Aquestes exposicions orals en parella, d'uns 8 minuts de durada, amb suport TIC, ens han demanat posar en joc tot el que hem après aquest quadrimestre en aquest Mòdul 1: estructurar un discurs sobre un tema lliure molt concret perquè teníem la limitació del temps, amb un suport Prezi al darrera que no ens havia de fer perdre temps ni eclipsar-nos, sinó que havia de captar l'atenció de la gent a través d'imatges o textos sintètics, a través de vídeos o àudios interaccionant amb nosaltres, que havia de clarificar idees a través de Cmaps o mostrar resultats gràfics de recollides de dades fetes amb els formularis de Google Docs.
La tria de parella i territori va ser sobtada, però, L'Alba i jo, de seguida ens vam il·lusionar per un tema, la por. Després d'una pluja d'idees, que van quedar anotades en un primer Prezi, vam decidir parlar de LA POR A TRAVÉS DELS CONTES i vam apuntar les primeres idees.
A mida que anàvem definint les idees del discurs, anaven venint exemples i contes molt adequats a idees que volíem transmetre, però que vam acabar excloent per la limitació de temps. S'anava modificant la introducció, vam haver de canviar el conte final perquè era massa llarg i, amb el canvi, en vam trobar un de més bo! Vam eliminar alguna idea que vèiem poc clara.... Assajant, vam definir el traspàs a l'altra a través d'una pregunta, que convertia l'exposició en una mena de diàleg que ens donava ales... Vam haver de reduir la informació de les gràfiques de les enquestes a mínims per no excedir-nos massa i vam assajar molt per guanyar seguretat i reduir el temps de dubte... comptant que els nervis ens ho posarien més difícil... Abans de començar vam desfer nusos, vam fer tres respiracions profundes amb els ulls tancats..., i vosaltres us vau convertir en un públic molt agraït. Gràcies.
Aquest és el nostre Prezi definitiu. M'hauria agradat afegir un àudio, però l'havia de muntar i el temps corre!
Enllaço amb el resultat final del nostre document google de treball, que permet veure l'historial de revisions, que és part de la feina preparatòria en comú. L'altra part era la que anava evolucionant al Prezi, de la qual no ens queda la història del procés. Llàstima.
Un dels contes que em va saber greu no ensenyar és L'elefant encadenat: una paràbola tradicional explicada per Jorge Bucay i il·lustrada per Gusti, que parla d'aquelles pors infantils no superades, tot i que ja no tenen sentit perquè hem canviat. Volia muntar un vídeo amb la narració i les imatges, però... de moment, aquí teniu l'àudio:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada