LECTURES EN VEU ALTA

Breus comentaris sobre els resultats de les lectures.

• L'entonació al llegir en general és bona. El volum de veu falla més i és fonamental per atrapar l'oient. El dia que em tocava llegir, els nervis em tenien desconcentrada i no acabava de seguir les lectures que s'anaven fent, fins que va començar una lectura que, simplement pel volum de veu, ja em va atrapar. El contingut no m'interessava especialment, però les pauses, els èmfasis i les modulacions de veu em van mantenir atenta fins al final.

• Quan falla la vocalització del lector, la desconnexió del públic és immediata per interessant que sigui el text.

• Penso que es notava qui havia triat un text amb carinyu i qui no. L'interès que tens pel que comuniques no és intranscendent. No sé si és aquesta la raó, però vaig haver de canviar el meu prejudici negatiu dels contes de l'Estivill (qui va llegir el conte, ho va fer de cor).

• De la meva lectura... Vaig triar un conte de Slawomir Mrozek que m'havia fet riure la primera vegada de llegir-lo i que ara, al tornar-lo a llegir (en silenci) em va fer el mateix efecte. Al llegir-lo en veu alta, però, alguna cosa se m'espatllava. No era igual d'efectiu. Pot tenir relació amb la diferència de canal de recepció? Quan llegeixes per tu, estàs tenint una visió global, el cop d'efecte t'arriba tot ell. I al llegir-ho en veu alta el que funciona és l'oïda, estàs pendent de l'ordre seqüencial de la veu, arriba més fragmentat i l'efecte es redueix. Té sentit? Tot i això, sembla que va agradar. Hi ha qui em va demanar l'autor i el títol del llibre... És un autor agraït.