El vídeo pot ser una eina molt útil en educació, tant per captar l'atenció com per mostrar les idees d'una manera concreta i clara, com per aprofundir en determinats temes... Però s'ha de saber utilitzar de la manera més adequada en cada moment.
Un exemple claríssim d'això, el tenim si comparem el vídeo que us vaig penjar l'altre dia de Ken Robinson al post de Competència Comunicativa, amb el vídeo, també de Ken Robinson, que us pengem a continuació:
Així com el vídeo de l'altre post era clarament adequat per ser vist en grup a classe, aquest no. En aquest vídeo hi ha un bombardeig d'idees en un discurs paral·lel visual i oral. Aquest tipus de vídeo necessita una visió individualitzada: cadascú l'ha de veure al seu ritme, a casa, aturant-lo quan sigui necessari i fent anotacions, prenent apunts. Els vídeos educatius demanen aquest canvi d'actitud, passar de receptor passiu a actiu, davant la informació audiovisual.
En una exposició oral en què es fa servir el vídeo com a suport, cal reduir el ritme de les idees per tal que puguin ser assimilades en aquell moment, al ritme que marca l'audiovisual. Complementar el que s'exposa amb dibuixos és molt eficaç, sempre que es controli el ritme de complementarietat.
El vídeo que hem penjat aquí està traduït al català a través de Dotsub. Aprofito aquest tema per derivar-vos al nostre bloc col·laboratiu sobre el Vídeo a la Xarxa, entrada de Dotsub.
I si el que us interessa és crear els vostres vídeos a partir de fragments de vídeos de Youtube, al bloc de GITIC se'ns explica com descarregar-los i convertir-los a un format adequat per compondre el vídeo final amb el Movie Maker.
dijous, 4 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
ADRECES D'INTERÉS EN XARXA: DELICIOUS i NOTEBOOK de Google
Tots tenim les nostres adreces favorites al nostre navegador, però què passa quan entrem a Internet des d'un altre ordinador? Aquí tenim dues eines que ens permetran tenir aquestes adreces que ens interessen al cloud computing i, per tant, tenir-les sempre a mà.
El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.
Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.
Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.
Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.
Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:
i que cada membre es subscrigui a aquesta etiqueta, de manera que fàcilment tots els membres del grup accedeixen a les pàgines que es van seleccionant i queda clarament definida i seleccionada la webgrafia utilitzada en el treball. Així és com hem fet un treball col·laboratiu a la UOC sobre Suport psicològic de malaltes amb càncer de mama.
Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.
Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.
El Bloc de notes de Google ens permet tenir un espai personal on guardar-nos aquestes adreces, classificades en carpetes i seccions (que serien les subcarpetes) que nosaltres podem anar creant. Aprofito aquest punt per indicar que un cop creades les carpetes (que són els notebooks) i les seccions, les podrem canviar de nom quan vulguem només clickant-hi al damunt del nom, a la pàgina principal, quan les tenim obertes. A més de la classificació en notebooks i seccions, a les adreces hi podem afegir etiquetes útils per cercar per temes.
Al bloc de l'assignatura està molt detallat el procés a seguir per incorporar la Icona del Bloc de notes al nostre navegador i començar a utilitzar-lo. A totes les adreces que afegim al Google Notebook hi podem incorporar comentaris, o fragments o imatges de la pàgina que ens puguin ser útils per recordar el que ens interessa. Al bloc també veiem que cada notebook es pot compartir i fer públic a través de la configuació d'ús compartit. Podem tenir, per tant, notebooks privats, públics o compartits.
Però les eines per compartir adreces per excelència són els marcadors socials i Delicious n'és un bon exemple. En aquest tipus d'eina també enregistrem les adreces que ens interessen, però, per definició, les compartim amb tothom. Per tant, ens pot ser molt útil també com a cercador. A través de les etiquetes que s'hi han d'incloure quan s'enregistra una pàgina, es deixa constància dels temes de cerca pels quals aquella pàgina pot ser interessant. En els resultats de cerca, ens surten totes les pàgines etiquetades amb la paraula clau que hem cercat i hi podem veure el nombre de persones que han marcat cada pàgina, la qual cosa ens dóna pistes sobre seu interès. Des d'una primera cerca, simplement pitjant una de les etiquetes de les pàgines obtingudes, podem entrar en una nova cerca de temes relacionats.
Amb Delicious, com amb Google Notebook, guardem les nostres pàgines favorites al cloud computing, les etiquetem i escrivim comentaris, però aquests han de ser clars i útils per a qualsevol usuari. També ens podem subscriure a determinats temes i tenir així accés directe a les noves pàgines que es vagin afegint amb aquella etiqueta. Per poder fer tot això cal que ens enregistrem amb nom d'usuari i contrasenya. Us remeto a les explicacions del bloc de GITIC sobre el tema, tot i que alguna cosa ha canviat una mica com el fet que l'enregistrament actualment va lligat a l'adreça de correu de Yahoo.
Aquí teniu, per qui pugui interessar, els meus Bookmarks a Delicious. Aprofito, perquè ho he comprovat personalment, per comentar la seva utilitat per fer un treball amb un grup de gent determinat, col·laborant en la cerca de les fonts d'informació a través del seu marcatge amb Delicious. El secret perquè tots els membres del grup hi tinguin accés a les pàgines seleccionades pel treball està en definir una etiqueta amb un nom molt concret i exclusiu per al grup, com les que veieu en els meus etiquetatges, de ctic_psicologia6_1011 o equilibri_ctic6:
Una altra manera de treballar en grup amb el Delicious seria simplement creant un compte comú del grup, diferent dels comptes individuals.
Actualització 19.12.2010: Sembla ser que Delicious té els dies comptats, ho veiem en posts on ens recomanen alternatives de marcadors a El Caparazón i a XarxaTIC. Per si les mosques, val la pena canviar.
divendres, 22 d’octubre del 2010
LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: reflexió, transformació i revisió
Tant escriure com parlar és un procés, té un inici i un desenvolupament. El títol d'aquest post és La composició del text, però aquest text es refereix també al discurs, inclou línies i paraules. Planificar i revisar és tan bàsic per parlar com per escriure.
Així doncs, la composició d'un text implica planificar, redactar i revisar. Però aquestes tres passes no se succeeixen de manera lineal. Les tres etapes de composició del text són circulars. L'esquema seria:
Reflexionar
Planificar és reflexionar sobre els objectius i decidir en funció d'aquests quina és l'estratègia. Cal tenir en compte la situació comunicativa:
Redactar és transformar tot això que hem recollit en text, en paraules que es poden transmetre via oral o escrit. Si volem ser el màxim d'eficaços cal donar una estructura al text o discurs: introducció, desenvolupament i conclusió. El paràgraf ens ajuda a muntar aquesta estructura:
El primer i l'últim paràgrafs seran la introducció i la conclusió, i cadascun dels centrals desenvoluparà una idea principal amb les idees secundàries que li vagin associades, per tal d'argumentar i explicar àmpliament la idea principal. Els entorns virtuals afavoreixen un procés de síntesi de la informació que va en detriment d'aquesta argumentació i explicació àmplia de les idees.
Fer servir connectors ens ajuda a ser el màxim d'eficaços per ser entesos. D'aquesta manera, qui llegeix té molt més clar el que direm, la relació entre el que hem dit i el que estem a punt de dir. La puntuació també té una funció organitzativa del text: el punt separa les idees secundàries.
L'estil ha de ser adequat a la situació, clar, concís, variat, ... amb la subjectivitat de les creences o preferències de cadascú.
Revisar
Revisar és examinar i avaluar tant els continguts com la gramàtica. Anoto aquí els punts del Decàleg de la revisió que m'interessa recordar especialment:
Després de llegir el text previ a aquesta classe sobre La composició del text, pensava que seria la primera classe de COED que em costaria de pair. És un tema que penso que ja hauríem de tenir prou dominat, amb la pràctica constant de redactar i fer treballs, o amb les lectures que s'han fet,... No sé. La lectura realment, excepte algun punt, se'm va fer molt pesada. Però, i aquí és on vull destacar els mèrits de l'oradora, la classe em va mantenir ben atrapada fins al final. Les idees eren molt clares, els consells útils i els exemples amens.
En aquest article del País, Rosa Montero ens parla del procés que ella segueix per escriure una novel·la, la seva "composició del text", és maco veure el seu "joc" previ amb les idees, la seva recollida, ordenació i transformacions successives.
Així doncs, la composició d'un text implica planificar, redactar i revisar. Però aquestes tres passes no se succeeixen de manera lineal. Les tres etapes de composició del text són circulars. L'esquema seria:
Reflexionar
Planificar és reflexionar sobre els objectius i decidir en funció d'aquests quina és l'estratègia. Cal tenir en compte la situació comunicativa:
- A qui va dirigit.
- Tema (què): visió general, global, del que es diu (s'ha de poder dir amb un màxim dues línies).
- Objectius (per a què), per plantejar el tipus de text.
- Com: estructura, forma.
- Recollir informació:
- pluja d'idees (sense censura: tot el que ve al cap s'ha d'apuntar)
- documentació: recerca sobre el nostre tema en tots els documents que existeixen.
- les 6W (what, who, where, why, when, how)
- apunts (treball de camp)
- Seleccionar i ordenar:
- fent grups d'idees
- a través de mapes conceptuals, amb els quals ja s'estableix l'estructura, les relacions causa-efecte,...
Redactar és transformar tot això que hem recollit en text, en paraules que es poden transmetre via oral o escrit. Si volem ser el màxim d'eficaços cal donar una estructura al text o discurs: introducció, desenvolupament i conclusió. El paràgraf ens ajuda a muntar aquesta estructura:
El primer i l'últim paràgrafs seran la introducció i la conclusió, i cadascun dels centrals desenvoluparà una idea principal amb les idees secundàries que li vagin associades, per tal d'argumentar i explicar àmpliament la idea principal. Els entorns virtuals afavoreixen un procés de síntesi de la informació que va en detriment d'aquesta argumentació i explicació àmplia de les idees.
Fer servir connectors ens ajuda a ser el màxim d'eficaços per ser entesos. D'aquesta manera, qui llegeix té molt més clar el que direm, la relació entre el que hem dit i el que estem a punt de dir. La puntuació també té una funció organitzativa del text: el punt separa les idees secundàries.
L'estil ha de ser adequat a la situació, clar, concís, variat, ... amb la subjectivitat de les creences o preferències de cadascú.
Revisar
Revisar és examinar i avaluar tant els continguts com la gramàtica. Anoto aquí els punts del Decàleg de la revisió que m'interessa recordar especialment:
- Reviseu sempre el text abans de donar-lo per bo, encara que estigueu molt satisfets de com us ha quedat i estigueu convençuts que no hi tocareu absolutament res.
- Partiu de la base que res és intocable.
- Reviseu globalment el text per fer-lo més clar.
- Reviseu a fons el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
- Si cal, reelaboreu sense por el text des dels fonaments.
Després de llegir el text previ a aquesta classe sobre La composició del text, pensava que seria la primera classe de COED que em costaria de pair. És un tema que penso que ja hauríem de tenir prou dominat, amb la pràctica constant de redactar i fer treballs, o amb les lectures que s'han fet,... No sé. La lectura realment, excepte algun punt, se'm va fer molt pesada. Però, i aquí és on vull destacar els mèrits de l'oradora, la classe em va mantenir ben atrapada fins al final. Les idees eren molt clares, els consells útils i els exemples amens.
En aquest article del País, Rosa Montero ens parla del procés que ella segueix per escriure una novel·la, la seva "composició del text", és maco veure el seu "joc" previ amb les idees, la seva recollida, ordenació i transformacions successives.
dijous, 21 d’octubre del 2010
MAPES CONCEPTUALS: CMAP TOOLS
Cmap Tools és una aplicació de creació de mapes conceptuals. En un mapa conceptual, els temes s'estructuren jeràrquicament, units per connectors. Extraient informació de la UOC sobre el tema, tenim que:
En la següent presentació se'ns indica com s'ha de fer un mapa conceptual en general:
Queda clar que fer un mapa conceptual no és el mateix que fer un esquema. Podem trobar informació més detallada i exemples de mapes conceptuals a Wikipedia. Mapa conceptual o a Mapas conceptuales. A continuació tenim una llista d'aplicacions, a més del Cmap Tools, per a l'elaboració de mapes conceptuals gratuïtes a la xarxa:
CmapTools, com hem dit, és una aplicació per fer mapes conceptuals i permet treballar col·laborativament a la xarxa. Els mapes que es creen es poden guardar en local (al meu ordinador) o en els servidors de Cmap Tools, al núvol (Cmaps als llocs). El programa ens l'haurem de baixar i instal·lar al nostre ordinador.
L'obrim i entrem a Cmap en sitios, IHMC Public Cmaps (3), Users (create your own folder) i anem al menú archivo, nueva carpeta i la creem: li donem un nom ("Mapes conceptuals Ana Barrios"), una descripció si volem i afegim les etiquetes útils per qui busqui informació relacionada.
En aquesta carpeta ja podem anar a archivo, nuevo cmap, al qual donarem també nom, descripció i etiquetes, i ja podrem començar a crear els conceptes i connectors del nostre mapa conceptual. Si volem que el programa ens els ordeni automàticament, anem al menú formato i li diem disposición automática, genera una nueva disposición. Si dintre del mapa hi afegim enllaços, tenen sentit al final d'una jerarquia de conceptes, si després s'ha de continuar el que té sentit és que hi constin com a conceptes.
Al quadre d'Estilos podem modificar el color i format dels conceptes i un cop definit un, guardar-lo com a crear estilo amb un nom, que després ens servirà per transformar al mateix estil tots els conceptes que ens interessin.
Finalment el Cmap, anant al menú archivo, el podem guardar a on som: Cmap en sitios (al núvol). O el podem guardar a l'ordinador: Mis Cmaps. El podem exportar com a imatge jpeg, però hem de tenir present que en aquest cas els enllaços no funcionaran i no s'anirà actualitzant a mida que s'ampliï. Així està el mapa conceptual de GITIC ara mateix:
I també podem visualitzar-lo com a pàgina web, opció que no té els inconvenients anteriors i per tant, ho miris quan ho miris, estarà actualitzat, però no es pot incrustar al bloc.
Anar fent un mapa conceptual sobre un text argumentatiu que es va llegint és molt útil per a tenir endreçades les idees principals i secundàries i tenir clara la jerarquia existent. De la mateixa manera que ha de ser útil com a sistema previ d'organització d'un discurs.
- Un mapa conceptual és una manera de presentar la informació en forma gràfica per tal que amb un sol cop de vista es pugui copsar l'estructura cognitiva de la construcció conceptual que conté un discurs. Es tracta més aviat d'una tècnica expositiva i d'aprenentatge que fou creada per Joseph D. Novak, qui la va presentar com una "estratègia" mètode i recurs esquemàtic. Per a la seva elaboració cal tenir presents els següents elements:
1. Selecció de les paraules clau que facin referència als conceptes més significatius.
2. Agrupació, ordenació i distribució segons l'ordre jeràrquic de tal forma que el concepte globalitzat es localitzi a la part superior del gràfic i la resta per sota d'aquest.
3. Unió de les paraules clau mitjançant línies que tenen una paraula d'enllaç. Aquesta serveix per a unir els conceptes i establir el tipus de relació entre ambdós.
- Els mapes conceptuals constitueixen un mètode per mostrar que ha tingut lloc una veritable reorganització cognitiva, perquè indiquen amb relativa precisió el grau de diferenciació dels conceptes que posseeix la persona. Però a més, són un magnífic recurs per a presentar de manera comprensiva i lògica les idees principals d'un discurs argumentat.
En la següent presentació se'ns indica com s'ha de fer un mapa conceptual en general:
Queda clar que fer un mapa conceptual no és el mateix que fer un esquema. Podem trobar informació més detallada i exemples de mapes conceptuals a Wikipedia. Mapa conceptual o a Mapas conceptuales. A continuació tenim una llista d'aplicacions, a més del Cmap Tools, per a l'elaboració de mapes conceptuals gratuïtes a la xarxa:
- Free Mind, en versió Mac, Windows & Linux. La pàgina és en anglès.
- DigidocMap, eina de la UPF - Barcelona, de programari lliure i en línia.
- www.mindmeister.com
- http://www.exploratree.org.uk/
- http://www.gliffy.com/
- http://www.mindomo.com/
- http://www.flowchart.com/Home
CmapTools, com hem dit, és una aplicació per fer mapes conceptuals i permet treballar col·laborativament a la xarxa. Els mapes que es creen es poden guardar en local (al meu ordinador) o en els servidors de Cmap Tools, al núvol (Cmaps als llocs). El programa ens l'haurem de baixar i instal·lar al nostre ordinador.
L'obrim i entrem a Cmap en sitios, IHMC Public Cmaps (3), Users (create your own folder) i anem al menú archivo, nueva carpeta i la creem: li donem un nom ("Mapes conceptuals Ana Barrios"), una descripció si volem i afegim les etiquetes útils per qui busqui informació relacionada.
En aquesta carpeta ja podem anar a archivo, nuevo cmap, al qual donarem també nom, descripció i etiquetes, i ja podrem començar a crear els conceptes i connectors del nostre mapa conceptual. Si volem que el programa ens els ordeni automàticament, anem al menú formato i li diem disposición automática, genera una nueva disposición. Si dintre del mapa hi afegim enllaços, tenen sentit al final d'una jerarquia de conceptes, si després s'ha de continuar el que té sentit és que hi constin com a conceptes.
Al quadre d'Estilos podem modificar el color i format dels conceptes i un cop definit un, guardar-lo com a crear estilo amb un nom, que després ens servirà per transformar al mateix estil tots els conceptes que ens interessin.
Finalment el Cmap, anant al menú archivo, el podem guardar a on som: Cmap en sitios (al núvol). O el podem guardar a l'ordinador: Mis Cmaps. El podem exportar com a imatge jpeg, però hem de tenir present que en aquest cas els enllaços no funcionaran i no s'anirà actualitzant a mida que s'ampliï. Així està el mapa conceptual de GITIC ara mateix:
I també podem visualitzar-lo com a pàgina web, opció que no té els inconvenients anteriors i per tant, ho miris quan ho miris, estarà actualitzat, però no es pot incrustar al bloc.
Anar fent un mapa conceptual sobre un text argumentatiu que es va llegint és molt útil per a tenir endreçades les idees principals i secundàries i tenir clara la jerarquia existent. De la mateixa manera que ha de ser útil com a sistema previ d'organització d'un discurs.
EDICIÓ MULTIMÈDIA (VÍDEO): WINDOWS MOVIE MAKER
Per muntar vídeos utilitzarem un programa de Windows que trobem en tots els PCs: el Windows Movie Maker. Aquest programa és el que ens servirà per retallar o editar vídeos de Youtube que només ens interessin en part. Però també ens permet, a partir d'imatges o collages en jpg (que pesen poc i tenen bona definició), vídeos i música, muntar el nostre vídeo. Com que hi ha petites variacions en funció del sistema operatiu, explico com funciona per a Windows Vista, que és el que tinc a casa:
Un cop tenim els arxius a l'escala de tiempo, ajustarem les relacions entre imatge i vídeo amb la música, dimensionant les llargades (durada) de vídeo i imatges.
Les fotos que es fan dels nens a l'escola: sortides, celebracions, colònies,... que després es passen als pares, si es muntessin així en vídeo amb la música de les cançons que els nens coneixen, en relació amb el tema de les fotos, seria una alegria tant per a pares com per a nens! Però, a part d'aquesta funció "decorativa", poder muntar vídeos amb una sèrie d'imatges encadenades i àudios, en què podem plantejar preguntes i despertar curiositats als nens d'una manera atractiva. Té el seu interès, no?
Precisament, acabo de llegir un post de la Dolors Reig sobre els videojocs i la seva capacitat de motivació en oposició a l'escola, que m'ha fet una certa impressió.
- Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
- Un cop fet això, es pot prémer AutoMovie i triar l'opció de tipus de vídeo que més s'adapti al que volem i ja ens el munta el programa. Quan acabi, pitgem play i ens el mirem.
- Haurem de fer alguna modificació com els títols i crèdits.
- Guardar com a projecte de W.Movie Maker (MWWMM) per poder-lo modificar, i també l'haurem de publicar al nostre equip, en format WMV, que és el format estàndard més habitual, per traslladar-ho com a vídeo.
- Importar tot el que necessitarem: imatges, vídeos i música.
- Els vídeos els podem retallar, per posar només els trams que ens interessin amb el botó Divide, que tenim sota la pantalla negra de visionat, a la dreta de la fletxa del play.
- Situarem els vídeos i/o fotos i la música, en l'ordre que ens interessa que apareguin, a la zona inferior, de guión gráfico o escala de tiempo.
- Posarem el títols i crèdits.
- Decidirem el tipus de transició (animació) que volem entre fotos, si és que ens interessa alguna cosa determinada: atenuació, escombrat, barres,... Millor no abusar-ne si les fotos passen ràpid, perquè pot ser molt marejador.
- Afegirem, si cal, algun efecte visual. Els efectes afecten la imatge: zooms, blanc i negre, girs,...
- Comprovarem que tot queda ben ajustat, un cop introduïts tots aquests elements.
Les fotos que es fan dels nens a l'escola: sortides, celebracions, colònies,... que després es passen als pares, si es muntessin així en vídeo amb la música de les cançons que els nens coneixen, en relació amb el tema de les fotos, seria una alegria tant per a pares com per a nens! Però, a part d'aquesta funció "decorativa", poder muntar vídeos amb una sèrie d'imatges encadenades i àudios, en què podem plantejar preguntes i despertar curiositats als nens d'una manera atractiva. Té el seu interès, no?
Precisament, acabo de llegir un post de la Dolors Reig sobre els videojocs i la seva capacitat de motivació en oposició a l'escola, que m'ha fet una certa impressió.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
LA DESCRIPCIÓ I TU
Descriure és observar, escoltar, olorar i sentir el gust i el tacte de la cosa que volem mostrar. Demana estar atents al món que ens envolta amb els cinc sentits, sense descartar-ne cap, per tal d'arribar plenament a l'objecte triat.
Mentre estem recollint aquesta informació, sense ni adonar-nos-en, ja l'anem fent nostra: anem deduint, relacionant, interpretant,...
I és només llavors, a partir d'aquella captació nostra de la realitat de l'objecte, que som capaços de parlar-ne des d'angles diferents, amb una riquesa de contingut derivada d'una visió personal que tindrà ressonància en qui ens escolti.
Quan dic parlar, ho dic donant-li el sentit ampli d'expressió, incloent-hi els diferents canals i gèneres: tant el de l'orador, com el de l'escriptor narratiu, com el de l'assagista, com el del poeta o el cantant, com el del fotògraf o el pintor,... En funció de la situació de comunicació i de la intenció, el to de la descripció serà més subjectiu (descripció artística) o més objectiu (descripció científica).
Una descripció acadèmica demana una estructura ordenada, claredat i concisió. Per aconseguir-ho podem comptar amb tres procediments ordenats: l'establiment del tema, en què es presenta l'objecte com un tot; la caracterització, en què es distingeixen les característiques de les parts, i la relació amb el món exterior, a través de similituds, oposicions, situació en l'espai i el temps...
Un cop ideats els punts de vista i definit l'esquema estructural de la descripció, és bàsica la tria dels termes més suggerents i/o adequats i precisos, segons el tipus de descripció. I, novament, quan parlo de termes, ho faig en un sentit ampli: podem descriure també a través d'una fotografia. En aquest cas els "termes" són visuals i, per tant, tot el que es mostra a la fotografia ha de tenir una intenció descriptiva clara. Clara per al fotògraf i clara per a l'espectador, si no és així la seva funció descriptiva és ineficaç.
Descripció digital
 | ||
| L'Alba, al temps de lleure de Blanquerna |
DESCRIPCIÓ. Qui ets tu?
Descripció escrita
Aquell primer dia a Blanquerna va ser ella qui va trencar el gel de la manera més natural, com qui parla amb algú que coneix de fa temps. Quan va arribar a mi, l'Alba ja era el centre d'atenció d'un grup de noies que havia trobat camí de la Facultat. I, en poc temps, Sant Pere de Riudebitlles havia deixat de ser un poble qualsevol per convertir-se en el poble de l'Alba Cornellà.
L'Alba no és prima, no és cantelluda ni feble. El seu cos és sòlid, de formes arrodonides i ben posat a terra. Té un caminar d'espatlla enrera, cap enlaire i pas segur, potser lligat a la seva poca alçada, la qual també és causa d'un dels seus posats habituals: el cos relaxat, el cap una mica aixecat i la mirada atenta al seu interlocutor, mentre somriu amb la boca i els ulls.
Els seus ulls, castanys com els cabells, li estalvien moltes paraules, perquè també és cert que l'Alba és molt crítica. És una persona responsable, ordenada, previsora i puntual i té poca paciència amb altres maneres de fer.
Aquests ulls no són un element expressiu aïllat. L'Alba és una narradora excel·lent: quan explica una història tot el cos es posa en moviment sota la direcció de la veu. Amb la seva entonació i el seu català viu de Sant Pere, capta qui l'escolta. Quan comença la narració, l'Alba mira el que diu i ja no ens veu.
L'Alba no és prima, no és cantelluda ni feble. El seu cos és sòlid, de formes arrodonides i ben posat a terra. Té un caminar d'espatlla enrera, cap enlaire i pas segur, potser lligat a la seva poca alçada, la qual també és causa d'un dels seus posats habituals: el cos relaxat, el cap una mica aixecat i la mirada atenta al seu interlocutor, mentre somriu amb la boca i els ulls.
Els seus ulls, castanys com els cabells, li estalvien moltes paraules, perquè també és cert que l'Alba és molt crítica. És una persona responsable, ordenada, previsora i puntual i té poca paciència amb altres maneres de fer.
Aquests ulls no són un element expressiu aïllat. L'Alba és una narradora excel·lent: quan explica una història tot el cos es posa en moviment sota la direcció de la veu. Amb la seva entonació i el seu català viu de Sant Pere, capta qui l'escolta. Quan comença la narració, l'Alba mira el que diu i ja no ens veu.
L'exposició fotogràfica "Qui ets tu?" ens ha permès de prendre consciència que el canal visual té també el seu codi objectiu de comunicació. Anoto tres punts bàsics:
- La importància del que destaca a primer cop d'ull, a través d'un primer pla, d'una il·luminació especial, de la posició del cos, d'un punt de vista que provoca una determinada deformació...
- El pes dels elements del fons per les seves connotacions significatives i en funció de la importància que se'ls hi atorga a la fotografia. La seva irellevància demana enfosquir-lo en un joc de clarobscurs, desenfocar-lo.
- La importància d'utilitzar els signes o símbols amb el significat acceptat per tothom. No es bo, pretendre trobar sentits interns propis en funció del que suggereixen determinades formes. Dos exemples: a) una senyera és un símbol catalanista, no es pot fer servir com un "element de color", i b) un cediu el pas no es pot interpretar com una fletxa.
divendres, 15 d’octubre del 2010
PARLAR I ESCRIURE
Ja hem comentat que el text tindrà unes característiques pròpies segons sigui la situació comunicativa en què es produeix. Quines són aquestes característiques en el text escrit per oposició a l'exposició oral? Partim d'un esquema lineal amb dues situacions extremes: la conversa (oral pur) a un extrem i la carta o l'article d'opinió a l'extrem oposat (escrit pur).
Amb la informació extreta del capítol Què és el codi escrit?, del llibre de CASSANY, D. Descriure escriure. Barcelona: ed. Empúries, 1987, hem muntat aquest mapa conceptual:
En conclusió, un escriptor ha de tenir en compte:
A l'esquema lineal de comunicació oral i escrita que hem comentat al començament d'aquest post, a més de les situacions intermitges ja reflectides al mapa conceptual (entrevistes, debats,...), hi hem d'afegir el canal digital: els blocs, els correus electrònics,... marquen un format diferent, de llenguatge escrit més informal els segons i d'estructura oberta els primers. Hem de donar igual o més importància a totes aquestes situacions de llengua oral formal.
Quan el delegat ha de comunicar una informació al grup ho ha de fer amb una precisió de lèxic, el context és formal, com el d'un article d'opinió. En el cercle de LLENGUA ORAL FORMAL el canal és auditiu, però la comunicació té les característiques del codi escrit.
Fer una exposició en públic demanarà, per tant, una bona preparació del discurs de manera adequada, coherent i cohesionada, que garanteixi una precisió en el contingut. No podem deixar-la com a cosa improvisada, com si fos una conversa entre amics. Trobo difícil, però, quan el temps de l'exposició és molt limitat, no convertir les idees en frases concretes que s'acaben en certa manera memoritzant, perquè un cop has trobat la manera més efectiva de dir les coses, és difícil renunciar-hi.
Suposo que la preparació ha de ser similar a la d'un debat: una preparació d'arguments i contra-arguments, que en principi poden tenir un ordre, però que alhora han de ser flexibles, per poder adaptar-se a les intervencions.
Amb la informació extreta del capítol Què és el codi escrit?, del llibre de CASSANY, D. Descriure escriure. Barcelona: ed. Empúries, 1987, hem muntat aquest mapa conceptual:
En conclusió, un escriptor ha de tenir en compte:- Adequació, tant de varietat com de registre, apropiats a cada situació.
- Coherència, sabent escollir la informació pertinent i més rellevant i estructurar-la.
- Cohesió, connectant les frases del text de manera que no es pugui moure res sense afectar el conjunt.
- Correcció gramatical, sabent les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques per fer frases correctament.
- Disposició en l'espai. És important tenir en compte com s'ha de presentar un escrit.
- Els codis oral i escrit presenten diferències textuals i contextuals.
- L'escrit és un codi independent de l'oral, amb estructures compartides, però funcions diferents i complementàries.
- Entre els escrits tenim els escrits per ser llegits i els escrits per ser dits i cadascun té els seus propis recursos lingüístics i estratègies comunicatives.
A l'esquema lineal de comunicació oral i escrita que hem comentat al començament d'aquest post, a més de les situacions intermitges ja reflectides al mapa conceptual (entrevistes, debats,...), hi hem d'afegir el canal digital: els blocs, els correus electrònics,... marquen un format diferent, de llenguatge escrit més informal els segons i d'estructura oberta els primers. Hem de donar igual o més importància a totes aquestes situacions de llengua oral formal.
Quan el delegat ha de comunicar una informació al grup ho ha de fer amb una precisió de lèxic, el context és formal, com el d'un article d'opinió. En el cercle de LLENGUA ORAL FORMAL el canal és auditiu, però la comunicació té les característiques del codi escrit.
Fer una exposició en públic demanarà, per tant, una bona preparació del discurs de manera adequada, coherent i cohesionada, que garanteixi una precisió en el contingut. No podem deixar-la com a cosa improvisada, com si fos una conversa entre amics. Trobo difícil, però, quan el temps de l'exposició és molt limitat, no convertir les idees en frases concretes que s'acaben en certa manera memoritzant, perquè un cop has trobat la manera més efectiva de dir les coses, és difícil renunciar-hi.
Suposo que la preparació ha de ser similar a la d'un debat: una preparació d'arguments i contra-arguments, que en principi poden tenir un ordre, però que alhora han de ser flexibles, per poder adaptar-se a les intervencions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)