dilluns, 11 d’octubre del 2010

LLENGUATGE I LLENGUA 2

Cada llengua té la seva por al seu monstre imperial, a una llengua, més poderosa que ella, que se li va imposant. Com us comentava a l'entrada anterior de "llenguatge i llengua", el castellà és el nostre monstre immediat; però els castellanoparlants també pateixen al veure com la llengua anglesa va conquerint territori.

Una "carta del lector" de La Vanguardia d'ahir diumenge, il·lustra molt bé el que us dic. I em sembla que als catalanoparlants és un tema que també ens toca de ple. El poder dels Estats Units a nivell empresarial i, especialment, tecnològic fa que la seva terminologia domini aquests registres de llenguatge.

Moltes de les ordres dels programes informàtics que fem servir les hem après en anglès, sense ni saber el seu equivalent en català, i les fem servir amb tota la naturalitat entre companys de feina, sense cap pretensió snob. Estem tan lligats a les noves tecnologies que ens entenem molt bé fent servir un llenguatge metafòric que iguala els processos de les màquines als nostres processos... Comença com un joc i, ràpidament, es va generalitzant.

Potser sí que en reunions de empresa, queda millor fer servir paraules angleses per snobisme, per semblar més internacional i modern. Potser és inconscient, potser els matisos continguts en aquestes paraules angleses donen connotacions més actives o positives... No ho sé. Per què avui dia tothom parla d'empatia? Què se n'ha fet de la compassió? Quina és la distància entre elles?

Amb el temps anem modificant el significat de les paraules, relegant-les a creences, o donant-hi un nou sentit. Els mitjans de comunicació hi tenen alguna cosa a veure, però sobretot som nosaltres, els nostres valors, les nostres prioritats, ... Tinc la idea que tot això sempre ha passat de manera natural, sense voluntat de canvi... fins que va sorgir el debat sobre el llenguatge sexista.

En fi, el tema és prou apassionant com per anar-hi parlant. Per avui, deixem-ho aquí.

PS.11.11.2010: Amplio amb un article de La Vanguardia sobre consells lingüístics de la Fundación del Español Urgente per insistir en la preocupació per la pèrdua d'identitat espanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada