PARLAR I ESCRIURE

Ja hem comentat que el text tindrà unes característiques pròpies segons sigui la situació comunicativa en què es produeix. Quines són aquestes característiques en el text escrit per oposició a l'exposició oral? Partim d'un esquema lineal amb dues situacions extremes: la conversa (oral pur) a un extrem i la carta o l'article d'opinió a l'extrem oposat (escrit pur).

Amb la informació extreta del capítol Què és el codi escrit?, del llibre de CASSANY, D. Descriure escriure. Barcelona: ed. Empúries, 1987, hem muntat aquest mapa conceptual:

En conclusió, un escriptor ha de tenir en compte:

• Adequació, tant de varietat com de registre, apropiats a cada situació.
• Coherència, sabent escollir la informació pertinent i més rellevant i estructurar-la.
• Cohesió, connectant les frases del text de manera que no es pugui moure res sense afectar el conjunt.
• Correcció gramatical, sabent les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques per fer frases correctament.
• Disposició en l'espai. És important tenir en compte com s'ha de presentar un escrit.
• Els codis oral i escrit presenten diferències textuals i contextuals.
• L'escrit és un codi independent de l'oral, amb estructures compartides, però funcions diferents i complementàries.
• Entre els escrits tenim els escrits per ser llegits i els escrits per ser dits i cadascun té els seus propis recursos lingüístics i estratègies comunicatives.

En general comuniquem seguint unes regles marcades pel grup social. El coneixement d'aquestes regles ens farà més o menys eficaços. Cal analitzar els paràmetres de text i context. Quan mirem l'adequació, hem de mirar quin és el context i adequar el temps, la durada, els registres i les varietats dialectals.

A l'esquema lineal de comunicació oral i escrita que hem comentat al començament d'aquest post, a més de les situacions intermitges ja reflectides al mapa conceptual (entrevistes, debats,...), hi hem d'afegir el canal digital: els blocs, els correus electrònics,... marquen un format diferent, de llenguatge escrit més informal els segons i d'estructura oberta els primers. Hem de donar igual o més importància a totes aquestes situacions de llengua oral formal.



Quan el delegat ha de comunicar una informació al grup ho ha de fer amb una precisió de lèxic, el context és formal, com el d'un article d'opinió. En el cercle de LLENGUA ORAL FORMAL el canal és auditiu, però la comunicació té les característiques del codi escrit.

Fer una exposició en públic demanarà, per tant, una bona preparació del discurs de manera adequada, coherent i cohesionada, que garanteixi una precisió en el contingut. No podem deixar-la com a cosa improvisada, com si fos una conversa entre amics. Trobo difícil, però, quan el temps de l'exposició és molt limitat, no convertir les idees en frases concretes que s'acaben en certa manera memoritzant, perquè un cop has trobat la manera més efectiva de dir les coses, és difícil renunciar-hi.

Suposo que la preparació ha de ser similar a la d'un debat: una preparació d'arguments i contra-arguments, que en principi poden tenir un ordre, però que alhora han de ser flexibles, per poder adaptar-se a les intervencions.