Parlem quan tenim un interlocutor. I el nostre discurs és diferent en funció d'aquest. No parlem igual amb els amics que amb els pares, ni un investigador científic farà la mateixa conferència per a d'altres científics que per al públic de carrer. La llengua no es pot separar del seu grup social: aprendre a parlar és una experiència social.
Què és un bon comunicador? El 1972, dos americans, Gumperz i Hymes, van fer prendre consciència que calia alguna cosa més que aprendre gramàtica: la competència comunicativa és "allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants." Ser eficaç vol dir estalviar esforç, convèncer l'altre amb el mínim d'esforç. És més eficaç i, per tant, més bon comunicador qui més aconsegueix l'objectiu (seduir, convèncer, persuadir, emocionar,...) "en contextos culturalment significants", és a dir, amb el registre més adequat en funció del context o el grup cultural.
Quins són els components de la competència comunicativa? Per dominar aquesta competència comunicativa hem de controlar 4 tipus de coneixements i habilitats:
- La competència lingüística o gramatical
- La competència sociolingüística
- La competència discursiva
- La competència estratègica
La competència sociolingüística fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de:
- La situació dels participants: el registre variarà en funció del context.
- El propòsit de la interacció, és a dir, l'objectiu comunicatiu. Tot comunicador té sempre un objectiu. El missatge més curt i fins i tot el silenci tenen un propòsit. L'objectiu és convèncer, persuadir, sensibilitzar,... fer que els altres sentin empatia, canviïn d'opinió i pensin com tu. Ja des de Plató els discursos tenien com a finalitat convèncer l'altre.
- Normes i convencions de la interacció. Un molt bon comunicador té molt clar què vol aconseguir en cada moment: fer somriure, fer plorar, fer dubtar... tot són fites prèvies per arribar a l'objectiu final. Aquestes fites prèvies les decidirà en funció de les normes de la interacció, que serà diferent en funció dels grups socials. Si el comunicador no respecta aquestes convencions, perd qualitat.
En un text cohesionat, les idees estan ben lligades, no es poden separar: una idea porta a l'altra. Hi ha uns lligams interns de forma: pronominalització, procés de definició,...
La coherència ens parla del missatge i la pertinència de les idees que el componen i l'ordre que s'hi estableix. La pertinència anirà tant en funció de l'objectiu com de la situació comunicativa. Cal estar pendents de què direm i on. Un bon comunicador analitzarà, per tant, el seu discurs segons la coherència en funció de l'objectiu i de l'entorn social.
La competència estratègica fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
- compensar deficiències degudes a limitacions o insuficiències
- afavorir l'efectivitat de la comunicació
Entre les estratègies de comunicació verbal tenim:
- El ser endreçat (mantenir una estructura en el discurs: de què parlaré, parlo, de què he parlat).
- L'humor intel·ligent.
Les estratègies no verbals són les lligades a: gest, postura, volum de veu, velocitat, pauses i silenci, la mirada (el mostrar-se proper).
Quan parlem de competència comunicativa hem d'estar atents a les quatre destreses: parlar, escoltar, escriure i llegir. Tot són processos mentals, cognitius, s'esdevenen al cervell.
Parlar i escriure són activitats productives. Hi ha un procés d'elaboració en el qual es produeix un text. Aquest text tindrà unes característiques pròpies segons la situació comunicativa i, per tant, el text parlat i l'escrit seran diferents: una informació no es produirà igual si és al diari o a l'Informatiu vespre.
Escoltar i llegir són processos mitjançant els quals construïm o reconstruïm el text. Un bon comunicador també és qui sap escoltar i llegir en un grau alt. Saber llegir entre línies, a banda de dir de què va, és també saber veure la intenció, l'objectiu de qui parla o escriu.
Aquí tenim una conferència d'un molt bon comunicador: sir Ken Robinson:
El seu discurs està molt ben estructurat, la seva defensa és clara, la seva entonació no és gens monòtona. La combinació de reflexions profundes, bromes i exemples eficacíssims el fan arribar a l'excel·lència. Aquí us deixo, per acabar de confirmar la idea, dues entrevistes a aquest personatge, fetes per Lluís Amiguet, de La Contra de La Vanguardia, una del 3 de novembre i la que us penjo a continuació, del 23 de desembre:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada