REDES i EDUARD PUNSET

Apunts del reportatge sobre  Mark Prensky al programa Redes d'Eduard Punset:

Els ordinadors i els videojocs no són tan dolents com ens pensem. La majoria dels que pensen així, no són aficionats als videojocs i, per tant, no ho coneixen directament. Es creuen el que diu la premsa, que destaca només els problemes. I, tot i que els problemes existeixen, són molt més grans els avantatges.

Els videojocs atrapen molt a tothom a través de la imatge. Tot el que és imatge té aquest poder. Els videojocs absorbeixen perquè ens impliquen apassionadament. Són conflicte, competició, repte i oposició, però tenen regles, i per tant estructura i disciplina, i objectius. Ens mostren les conseqüències dels nostres actes. Són interactius i ens ensenyen a cooperar, aguditzen el nostre enginy i, quan ens toquen l’emoció, ens garanteixen el recordar. Hi ha estudis que demostren que els crescuts amb videojocs són millors professionals. Amb els videojocs assumeixes riscos, aprens a actuar a partir d’un feedback,...

Per què passen tantes hores amb els videojocs? Perquè és l’època que viuen. Moltes de les coses que els interessa passen en pantalles. Hi havia un temps en que els nens passaven hores llegint i la gent es preocupava. Ara volen que llegeixin, però el que enganxa són les pantalles. Llegir comporta una història prèvia. Un vídeojoc comporta uns problemes a resoldre, una interacció.

Les pantalles impliquen no poder mantenir l’atenció? Prensky pensa que no. Pensa que el tema és que tenen més capacitat de dividir l’atenció. No cal estar centrats en una sola cosa. Les coses no demanen la nostra atenció exclusiva, exceptuant les urgències. Els nens no tenen dèficit d’atenció, simplement decideixen no estar atents, no escoltar. No els interessem. Aquests nens davant d’una pel·lícula de tres hores poden no tenir cap problema d’atenció. El problema és mantenir l’atenció a una classe feta a la manera antiga. De fet, els aficionats a videojocs tenen més concentració visual i millor visió perifèrica. 

Amb la tecnologia els alumnes poden estar fent coses diferents en una mateixa aula, i tots estar aprenent. Cal un nou projecte educatiu que permeti l’ús de la tecnologia en la individualitat, en les intel·ligències diverses.

Podem incidir, transformar l’estructura cerebral dels nens mitjançant una nova educació. Però hem de pensar que als 6, 7 anys ja s’ha perdut la gran oportunitat. El joc et pemet aquell marge de llibertat en què ningú et mira, llibertat per crear i llibertat per equivocar-te. El nen no ha de ser observat ni controlat quan juga. Els nois han d’aprendre sols. Cal convertir-se en entrenador, guia i company. Els preparem per un futur desconegut i ens cal ajudar-los a descobrir les seves passions. 

Us enllaço, però, amb el bloc d'Aníbal de la Torre, creador del "complex de Mark Prensky", i amb els comentaris dels docents que el segueixen.