió de lèxic, el context és formal, com el d'un article d'opinió. En el cercle de LLENGUA ORAL FORMAL el canal és auditiu, però la comunicació té les característiques del codi escrit.
Fer una exposició en públic demanarà, per tant, una bona preparació del discurs de manera adequada, coherent i cohesionada, que garanteixi una precisió en el contingut. No podem deixar-la com a cosa improvisada, com si fos una conversa entre amics. Trobo difícil, però, quan el temps de l'exposició és molt limitat, no convertir les idees en frases concretes que s'acaben en certa manera memoritzant, perquè un cop has trobat la manera més efectiva de dir les coses, és difícil renunciar-hi.
Suposo que la preparació ha de ser similar a la d'un debat: una preparació d'arguments i contra-arguments, que en principi poden tenir un ordre, però que alhora han de ser flexibles, per poder adaptar-se a les intervencions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)