El vídeo pot ser una eina molt útil en educació, tant per captar l'atenció com per mostrar les idees d'una manera concreta i clara, com per aprofundir en determinats temes... Però s'ha de saber utilitzar de la manera més adequada en cada moment.
Un exemple claríssim d'això, el tenim si comparem el vídeo que us vaig penjar l'altre dia de Ken Robinson al post de Competència Comunicativa, amb el vídeo, també de Ken Robinson, que us pengem a continuació:
Així com el vídeo de l'altre post era clarament adequat per ser vist en grup a classe, aquest no. En aquest vídeo hi ha un bombardeig d'idees en un discurs paral·lel visual i oral. Aquest tipus de vídeo necessita una visió individualitzada: cadascú l'ha de veure al seu ritme, a casa, aturant-lo quan sigui necessari i fent anotacions, prenent apunts. Els vídeos educatius demanen aquest canvi d'actitud, passar de receptor passiu a actiu, davant la informació audiovisual.
En una exposició oral en què es fa servir el vídeo com a suport, cal reduir el ritme de les idees per tal que puguin ser assimilades en aquell moment, al ritme que marca l'audiovisual. Complementar el que s'exposa amb dibuixos és molt eficaç, sempre que es controli el ritme de complementarietat.
El vídeo que hem penjat aquí està traduït al català a través de Dotsub. Aprofito aquest tema per derivar-vos al nostre bloc col·laboratiu sobre el Vídeo a la Xarxa, entrada de Dotsub.
I si el que us interessa és crear els vostres vídeos a partir de fragments de vídeos de Youtube, al bloc de GITIC se'ns explica com descarregar-los i convertir-los a un format adequat per compondre el vídeo final amb el Movie Maker.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada